Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 8    (96 registres)
veure  Desesperat, ada
veure  Desesperat, ada
veure  Desperació
veure  Desperament
veure  Desperança
veure  Desperant
veure  Desperar
veure  Desperar-se
veure  Desperat, ada
veure  Empera
veure  Emperador
veure  Emperador, [emparador]

DESESPERAT, ADA adj.

Furiós, desfrenat, atrevit.

"... e com les llances foren trencades, ab les maces en la ma vaherets fer dels pus desesperats colps del mon."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXVI


DESESPERAT, ADA adj.

Lliurat a la desesperació.

"... axi com a homens orats e desesperats, deurien abans tostemps plorar de les grans offenses que han tostemps fetes a Deu, e pijors que homens qui al mon sien."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.115, cap. V

"Yo visch al mon, / e, d ell desesperat,
si n l altre pens, / no m calfa molt l esper."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 31, ed. Pagès - CXI


DESPERACIÓ s.

Desesperació.

"Ve t, diu aquest doctor, que axi es de l hom cruel: que ell apporta los altres a desperacio."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXVI

"Que sia propia substancia, clar es, com algun altre spirit no reebe carn, que s dolga o s alegra de les sues passions, qui son: amor, oy, desig, abhominacio, delectacio, tristor, speranse, desperacio,..."
Metge, Bernat Lo Somni 298, lib. primer


DESPERAMENT s.

Desesperació.

"... ne deyts neguna cosa per desperament, mes confortats la .j. a l altre car plus hi a de la vide que de la mort..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 103 v

"... e a excitacio e a desperaments dels vivents, de la mort de la anima contaven: .j. hom una veguada fo mort e resucita de mort a vida..."
Visió de Trictelm 5, f. 49. Llegendes de l'altra vida.


DESPERANÇA s.

Desesperança.

V.
desesperança.

"Major pot esser sperança per amor que desperança per temor."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, b. Bib. Univ. València


DESPERANT s. i adj.

Aquell que desespera; desesperat, ada.

"E dix lo rey a eyls: -Que us es vijares? fora estat melor pendre lo pati? Veus que fan desperants!"
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXXI


DESPERAR v. n.

Desesperar, renunciar a tota esperança.

"Despuys que lo diable veu que lo malalt esta ferm en la fe, comença l de reptar per fer lo desperar, que es contra la confiança e esperança que l home ha en Deu."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. iij


DESPERAR-SE v. refl.

Desesperar-se.

"Pus Deus pot perdonar descovinent cosa serie que hom se desperas."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, b. Bib. Univ. València


DESPERAT, ADA adj.

Desesperat, ada.

"... e veuras que tots quaix moren a mala mort e ab avalot de pobles, tots son ladres e robadors del poble, viuen axi com desperats, nuyll temps no han .I. bon dia..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. C

"... e aço moltes vegades tro sie guarit lo malalt, e en les desperades malalties de mantinent aiuden."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV

"axi de tu: / qui ab seny t imagina,
no es dolor / qui en tu no fenescha;
e qui trobar / te val dolça com brescha,
no li falras / e de mals medesina
e de sabor entre dolça y amarga;
y al desperat, / si t requer, tu est larga."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 125, CXII; Cants de Mort


EMPERA

Pera, avui barri de Constantinoble o Istanbul, al nord del Corn d'or; port d'aquella ciutat.

"... xxviij. de maig de .mccccl. tres, e a xxviiij. del dit mes e any fonch pressa la ciutat d Empera per lo dit turch."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 234 v

"Genoveses. O, qui prenets / de tot erba pastura
E subvenits / als cruels fills d Agar,
Ara s lo temps / que u podeu smenar
E gitarets / Empera de pressura."

Anònim Cançoner de Saragossa 240 v


EMPERADOR s.

Cap, sobirà d'un imperi.

"... l Emperador devalla del cadafal e vench a Curial, e, prenent lo per la ma, li dix: -A valeros cavaller, ja plagues a Deu que yo fos tal com tu e tu fosses Emperador!"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22


EMPERADOR, [EMPARADOR] s.

Peix acantopterigi, la mandíbula superior del qual és allargada en forma d'esperó.

V.
peix espasa.

"Emperador. Gladius, dii.
................................................
Espasa. Gladius Xiphia, de."

Pou, Onofre Thesaurus puerilis

"Capitol que tracta en quina manera se deu aparellar lo peix de aygua salada / axi com ara lo emperador / o altra manera de peix. Primerament pendras lo emperador e faras lo bell e net, tallaras lo a troços..."
Nola, Robert de Art del coch

"Item que la lliura carnissera dels lussos, de lisses, lucernes, de congres que no sien de tall, de emparador... e de peix semblant sia venuda VIII diners e no mes avant."
Crides Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1365-72, f. 26


torna a dalt