NOABLE adj.
Nociu, perjudicial.
"On, totes aquestes coses e moltes d altres son noables als infants."
Llull, Ramon Doctrina pueril 9, cap. 91
 NOBILITAR v. a.
Ennoblir; il·lustrar, embellir.
"... si lo mur enderrocat per la mar vers framenors per que stan a perill los edifficis qui stan front a mar advinent procellitat de mar, se retornara de nou per guardar de perill los dits edifficis e nobilitar la Ciutat."
Novells ardits 6 de març de 1451
NOBILITAR-SE v. refl.
Ennoblir-se, il·lustrar-se, distingir-se.
"... per ço que aquestes en aquesta manera fan se servidores de perçones vils e vilanes; e stiman aquests infimos e mercennaris homens de aço nobilitar se aun en publich divulgan ells esser acepts a alguna gentil e magnifica senyora."
Alberti, Leon Battista Ecathonfila 1.201
NOBILITAT s.
Noblesa.
"Negu rey ni emperador,
Enfora Christ nostre Senyor
No hac tanta nobilitat
Com la dona de pietat;"
Llull, Ramon Medicina de pecat IIa part, XX
"E, per major ballea e noblea del menjar, lo Rey, cobejant mostrar als Grechs tota la gracia de la sua nobilitat, trames per una sua filla que vinga celebradora al novell convit ab los novells hostes..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 550
NOBLE adj.
Estimable, principal, excel·lent, avantatjós.
"Dos coses nobles conex hom tro que les pert: salut e jovent."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 95, col. 2
NOBLE s.
Aquell que per naixença o per lletres reials posseeix el privilegi de noblesa.
"Noble vol dir que s pree de veritat; item, que no faça injuria a nengu; item, que empare deffensio de vidues; item, que en deffensio de poble se meta primer; item, que no prengue res injust de sos vassalls; noble en lo vestir, en anar, en parlar e noblea mostrar: aço es noble."
Ferrer, Vicent Quaresma 95, XII
"... fonch provehit per los dits deputats e .xxvij. del consell que los dits abbats abduy foren mesos en la preso per ço com ells principalment eren stats caps de la occasio e remor dessus dita e los altres dits dos nobles se aderiren a la voluntat dels dits deputats."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 25 de febrer de 1461
NOBLE adj.
Il·lustre, que és dotat de grandor d'esperit, d'elevació moral, de distinció.
"Car null temps hom, per rich que sia, no es dit noble si no es ple de bones costumes."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CIII
NOBLE, [NOBLE DE NAU] s.
Mena de moneda d'or (que no tingué curs a Catalunya).
V. cf. Salat, v. II, p. 89.
"E ab destrals que aportaven, trencaven los cofrens e prenien aur e argent, e moneda, e escuts, e nobles que aportaven alli..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII
"Noble de nau veyl ha aytal conexença que de la una part ha un noble hom lo qual esta dins una nau e te en la ma una spasa e en l altre ma te un escut de flors de lyrs dins l escut e ab leons. E deu pesar II florins e XIII grans. E es a ley de XXIII quirats e III quarts. Val si es de pes XXX sol. e si se n fayl res abat se n III diners per gra."
Carbonell, Pere Miquel Coneixences de les monedes Any 1490
"dos mil e cent
nobles de nau
ella paga u
complidament."
Roig, Jaume Spill 1.826
"Primo una capsa d argent en que avie .i. noble de la nau."
Inventari del castell de Tous Any 1410
"Per quant açi no s troba negun diamant que ns content... scrivim per ço a mossen Gari que alla on creem ne ha copia ne cerque hu que sia bell e bo e l compre per cent o CL nobles per la dita raho..."
Lletra de Pere de Portugal A Jaume Pellicer. Vic, 28 de març de 1467. Arx. C. d'A. (reg. 27, f. 65)
"... e si ells vençien, los christians haguessen a hobeyr als moros, e tots anys, la festa de sent Johan fesen .c. nobles de trahut..."
Guillem de Vàroich 8, ed. E. N. C., p. 52
NOBLEA s.
Noblesa.
"Trob que en est deffalliment son molts quants se preen de noblea antigua: -Mon pare fon tal;- axi vos semblau als juheus. Que vol dir noblea? notabilitat. Com comença noblea? Los emperadós, quant algun cavaller feya algunes coses notables, feya l notable e noble, e axi començá noblea."
Ferrer, Vicent Quaresma 89, XII
"Vet los teus nobles son sotmeses a no noblea, los teus faels son sobrats dels no faels, los teus cridadors de peus de cavals son calcigats!"
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXII
NOBLEJAT, ADA adj.
Ennoblit, ida.
"Stabliren los demondits princeps que tots los homes nobles o noblejats se sia, que grans enamics sien, sien segurs per tots dies e per tots temps de dia e de nit..."
Usatges (MS. de Vic) f. 5 v
NOBLEMENT adv.
D'una manera noble, amb noblesa; molt bé, superiorment, excel·lentment.
"Item polvora d osses de voltor, gitada sobre les nafres, molt noblament sana totes les nafres."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII
"... e fae tals feyts de leyaltat, que l Rey se n va donar per ven servit ausades, car ell va esser hu dels barons que mills e mes noblement li n van faer valença en aquells trebals..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24
"Dels ocels qui son appelats falcons son .vij. maneres. Lo primer es apelat laner dels quals son .ij. maneres... E prenen lo segon any e lo tercer noblament."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, c
NOBLESA s.
Elevació, excel·lència d'ànima, bondat, generositat, delicadesa de sentiments.
"Car diu Sant Geroni que la claredat de virtut es sobirana noblesa. E diu Alexandre que noblesa no es altra cosa sino qui aorna lo coratge de bones costumes. Donchs aquell no ha en si neguna noblesa qui usa vida desonesta, que noblesa no es als sino resemblar en obres la natura que mes val, e viltat no es altra cosa sino resemblar en obres la natura pus baixa que la sua."
Sentències morals MS. de Sant Cugat
"¿Que t fa a tu la noblesa, ne la bona fama, ne la nomenada dels teus avis o besavis, si tu est servent e catiu de les tues males obres?"
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VI
| | |
