IVA, [YVA] s.

Teucrium chamaepitys, L., planta de la família de les labiades.

"Item decoccio de yva, artemisa e escorça de sauch e tot aço sie confegit ab vi..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI

IVAÇ, [IVAS, YVAÇ, YVAS, HIVAS] adv.

Promptament, aviat, tost, de pressa.

"... e corregueren tota la terra: mas no dura gayre, que yvaç los fo vedat."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXI

"... que s armassen tost e yvas e que pujassen ab llurs armes e ab llur roba vers lo castell."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXV

"-Senyor, a mi es semblant que yo e asats en aqest segle, e si a vos plau trats m ich hivas e prestament."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 129

"E cela blancura que es en los uyls dels imfans es guarida ivas ab que hom hi meta de la let de la fembra axi com havem dit."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxv v, a

"... tots los homens si s vol cavallers o servents, qui haguen edat de poder combatre, tantost com aço hauran vist o entes, al pus yvaç que ells puxen, vinguen a ell soccorrer..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIX

"Eva fon feyta, negoci fer bo es; el sompni que veuras va sera, e l infant que naxera yvaç crexera e luxurios sera."
Compte de les llunes Luna secunda. MS. n. 216, f. lxxviij, d. Bib. Univ. València

"E con si per si matex pregas per tal que pus yvas e pus tost nostre Senyor lo preses... respost li fo per nostre Senyor que encara poch de temps en terra avia a viura..."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné

IVACIOSITAT s.

Velocitat, rapidesa.

V. ivassea.

"... car vos sabets quantes esteles son, e sabets lo compte del moviment del firmament e de sos corses celestials, e sabets lur ivaciositat."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 22

IVAÇÓS, OSA adj.

Sobtat, prompte, viu, ràpid.

"... car aquella ara es tant de poca quantitat e es tan ivassosa del temps passat a l esdevenidor que lo nostre enteniment ni pot apercebre sa poca quantitat ni li leu que pusca atenyer son curriment e sa yvassea."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 20

"... e que no sobrevinga a vos aquell dia ivaços lo qual axi com a lamp sobrevindra a tots aquells qui seran sobre la fas de la terra."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 91

"En la hivaçosa vista de l amant lo cor de l amant salta."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXXI

IVAÇOSAMENT, [YVASSOSAMENT, IVASOSAMENT] adv.

Ivaç.

"Lo crexement e l mellorament de les coses venen suaument e a tard. Mas lo peyorament se cuyta molt yvassosament."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXXI

"Tantost Medea se leva ivasosament, saludant Ercules, e Jason e son pare, e vench se n en sa cambra..."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"E d aytal sentencia nengu no s pusque appellar, enans, en les coses e en los bens d aquell qui sera condempnat, la sentencia ivaçosament sia menada a execucio."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 11, De Crim. f. 194, 1

IVARÇÓS, OSA adj.

Ràpid.

"... les rodes yvarçoses volteiaven los seus membres..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 463

"... que fos feta una cequia nova, per la qual la dita aygua pusca haver millor e pus iversos discorriment vinent a la dita ciutat que no havia passant per la cequia vella en la qual sta molt embessada e adormida..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia f. xcj. Mallorca, 1381

IVARÇOSAMENT, [HIVERSOSAMEN] adv.

Ràpidament.

"Car axi ven lo cruel serpent qui ha fort larch cors, trau la lengua e mou la tan ivarçosament que par que haia tres lengues."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 390

"No m part d un loch / e iames no m atur,
Ço que no serch / hiversosamen trob,
Del que no m fiu / me tench molt per segur,"
Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 96

IVASSEA, [YVASSEA] s.

Rapidesa, celeritat, promptitud.

V. ivaciositat.

"... car aquella ara es tant de poca quantitat e es tan ivassosa del temps passat a l esdevenidor, que lo nostre enteniment ni pot apercebre sa poca quantitat, ni li leu que pusca atenyer son curriment e sa yvassea."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 20