IRASCITAT s.

Irascibilitat, irascència.

"Quarto: li dien Belzebuch qui es capita de enveja e... pose per lo mon son estandart intitulat de enveja e irascitat..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, f. 100

IRASCUT, UDA adj.

Irat, irascible.

"... so es la scriptura qui es malvadement entesa e pobrement asposade, so es ipocricia irascuda e iniquitat e pecat mortal..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 51 v

IRAT, ADA adj.

Colèric, irritat, felló.

"Per co que a dit son tots irats
los fals Jueus, e an cridat:
-Prengam lo, que prou a parlat
e gitem lo de la ciutat."
Plant de Sent Esteve MS. d'Ager

"Molt hi ayda,
car Deu, yrat,
ffon molt placat
per la iusticia
d aquella nicia
enrabiada,
qui deguollada
ffon lo iorn ans,"
Roig, Jaume Spill 7.574

"E profita molt als irats e als horats e als ytropichs e als rabiosos."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 56; MS. n. 216, f. liiij, a. Bib. Univ. València

"Domingo sant, / ab pena humiliada,
clam ta merce / hun pas no m desempare,
caar negu sent / qui de mos mal s empare
vent me fforçat / de tanta gent yrada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 109, III

IREIXENT, [ERAXEN] adj.

Irós, irat, enfuriat.

"Si alcun traura coutel o espaa vert altre, menassan o eraxen, don a la nostra cort LX. sol. o la ma perda."
Franqueses de Mallorca De ban de coutel

IRÈIXER-SE, [IREXER-SE, IRAXER-SE] v. refl.

Encoleritzar-se, irritar-se.

"Sempre s ireix, tant ha d erguyll,
Tot quant li dius li torna anuy,
E irex se leugerament
E crema dintree forsosament;"
Facet 1.437

"E fets richs cels qui no u merexen,
E puys, cels qui ab Deu s irexen,
Ffets pugar pus alt que lls humils;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 424

"¿Cuydats vos que tota ira sia peccat? No pas, ans vos dire pus fort, que cas hi pot haver que no iraxer o no enfellonir se seria peccat."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 904, primera partida, XVI

"Tot es egual / quant surt de ta potença,
d on tinch per foll / qui vers tu s vol irexer."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 37, CV

IRETGE s. i adj.

Heretge.

V. herenge, heretge.

"On, per so, Senyer, con los homens descresens, infesels, iretges cuiden apercebre sensualment los secrets de la vostra deitat... per asso son aorbats e son innorables en so que enserquen..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 174

IRIS s.

Arc de sant Martí.

"de treva y pau,
arch y senyal
celestial,
iris pintat
fon lo posat
al firmament:"
Roig, Jaume Spill 13.888

IRIS, [IRYS] s.

Gènere tipus de la família de les iridiàcies, especialment l'iris germanica, L. o lliri blau.

V. lili blau, lliri blau.

"... prenetz rail de ponsem, e tucha, e orticella, e d alberns... de irys, de cogombre salvatge..."
Tròtula de Mestre Johan 11 b

IRONIA s.



"... e coetz de la ironia en aygua e muylatz los ne e lexatz los exugar per si mateix..."
Tròtula de Mestre Johan 4 b

IRONITZAR v. n.

Parlar amb ironia; fer ironies.

"Ironitzand com no tens sacra fam
D or e d argent, l apetit dels mortals"
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXII, 40

IRÓS, OSA adj.

Dominat per la ira; irat, ada.

"... pensant en aquella magestat que t esta guardant ab cara irosa per les ofenses tantes que li has fetes..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 107, v

"Eximpli: l om iros primerament concep rancor al cor, e puys proceeix en paraules vituperatives..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CC

"... lo qual era hom gran e be format e molt desdenyos e iros e barallos mes que algun altre..."
Decameron jornª 9ª novª 8ª

"Molts homens, Senyer, son mal acustumats en lur apercebiment e en lur conexensa, car per sobre conexensa e per sobre apercebiment esdevé hom proumtós e envejos e iros e malvolentos."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 17, cap. 194

IROSAMENT adv.

Iradament.

"E ls testimonis falsos digueren moltes coses contra Jesuchrist, e ell calle. E Cayphas dix li irosament: -E no respons a aço que aquests testifiquen contra tu?"
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIV