CANALAR, [KANALAR] s.

Calendar, data d'un document.

"Item, done a n Martin G. sobrazembler del Senyor Rey, al qual eren deguts per lo dit offici... segons que appar per un albara de scriva de racio qui fo escrit en Barchinona, en lo present kanalar."
Llibre de comptes de Pere Boyl 472, Arx. Batll. Gral. Catalunya

CARABÉ, [CARABEN, KARABE] s.

Ambre groc, succí, d'aplicació medicinal.

V. cafré.

"E si voletz restrenyer l alargament prenet hipoquistidos, suc d aranyons, acacie, spodi, carabe, egualment una dracma de cascu..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

"Aquest colliri val a les desfeytes: prin vert e armoniach e cancer mari cremat... caraben, pes d un diner e mig..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxx v, a

"Haure innonnom.
Dix Gal. que la flor d aquest arbre a ssimplea e calor e rretrau a ssequetat e la sua guma es lo carabe e ela es calent e dessequa mes que la flor e la fulla fa la obra de la flor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 66, b

"Item prenets karabe que es lambre / e molets lo / e dats li n a beura / e no li qual haver pahor de vomit."
Receptari de la Universitat de València f. xlvj

CARESTIA, [CARASTIA, KARESTIA] s.

Alt preu, singularment dels viures.

V. caristia.

"... que l papa e molts d altres m avian dit que la carestia es molt gran en Pisa."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 199)

"En temps de carastia no ha forment segon."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"De tots quants bens ni de totes quantes vertuts ha en nosaltres carestia, de tots, Senyer, ha tant gran larguea... en vos que no n purien mes esser con ne son."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 6, cap. 102

"... car per aquesta, miyançant la influencia de la primera causa se fan los condiments e los fundaments dels regismes emperials e reyals, e les duracions e transmutacions de sectes, regnes e senyories temporals, les abundancies, caresties, guerres, paus..."
Gilbert, Pere Sciència de les steles Pròleg

"... que molts e diverses blats eixien del Regne, per la qual raho se poria crexer karestia..."
Manual de Consells València, kal. de juliol de 1356

CARITAT, [KARITAT] s.

Virtut que impulsa a fer o a desitjar el bé d'altri.

"E com assats e massa fes de retenir la sua ira per los improperis o greuges que havia rebuts, encara hi volch ajustar amor e caritat e no volch dar tantost fi a sa benvolença, ans usa d una maravellosa art en conservacio de son senyor."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.019, lib. VI., tit. VIII

"-Dona, los menjars avets vessats.
-Senyer, vejats per caritat les tovayles qui s son lassades ab aquestes claus malfadades;"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.920

"Qui sembra caritat cull amistat."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... e vol dir que hom que haja caritat no atten al be propri e personal temporal, mas atten al be de la sua anima..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.475, cap. XXXVIII

"Les primeres quatre virtuts han esguart que son ordenades a les nostres animes: la ffe, sperança e caritat; de aquestes tres les dues primeres, ço es fe sperança son ordenades e han esguart a caritat, la qual, sens tot miga ens fa ens ajusta ab nostre Senyor Deu, perque caritat es la major e millor virtut que sia al mon."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxxvij, c. Bib. Univ. València

"... car tot axi com quant los bons juys e les bones obres que son ordonades al sobiran ben no son enverinades per la serp de falça e orrible cobejança, per ço com son guarnides de caritat e de amor de Deu, tot axi quant mala cobejança es ordonada a alguna cosa terrenal, es desguarnida de caritat, e per ço es morduda per la serp."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre XII

"Car a aço no m a mogut zel d envega ni d eniquitat, ans verdadera amor e karitat, car lo tractat aquest es feyt principalment a profit del poble e no a instruccio dels metges..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Epist. dedicatòria

"clam vos merce que m perdonetz,
pus que vos sotz Deus e bontat,
karitat, merce, pietat,"
Llull, Ramon Medicina de pecat 4.698

"Aquí lo teu cor e consciencia sera ornat de gracia e de karitat, e de tot ornament de virtut, e dels dons del Sant Sperit."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.715, tercer punt

KA s.

Títol de l'autoritat sobirana a Tartària; kan.

V. ca, ca (Gran ___), canalla, canàs, kanàs.

"Esdevenc una vegada que dels .l. tartres qui aprengueren nostre lenguatge e qui enteneren nostra fe, se convertiren los .XXX., e l apostoli trames los ab .v. frares al gran ka."
Llull, Ramon Blanquerna 12, cap. 80

KANÀS s.

Augmentatiu despectiu de ka o kan, príncep sobirà a Turquia, a Tartària i a Pèrsia.

V. ca, ca (Gran ___), canalla, canàs, ka.

"Aquella fo / pel kanas avilada:
Los turchs lavors / per fer son manament
Van pells carrers / repleguen tota dona..."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 236 v

KANÀS s.

Canàs, infidel.

"Si qu eu tot suau me levi
E pris un dall
E concor lo us scala vall
Com un kanas,"
Testament d'En Serradell