OBSÈQUIES s.

Funeral.

"... rebé letra de la mort de la dita Senyora del princep nostre Senyor, la qual vista, se ordenaren les obsequies y capell ardent per la dita Senyora..."
Llibre d'Antiquitats § 114

"... en lo entrevall que lo offici divinal se deya en la Seu per obsequies de la dita sepultura..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 24

"Al mati Lemperador ab tota la sua cort... acompanyaren lo cors de la Viuda a la gran sglesia de senta Sofia, e aqui li feren les obsequies ab gran solemnitat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCI

OBSERVACIÓ s.

Acció d'observar allò que és prescrit, convingut.

"Aquestes pillules poden esser reebudes una vegada en la setmana o .ij. sens tota observacio de dieta."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII

"... e que res per ells fet no es ne s fara qui sia vist contrastar a observacio de les coses damunt dites."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels ajudants de la cambra

OBSERVADOR, A adj.

Que observa, compleix i guarda les lleis, les regles, constitucions.

"Quartament, deu esser just, e per justicia e per les leys de la comunitat star fins a la mort, e que ell se mostre primer observador, car lavors pora zelar per elles ab millor cara."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XLVII

OBSERVADOR, A adj.

Que s'ha d'observar.

"Les damont dites coses foren establides tenedores e observadores em per totz temps..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 67

"Per tal con en letres escrividores, les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses, es manera covinent observadora..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de scriure letres a diverses persones

"... e si tu pensaves que es aço que t fayll en fer a Deu condigna penitençia en tos peccats, ne en la disiplina de sos manaments observadora... tu sabries e entendries."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. II. Bib. comunal de Bolonya

OBSERVAMENT s.

Acció i resultat d'observar; observança.

"Encara observament no trencador manam fermamen esser gordat que els jueus en lurs cases no tenguen xpians."
Usatges (MS. de Vic) f. 22 v

OBSERVANÇA s.

Pràctica d'una regla en matèria religiosa; la regla mateixa.

"Aquest die se comença hedificar lo monestir intitulat Sta. Maria de Jhesus de orde dita Sanct Ffrancesch appellada de la observança..."
Novells ardits 10 de juny de 1427

"... perque la questio de la observança de la ley mosayca deu eser segonts que la observa lo christia spiritualment devalle de la questio si l Masies es vengut, segonts que l Juheu posa."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus Any 1412

"... se era mesa en un monestir de senta Clara de la observança, no que hagues pres lo abit, mas tota vestida de burell, tenint la regla de les altres monges."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXVI

OBSERVANÇA s.

Compliment, execució exacta i puntual d'un manament, d'una llei.

"... e vol dir que virtut aprovada es fortalesa e observança de les leys quand es trobada e posada en lo regidor..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. VIIII

OBSERVÀNCIA s.

Observança, compliment, execució exacte i puntual d'un manament.

"Ezequiel cº.viijº., diu que, ultra la penitencia, es necessaria la obediencia e observancia dels deu manaments..."
Ferrer, Vicent Quaresma 147, XIV

"... e de usar de observancia de dies, mesos o anys, hores, punts o kalendes, en començaments de obres, viatge o altres coses o actes, crehent que, per tal observancia, obtindra properitats o ço que vol, e squivara adversitats."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 78, primer punt, cap. primer

"Elegesch sepultura al meu cors fahedora en lo monestir dels frares de la observancia de Santa Maria de Jhus..."
Testament del pintor Francesc Pagano Arx. de la Seu de València, vol. 3.682. 25 de juny de 1476

OBSERVAR v. a.

Complir, practicar el que és prescrit en alguna llei, regla, ordre, obligació moral.

"... e ara la dita ordenacio no s observe, ans lo venen a molt maior for e fora l almodi, per ço lo dit Concell, provehi e ordena fos observada..."
Manual de Consells València, 29 de maig de 1364

"... que en distribuyr e divisir aquelles, temprança e mesura molt mes lavors es necessari sia observada."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de dar racions

OBSÈS, ESSA adj.

Assetjat, voltat, rodejat.

"... pero vist que la sua Majestat sta tan obsessa de perversos consells..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A., v. 14, p. 74

OBSIDIÓ s.

Setge, siti.

"¿On son tots los Reys de Grecia? ¿Que ls sobra de la victoria que hagueren dels troyans e de la cautelosa e falsa astucia del cavall e de la destruccio d aquella ciutat gran? ¿Vols que t o diga? Tots son en infern e sots la potestat del diable, e lo seu guardo fonch que los mes e millors moriren en aquella obsidio..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, § 14

OBSIDIONAL adj.

Aplicat a una corona d'herbes que a l'antiga Roma era atorgada al general que feia alçar el setge d'una ciutat.

"... item .l. corones obsidionals, que eren donades a aquells qui eren estats assetiats per los enemichs e no eren vençuts..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 717, lib. III, tit. II