ESGUARDAMENT DE (EN ___) loc.

En comparació amb.

V. esguard (A ___ de), esguard (En ___ de).

"La present ystoria, Senyora molt graciosa, he arromansada com pus pla he puscut e sabut, la qual en esgordament del lati en que Patrarcha la posa es fort grossera."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 609, epíleg

ESGUARDAMENT, [ESGARDAMENT] s.

Esguard, mirada.

V. esguardadura, gardadura.

"... e si vol que sos ulls sien ploroses e plens de lagremes, guart, Senyer, en la creu e remembre la vostra passio... car ab aital esgardament e ab aital remembrament, para son cor escalfar en amar e sos ulls mullar en plor."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 1, cap. 122

"... que quan elles amen la on amar no deuen, si es d esguardament d ulls que fan a aquell qui les ama, el esguarda per aquella manera que ella l ha esguardat..."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 161

"Altra raho per que pot venir la pestilencia de qui parlam en aquest capitol es coniunctio de planetes ho esguardament d aquelles."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. II, part Ia, cap. II

ESGUARDANT p. a.

Usat com una sort de preposició. Concernent, tocant a.

V. espectant.

"... necessaria cosa esser, esguardan e consonant a raho, que sobre les coses per nostre menjar e vitayla comprades, a algun fael la custodia d aquelles cometre dejam."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Moseu

ESGUARDANT s.

Aquell, a que esguarda, espectador, mirador, contemplador.

"E per tal que aço mils en lo cors dels esguardants empremedor, una creu en lo mig del reraltar sia posada..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la vigília e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor

ESGUARDAR-SE v. refl.

Correspondre, concernir, pertànyer.

"... mas perque la forma del camp se esguarda al jutge de la batalla e no als combatents, deixe al carrech del senyor que la plaça concent la ordinacio de aquell."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança cap. 25

ESGUARDAR-SE, [ESGARDARSE] v. refl.

Guardar-se, prestar atenció.

"Enapres esgart se ben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per necessaris... o en altra manera defectivament comptaran..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Maestre racional

ESGUARDAT, ADA adj.

Considerat, ada.

"... si per si o per altre davant nos en lo dit conseyl volran alscunes coses proposar... de peus de necessitat hagen estar, si donchs per aventura nos, esguardada la dignitat d ells, no volrem ells en seer especialment honrar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera del seer e proposar en consell nostre

ESPINGARDA, [SPINGARDA, SPINGUARDA] s.

Peça d'artilleria de petit calibre.

V. Cf. Aràntegui, p. 412 i 265.

"Item, sis spingardes."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"... en Guillem de Varoych, qui era comte de aquella terra, forni esta ciutat e lo castell axi de armes com de bombardes, balestes e colobrines e spingardes e molta altra artellaria."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. V

"Ab gran esforç / fent s i molts cavalers
Bombardes, trons / lansas, tabals, auchs,
Balestas, archs, cruels espinguardes..."
Ferrer, Francesc Romanç de Rodes Cançoner de Saragossa, f. 292 v

"... com la galera de Grimaldo e una altre galera e la galiota de Auzinet... son intrades dins lo port de Salou, e han barrajat lo dit port e han tirades bombardes e spingardes a certa flota de gent qui era alt a la sumitat del dit port..."
Novells ardits 8 de maig de 1455

ESPINGARDER, [SPINGARDER, SPINGUARDER] s.

Artiller que maneja una espingarda.

"Havia ab ells una conestablia de spingarders que no n scapa coha."
Dietari de la guerra a Cervera 21 de juny de 1462

"... e si sera hom de peu, balester, spingarder, o colombriner, o lancer, aura vj. florins per mes, pagats per a dos messos..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 131

"Are m congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori que ls es degut, car ells han VII florins lo mes e toque ls per los XV dies tres florins e mig e no n han hagut sino tres..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 16, p. 241

GUARD, [GUART] s.

Guarda, preservació, seguretat.

"Es be ver que la comtessa de Foix los ha trames a dir en Biarn que li trameten dos milia ballesters per guart de sa persona..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 322

GUARDA s.

Oficial de la seca, que té cura de les monedes.

V. guarda de monedes.

"Item deu haver dos homens bons e aptes per a guardes qui sapien aleyar e hajen intencio de totes les coses pertanyents a cascu dels officis dessus dits."
Ordenació de les coses que són necessàries en tota seca Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 228

GUARDA s.

Compte, cura, atenció.

"... six a la cambrera que s prengues be esment del palau e de la porta e de la stable ne de qual part staven los bons cavalls, en guisa que com tot hom dormis si poguessen fugir, e la cambrera si s pres guarda e esment."
Història de Jacob Xalabín f. i. iiij.