ANAR APRÉS loc.

Seguir, perseguir, encalçar.

"... e lo rey d Anglaterra, per consell del cavaller ansià, anant los tots temps apres, matant e degollant, apresonant molts moros."
Guillem de Vàroich 7, ed. E. N. C., p. 51

APREAR v. a.

Prear, apreciar.

"E dix a qui compra aquest propheta d aquests XXX diners: -Gita ls a l oller car era fortalea de preu al qual me aprearen trenta diners..."
Villanueva (editor) Lletra de rabí Izach a rabí Samuel Villanueva, t. II, doc. XI

"... que no li retria gens de les naus ne de roba, e que no apreava res sos acuydaments ne res que fer li pogues."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XIV

APREAT, ADA adj.

Apreciat, ada; preat, ada.

"Nobla sera la sua vista, sens ira molt avorrible se governaran ses gents, molt honrades e apreades seran en les terres per les quals iran, gran altea mantendran, ..."
Profecies de Merlí MS. 271, f. 149 v. Bib. de Catalunya

Fitxa Dubtosa APREGONAMENT s.

Enfonsament, acte i fet d'apregonar.

"... los senyals can se cambien les venes en sequetat esdeve per aso als uyls apregonament e encryliment (?)."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij v, a

APREGONAR v. a.

Fer més pregon; profunditzar.

"E tu no t i apregons pus
Que yo me n passare dessus,"
Disputació d'En Buch ab son cavall 183

APREGONAR v. a.

Enfonsar, submergir.

"... car no fon trencat caent de tan gran altitud, ni l feu apregonar lo pes de les armes, ni fon cubert per la granea de les aygues... ans, isque nadant segurament."
Canals, Antoni Valeri Màximo 184, lib. III, tit. II

APREGONAR-SE v. refl.

Enfonsar-se.

"E si s apregonava l uyl auria menys de la visio."
Joan Jacme Alcoatí f. XXI v, b

APREGONAT, ADA adj.

Aprofundit, enfondit, enfonsat.

"... o a vegades l om sera apregonat en un peccat e lo fum de sa infamia fara nostre senyor Deu que vendra d altre peccat menor..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXV

APREGONIR v. a.

Profunditzar, aprofundir.

"Mas les mediçines qui sson certes... sson aqueles que estrenyen quan sson ben picades e cernudes e posat un poc sobre la plaga e guarex. E, quan hi ha alguna poca d umiditat de mala carn, degaste la e ssolum la e apregonex la."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 6, d

APREMIAR v. a.

Prémer, oprémer, estrènyer.

"Un monge dix a un abbat, son majoral: -Que fare jo que estant en la mia cella me tempta e apremia lo peccat de peresa?"
Recull d'eximplis e miracles XXIV

APREMIMENT s.

Pressió, opressió, compressió.

V. empremiment.

"Legia lo philosoph e deya que vent es aer mogut per apremiment de nuus qui han apetit al centre de la terra..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. IX

APRENDÍS, [APRENDIÇ] s.

Aprenent.

V. aprenedís.

"Item com los calefats hajen fets ordinacio entre si que nengun d ells no prenga sino un dexeble o aprendis per pendre lo dit ofici."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 6, de Pact., f. 41, 4

"Item que alcun maestre barber no gos afermar fadri aprendiç de l art de barber de dos anys avall sots pena de cent solidos..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. XIII; Arx. C. d'A. (reg. 2.207, f. 91).