Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (9 registres)
veure  Confrare, essa
veure  Frare
veure  Frare d'armes
veure  Frare dels catius
veure  Frare en hàbit
veure  Frare menor
veure  Frare preïcador
veure  Fraressa
veure  Fraret

CONFRARE, ESSA s.

Membre d'una confraria, d'una associació de persones per a una obra piadosa o caritativa.

"Ffon la comare
una noblessa,
gran confraressa
de Santa Monica."

Roig, Jaume Spill 3.830

"Item que tot confrare o confraressa, si fer ho pora, sie tengut a la sua fi de regonexer e fer lexa a la dita Confraria segons son poder e aço segons sa bona consciencia."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. VIII; Arx. C. d'A. (reg. 2.207, f. 91).

"... e sí constara als dits maiorals de la dita confraria de les dites coses, tal correu sia admes per ells en confrare, altrament, si lo contrari era per ells conegut, no sia ne puixa esser admes en dita confraria..."
Capítols de la Confraria dels correus de la Ciutat de València XXXIII. Any 1506


FRARE s.

Germà.

"Item lliure an Anthoni Brocard, mercader, acordador, e per ell a son frare o germa lo drap de ras apte a la taula de acordar..."
Novells ardits 28 d'abril de 1452


FRARE D'ARMES un. pluri.

Germà d'armes (els frares o germans d'armes són guerrers lligats per un pacte d'afecte i defensa mútua).

V.
germà d'armes.

"Puix som concordes, dix lo rey de Frisa, siam tots quatre juramentats de servar amor e lealtat los uns als altres en aquest viatge, e no y haja entre nosaltres majoritat ni senyoria, sino que tots siam eguals, germans e frares d armes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LX

"-Comtesa -dix lo rey-: yo l conegui be, e fuy lonch temps frare d armes d ell, en lo temps de son jovent, e fuy en moltes batalles hon ell se troba."
Guillem de Vàroich 26, ed. E. N. C., p. 55


FRARE DELS CATIUS un. pluri.

Frare de la Mercè.

"... e axi com va de la carrera de sent Jouan e de les parets dels Frares Menors tro a les parets de la honor d en Quexal et ve ferir a les parets dels frares dels Catius e torna a la carrera de Sent Jouan."
Costums de Tortosa lib. primer, rúbr. I, III


FRARE EN HÀBIT un. pluri.

Germà en religió, confrare d'un mateix orde.

"E vista e legida, senyor, la dita letra vostra e la tenor de la dita carta del senyor papa, en la qual, entre les altres coses se contenia que conve se que nos siam conformes als altres frares en habit..."
Lletra de l'infant Jaume a son pare Jaume II Tarragona, 25 d'abril de 1320


FRARE MENOR un. pluri.

Frare de l'ordre de sant Francesc, menoret.

V.
framenor.

"Mas quant reguart la crueltat
D alguns mesquins
Frares menors ez agostins,
Carmelitans,
Preychadors e capellans
Ez autres gents
Qui son vexats de greus turments,
Eu prench conort:"

Testament d'En Serradell

"E mentre en aço estaven, un frare menor lo qual dien que era home de molt santa vida e de la casa Real de França, com fos en Angers e oys parlar d aquesta batalla, correch e vench a Paris..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 102


FRARE PREÏCADOR un. pluri.

Frare de l'orde dominicà.

V.
preïcador.

"E feu se venir dos clergues que eren seus e de sa casa, e vesti ls e adoba ls com a frares preycadors."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCIX


FRARESSA s.

Germana de religió.

"Dix ella: -Sposes
som les professes
monges fraresses
totes de Deu:"

Roig, Jaume Spill 5.668


FRARET s.

Una mena d'ocell de riu.

"... alli hi ha primerament cygnes, flamenchs, fotes, oques, ... frarets, movietes, galeres, corriolaigues,.,.."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè


torna a dalt