MENJAR MAJOR un. pluri.



"... que nos ne negu sotzmes nostre... no menge en lo dia d ast sino en una manera e d un menyar a mengar mayor, o de .ij. menyars meyns d ast, e que aquestz .ij. menyars no pusquen esser sino de .ij. carns, ne a sopar en a disnar matinal no mengen sino d una carn en una manera..."
Ordinacions fetes en Cort XX. Anuari IEC, I (1907)

MENJAR, [MENGAR] s.

Ço qui es menja.

"Als quals dix Jhus.: -Yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, cap. IIII

"Per un mal menjar a saons ne pert hom gran res de bons."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les viandes

"... convida ardidament e esperts lo dit senyor Rey e tots los dits nobles, e de molts nobles menjars molt sufficientment procura."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

"Item per refredar luxuria pren la solsequia e cou la rayll e fes polvora, e da la a mengar en molts menjars a les fembres e refredar s an."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xvij, a. Bib. Univ. València

"... dien los metges que la oruga es calent e secha, a tots aquells qui la mengen fa ls esmolre los menjars..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 33; MS. n. 216, f. xxxxv, d. Bib. Univ. València

"Deveu saber que en aquest libre ha scrit .lxxxvij. menjars en quina manera appehlar ne com no... lo dit libre fo scrit per tal que aquells qui no sabien les coses fer ne apparellar los bons menjars ne les bones viandes per que guardassen e legisen lo dit libre..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxij, d. Bib. Univ. València

MENJAR, [MENIAR] v. a.

Empassar-se.

"-Menja aqueix pa, e sies content, car bastant es a toldre t la fam."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"Trenquants deiunis manats per sancta mare Esglesia, o vots imposats per penitencia, meniant, ultra una vegada lo dia, viandes vedades a meniar en temps de deiuni."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 724, primer punt, cap. setzè

"... que ls cavallers que son ab mi aqui, no s ich volran aturar si no hic han que meniar, ni ls vostres atretal..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 214

"Item frare qui sera desobedient a son maior ho dira que lexara l abit menuch deu dies pa e aygua."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xxxiij

"Ço que menugues menys de talent menuga tu."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 88, colap. 2

"El segle menysprea çells qui solia honrar, e la terra menuga a çells a qui donava a menjar."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 88 v, col. 1

MENJAR, [MENIGAR] v. n.

Alimentar-se.

"Qui nodriga no meniga. Qui nodreix poquet troba granet."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"Item prenets grans de magranes e prenets aygue de pluge o de sisterna e metets hi aquells grans e menig los e begue la aygue aquell qui escupira sanch..."
Receptari de la Universitat de València f. xlix

MENJAR, [MENYAR] s.

La gana de menjar, l'apetit.

"E si per aso no li baxen e no cobre lo menyar, sagnau los hi en dos o .iij. parts..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XIIII

"Estroncament ve a la mula de gran cansament... E pert lo menyar, esta molt trista e ab les orelles caygudes."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. xxvij

MENJAR-SE v. refl.

Alimentar-se.

"... fam se mes tan gran en Hierusalem... que les gents se menjaven les besties les quals tenien per a son lavor, e les unes se menjaven les altres per no haver hi herbes ne res que menjar poguessen..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, X

MENJARIA s.

Tot allò que mengen els homes.

"Negun hom estrany qui aport forment, farina, ordi, ne altre blat, ne carn, ne vi, ne altres coses de menjaries, vives o mortes."
Costums de Tortosa lib. primer, rúbr. I, XVII

PA (MENJAR LO ___ D'ALGÚ) fr.

Ésser domèstic o mantingut d'algú.

"E mon senyor de paratge,
Perque son pa he menjat,
Tench li bona leyaltat
Sense fer son homenatge."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 85

"... que tots aquells qui seran de la dita confraria haien acompanyar aquell o aquells qui seran confrares o confraresses passats d aquesta vida, pare o mare, o muller o infant, o dexeble qui menje son pa e son vi, fins a la fossa e de la fossa fins a la casa..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'A. (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.

PALAU DE MENJAR un. pluri.

Sala de menjar; tinell, refetor.

"Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau vist, e en les espatles en la pared sia format un drap d or e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes, pus rich que aquell del palau de menjar..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar e ells mateixs se coronaran...

"... e en la cambra nostra e palau de meniar qui son aqui no haia xemeneas, deym e manam vos que vistes les presents, en la dita cambra e palau façats fer les dites xemeneas; e aquella del palau sia major que aquella de la cambra. E fets fer que els fumerals sien amples perque no donen fum al palau ne a la cambra."
Lletra de Joan I Al Prior de Montserrat. Barcelona, 30 d'agost de 1387). Arx. C. d'A. (reg. 1.952, f. 33)

PERDRE LO MENJAR fr.

Perdre l'apetit.

"E algunes vegades ne perden dormir e menjar, per ansia que hauran que no perden les riqueses..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III; prosa IX

REMENJAR v. a.

Tornar a menjar; menjar una altra vegada.

"... e vol dir que aytals menjaran e remenjaran e james no s sadollaran."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXIIII

SOBREMENJAR v. n.

Menjar excessivament.

"On, aitant com los termens del gustament volen examplar e estendre per glotonia, aitant les estrenyen e ls abreugen, per so com enmalautexen lur cors per sobremenjar e per sobrebeure."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 26, cap. 129