AFIGIR v. a.

Fixar.

"Aquest dia fonch publicat en la Seu de Barcelona e per altres sglesies de la present Ciutat e affigits cartells o letres per les portes de les sglesies, un Cartell de part del Rd. Senyor bisbe de Barcelona..."
Novells ardits 4 de setembre de 1496

AFIRMADAMENT adv.

Amb afirmació positivament i expressa sostinguda.

"E mes que deya moltes vegades que los confessos per sos pecats estaven en captivitat... afirmadament dient que no havia nenguns libres que diguessen que per la mort de Jhesu Christ era estada destruyda Gerusalem."
Procés contra Jaume Ferrer, judaïtzant Arx. Hist. Nac. Madrid. Inq. leg. 539, n. 8

AFIXIR v. a.

Afixar.

"... per tal lo dit surrogat lus ha feta afixir e pegar la dita letra a les portes de la dita vila..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CXCV

AFLAQUIR v. intr.

Esdevenir flac.

"Per ço mas carns / tots jorns molt aflaquexen
Com en tal fet / lo seny no s scoltat."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 148

AFLAQUIR v. a.

Debilitar, minvar.

V. enflaquir.

"Axi, per amor de Deu, no aflaquir lo cor; la porta de paradis, que era tanquada, lo temps aquest beneyt de quaresma, la obrira."
Ferrer, Vicent Quaresma 120, XVII

"E diu Aristotil que hom no deu pendre consell de hom molt vell, car, axi com aflaqueix lo cors, axi aflaqueix lo seny."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Item si prens de la polvora del poleon e la mescles ab mel e la beus, aflaqueix les umors del cors que s ajusten..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 21; MS. n. 216, f. xxxxj, c. Bib. Univ. València

AFLAQUIR-SE v. refl.

Afleblir-se, minvar-se, afluixar-se.

"... paria que fossen roses mesclades ab roses, com per naguna variacio de temps aquella color de rosa no s mudas ne s aflaquis."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.107

"... si aquesta cosa (dehint de la ballesta) que es sens anima e sens sentiment, no pot sofrir durada de treball ans trencaria o s aflaquiria, segons tu mateix dius, ¿quant mes la mia carn sentibla e flaca e dolenta, defalliria per continu treball, que no paria servir a Deu?"
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XV (= ENC, p. 51.13)

AFLAQUIR-SE v. refl.

Afleblir-se, debilitar-se.

V. enflaquir-se.

"... e los teus cabells resplandents seus maestrivol ma ornats, e los teus ulls qui parien dues stelles matutines, com se son axi aflaquits?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCVII

"La mia muller es corrompuda, la fe del Imperi es lesa e aflaquida, la casa mia malalta e afeblida..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Tiestes e Atreu, p. 51

"E si per aventura la minva sera naturalment, vejats si seran aflaquides les virtuts del cos..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cvj. Bib. Nac. Madrid

"Item si hom es molt aflaquit per la febra, picha ell poliol e mescla l ab fort vinagre e posa l en les narills al malalt..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 21; MS. n.216, f. xxxxj, c. Bib. Univ. València

AFOLLIR, [AFFOLLIR] v. a.

Afollar, fer malbé.

"Delit massa gran affolleix e amollex los coratges;..."
Flors de les Epístoles de Sèneca LI

AFRANQUIR v. a.

Manumetre, alliberar (un servent, un esclau).

V. enfranquir.

"... no volch rebre res de tot quant li havia ofert, si no un catiu, lo qual afranqui, per tal com havia posat en temps passat en sa casa... "
Canals, Antoni Valeri Màximo 805, lib. III, tit. III

AFRANQUIR LA CARA loc.

Tornar plàcid, perdre la ira, somriure.

"Lo ofes afranqueix la cara
Et perdona quisquesia,"
Jordi de St. Jordi Cançó de Jordi de Sant Jordi

"Plaerdemavida afranquí la cara que s mostrava star irada, e ab un sonris de semblants paraules li feu present."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLI

"mes no viu may / sa persona mudada
e ad algu / que affranquis la cara."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 23, ed. Riquer-VI

AFREVOLIR v. a.

Fer tornar frèvol; afeblir.

"En axi com lo cors requer tempransa per so que no l afrevolesques trop per poch menjar ne no l corrumpes per massa menjar..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 7, cap. 58

Fitxa Dubtosa AGRIR v. n.

Tornar-se agre; enagrir.

"... e apres la goma, e apres que y git hom l anut (?), perque si el esta molt al morter agreria e met en los colliris agudea e calor, e aço devem saber e devem nos i guardar..."
Joan Jacme Alcoatí f. xc v, a.