ALBARANET s.

Albarà petit.

"Item pos en data los quals lo senyor rey ab albaranet ab lo seu anellet segellat, scrit en Valencia..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CLXIX

"albaranet
al coll ligat,"
Roig, Jaume Spill 8.176

"Posa u en mans de Tirant e trobaren hi hun albaranet que deya:- Al meu germa e gran Conestable..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLV

ALLENEGABLE, [ALENEGUABLE] adj.

Fugisser, lliscós; relliscadís.

V. esdellenegable, esllenegable, llenegable.

"Per so con la gloria celestial es vida vera, coven se que nos desijem aquella sobre tots altres desigs, e coven se que preem poc la vida d aquest mon alenegable."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 26

"Com totes les coses mundanals sien transitories e allenegables, e degu que sia en carn posat a la mort scapar no puxa, ans li es certa cosa lo morir..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXVII

"-Lestima del fals plaer de las coses caducas e aleneguables, lo qual pus savis que yo no so ha desviat moltes voltes e per ventura a no menor perill conduits..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 10 v

ALLENEGALL, [ALLENEGAY] s.

Acte d'allenegar; relliscada.

"E metent se en cami, se sdevench que apres hagueren anat una estona e foren tots mullats, e per los allenegays e trepig que ls rossins fan ab los peus... se trobaren tots salpicats e pintats de fanga..."
Decameron jornª 6ª novª 5ª

ALLENEGAMENT, [ALLEUCGAMENT] s.

Acció i resultat d'allenegar; relliscada i en sentit metonímic caiguda en feblesa, vici, baixes o pecat.

"Deus creador de totes coses, qui dels peccadors vida desiges e no mort, los quals tu misericordios has remut ab la tua preciosa sanch, dona a mi... lo dolçor de la tua amor e perseverança sens alleucgament."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, a. Bib. Univ. València

ALLENEGANT adj.

On hom llisca fàcilment; rellisquent, relliscós.

"... que sia exemple manifest als sdevenidors que no confien en la fortuna per haver grans delits e prosperitats e per aconseguir aquells perdre lo cors e l anima, los quals per folla e desordenada ambicio caminem ab allenegants e perillosos passos..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLII

"Item si l poses sobre les bahines fa les allenegans e luents."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXVC

ALLENEGAR v. n.

Lliscar, relliscar; esllavissar-se.

V. esdellenegar, esllenegar-se, llenegar.

"Qui va sobre fanch allenega e qui s asseu sobr ayga nega."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"Lo cavaller qui en terra estava, sentint que Tirant li tenia los genolls en dret dels pits, volta tot lo cors, e lo arnes de Tirant ab lo arnes de l altre alenegua, que Tirant no s pogue tenir e caygue a l altra part..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV

"... perque, dubtosa de tal maneig, te prech me vulles dir qui es aquell qui t a fet tant allenegar de dir me lo que m as dit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXL

"Mas Hector ab l espasa nua se leixa anar contra Achilles, e colpege l en l elm e romp lo li, e, allenagant la espasa li trencha de les malles del camisol..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XX, 7.003

ALLENEGAT, ADA adj.

Relliscadís, issa.

"Perque no vull que la ignorancia del meu poch saber te sia manifest callare, car lo teu tan allenegat parlar merexedor era de resposta..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXVI

ALLENEGÓS, OSA adj.

Qui s'allenega; lliscadís i relliscós.

"Lo diable serp es allenegosa e si no contrasta hom al seu cap, ço es a la primera suggestio, tot se n entre dins en les entramenes del cor, allenegu us axi dolçament que no es sentit."
Canals, Antoni (traductor) Lletra de sant Bernat a sa germana cap. LXVIII

ALMAJANEC, [ALMAYANEC, ALMAJANECH] s.

Enginy de guerra, que llança grans pedres.

V. Cf. Puiggarí, p. 159.

"E d aqui mudam nos a les Celles, e param l almajanech: e quant vench a .iij. dies que ach tirat, feu nos parlar pleyt .j. escuder que tenia l castel que li donassem dia..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 29

"Conseyl fo donat al rey dels prelats e dels nobles que en lo seguent mati els lenys descarregassen, en los quals havia dos ginys, lo un apeylat almayanec, e l altre trebuch."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXIV

ALMANGANELL s.

Manganell.

V. maganell, manganell.

"... e tira l fenevol e l almanganell, e faem les caves."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 163

ALMOINER, [ALMOYNER] s.

Religiós que cull o que distribueix almoines.

"Ladonchs quascu dels mullerats
Pren sa muller
E fa la guarda a l almoyner
Si es prenyada."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 172

"... d alli avant haja perduda aquella vestidura que haura portada sens creu et sia liurada al nostre almoyner per tal que la vena et los diners que n haura sien distribuits a pobres."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.232, f. 109) Sigilli secreti 100, reg. 1.232, f. 109 v, § 5, l. 3 (Pere III, 1371)

"... les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba l almoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la Almoyna

Fitxa Dubtosa ALMOINER, A

Aquell, a que viu demanant almoina.

"... ne si volentera estau (??) entre almoynés, car de part de mare venen d almoyners, e per ço no es maravella nenguna si volentera estau (??) entre ells."
Decameron jornª 2ª novª 8ª