AJUSTAR v. a.

Reunir, aplegar, acoblar.

V. justar.

"E comensa a ajustar los menuts e faras de .60. .I. dia, e si hi havia menys de .60. lexa ls. E axi ajustaras los dies ab los dies e faras de .30. dies .I. mes, e ajustaras los meses ab los meses e faras de .12. meses .I. any..."
Gilbert, Pere Sciència de les steles cap. primer

"Per que ajusta l tan fort e li dona tan grans colps, que certes Parrot conegue que havia molt a fer en defendre s de Curial..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"... e per que an poder d ajustar e departir e per aço la cosa calent departex e la freda ajuste, axi com avem dit de la ssang primerament quan es clara e corrent per la qualitat de la calor e quan s ajuste lo gros en ela per sobra de fredor."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 12, b

AJUSTAR v.

Afegir, posar de més.

"Ajustava encara a aquestes coses e deya que encara per aquets sants merits remissio e perdon de peccats era donat als creens."
Vida de sant Apol·loni MS. d'E. Moliné & Brasés

"Yo ajuste altre cas: posem que la execucio de la cosa no pertany ordinariament a alcun altre, sino a offici de Jurats..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.447, segona partida, XV

"Tantes son les virtutz de que la poria dignament loar, que no see hont comens, pero per tal com derrerament he feta mencio de conjugal amor, vull hi ajustar ço que y fall."
Metge, Bernat Lo Somni 3.224, lib. quart

AJUSTAR v. a.

Ajuntar, acoblar.

"... e si ho piques... e ab lo blanch de l ou e l poses sobre la vena tallada que gita sanch molta... stanqua la sanch e fa ajustar la vena..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 72; MS. n. 216, f. lvij, b. Bib. Univ. València

AJUSTAR-SE v. refl.

Reunir-se, ajuntar-se.

V. justar-se.

"Item que neguns Catius no s gose ajustar en algun loch de la Ciutat, ni en taverna, ni en cantons, ni en places, ni en cases, de III catius a avant."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita V; Mallorca, 1406

"Alguns se solen ajustar
En çerta casa
D un home de corona rasa,
Ecclesiastich."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 356

"e com Parrot se giras, Curial hach mes mans per la spasa e ajusten se molt bravament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 21

AJUSTAT QUE mod.

Afegit encara.

"Sagrament empero e homenatge a nos faça, axi com l armador: ajustat que, si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia, aquella a negun no revelara."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l Apothecari

AJUSTAT, ADA adj.

Ajuntat, aplegat, reunit.

V. justat, ada.

"... axi, estes maravelles que tu fas, fes les en Jherusalem, e ara tot lo poble sera ajustat, e fer t an honor."
Ferrer, Vicent Quaresma 57, XXXVIII

"... en lo qual consell lo honorable mossenyor Galceran de Requesens, governador de Cathalunya, feu certa exposicio e presenta e feu legir als honorables Consellers e consell ajustats una letra o provisio del senyor Rey..."
Novells ardits 30 de novembre de 1455

"Sabets e una flor ben olent
Ajustada b altra exament
Molt n aurien mylor olors,
Axi es de dolses amors:
Que, con serets justats abdos,
Anch no foren aytals amors."
Facet 530

ALMUD (POSAR LLUM JUS L'___) fr.

Amagar la veritat, pensament pres de l'Evangeli de Sant Lluc (VIII, 16).

"Qui les doctrina
pert diçiplina,
en va te scola
.....................
llum ius l almut
ell vol posar;"
Roig, Jaume Spill 7.957

BALANÇA (TENIR PER TOTS JUSTA ___) fr.

Mostrar-se igualment favorable a tothom.

"Ffi del que am, / mon gog y ma sperança,
tot mon desig, / delit e ver amor,
es de plorar, / e servir ab fervor
Aquell qui te / per tots justa balança."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 89, [I]

BERJÚS s.

Agràs, agresta.

"... e metras un poch de berjus e gran força de gingebre e de canyella..."
Nola, Robert de Art del coch De jolivertada

ÇAJUS, [SAJUS] adv.

Ací baix.

"E es creayre e Senyor,
E vol la puella d amor
Mays que quant ha creat sajus
E lasus, enfora Jesus;"
Llull, Ramon Hores de Santa Maria De Matines, IV

"Respos lo fill del rey, e dix que lo foch e l aer qui son en la terra sajus, han apetit a anar ensus, e per aço crexen a ensus les plantes e ls animals..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. VII

CEL (DEJÚS LO ___) fr.

Sobre la terra, al món.

"O Griselde!, assats coneguda e esprovada a mi la tua amor e feeltat; no m pens que deius lo cel sie algu qui tant grans experiencies haie audes de amor coniugal."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 570

CLAU (DEJÚS ___) mod.

Sota clau.

"... lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent secretament dejus clau, e aquell no dege monstrar ne revclar a neguna persona sino a nos, con per nos li sera manat."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Maestre racional