Fitxa Dubtosa OFERIR v. a.

Posar a disposició, proporcionar.

"Lo dimoni dona a entendre que la filla del rey havia de esser offerida al drach, e lo rey pensau, pensau com stava !..."
Ferrer, Vicent Quaresma 69, LII

"So per que la potencia mutiva es lo pus prop moviment en home, si es per so car sempre que la ymaginativa ha ofertes les coses sentides a la racional, mana a la mutiva que s mova a adur en actu so qui es en potencia tan solament."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació cap. 44

OFERIR v. a.

Fer l'ofrena del pa i del vi que s'han de consagrar (en la celebració de la missa, a l'ofertori).

"... l evangeli diu que aquell qui volrra posar la offerta sobre l altar, si sap que aya qualque proixme agreuyat, deu se, abans que offira, reconciliar ab aquell."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij

OFERIR v.

Fer almoina dedicant-la a Déu en la missa o en una altra cerimònia religiosa.

"... item, en un flori d or que liure a madona la Reyna per offerir el dia del dit aniversari .xiiij. s. vj. d."
Llibre de comptes de Pere Boyl 441; Arx. Batll. Gral. de Catalunya

"Item las candeles groges destribuiran donant a cascu dels altres, axi homens com dones, per offerir, una candela e un diner menut..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades Cap. 103

"E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners d or en reverencia dels dotse apostols."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar e ells mateixos se coronaran...

OFERIR-SE v. refl.

Proposar-se; posar-se voluntàriament a disposició d'altri.

"... e perseveren en les requestes per ells ja fetes e consells donats en lo present fet, en be e honor del senyor rey e de la sua cosa publica d aquest regne, e noresmenys se offeren apparellats de esser e entrevenir en lo dit fet totes e quantes vegades al dit honorable governador apparra esser necessari e expedient..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia XXXI. Mallorca, 1381

"E pres en si proposit en qual manera amonestas e induis Jason que, confiant en la estrenuitat e noblesa de la sua juvenil virtut, se offeris volentariament a conquerir lo dit vellor d or."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 230

PROFERIR v. n.

Oferir.

"... mes te fia de l amich qui del seu te dona que d aquell qui t profer de paraula."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

PROFERIR v. a.

Oferir, prometre.

"E tornaren se n, pero proferim los nos totavia que ls fariem dret, e ells no u volgren pendre."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 398

"E aquestes letres eren vengudes al rey de França qui proferi molt e feu poch."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. LXXXV

"Perque, lexant les altres coses, fets ço que m havets profert."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 120

"... com en altra manera socors alcu yo a la dita illa no poria donar con tots aquells qui a mi se son profferts e i proferren, me fan les proffertes d anar ab mi si yo vaig personalment e no en altra manera."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1372, n.

PROFERIR-SE v. refl.

Oferir-se.

"E l emperador se proferi fort a ell, ço es al rey d Espanya, que tota vegada que hagues ops secors de companya que li u tramates a dir..."
Història de la filla de l'Emperador Contastí Cap. X

"Axi, empero, que de la quantitat de diners la qual lo dit maestre Arnau de Peralta se profir a la dita universitat prestar, aquella li sie donada e pagada..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 4; 16 de maig de 1406

"Lavors lo jovenseyll cortes
Pertesque s d eyla ab grans merces,
Enclinant lo cap exament
E profire s per son servent,"
Facet 903

"E yo dich vos per mi e per tots los meus amichs, que m profir aytant com vida m bast, ne res que yo haja, que no us fallire..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CLVII

REFERIR v. a.

Reportar, relatar.

"... que les persones devall scrites hagen carrech de pensar totes coses que ls sian vistes a conservacio del repos e benavenir del principat... e lo que penseran en una o moltes vegades reffiran al Consell de .xxxij. e .xvj."
Novells ardits 25 de maig de 1463

REFERIR v. a.

Repercudir, repel·lir un mal per mitjà d'un medicament.

"E meta s en l uyl cotliri de fels de les primeres besties que pusca aver... E majorment de les aus que viuen de rapina que aquels son cels que molt referen l ayga e conforten la vista."
Joan Jacme Alcoatí f. XXX vº, b

"Dix Aly que la catapucia... alarge molt e fa naframent als budels e somou lo vomit, e val de la sua malea a referir la mantega e la leyt frescha e la sement de les verdolages, el silio e la goma arabica, e l dadragant e l aroz con es donat a menjar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 88, c

"E aquestes coses que son sobre dites referen la força de la leyt del titimal."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90, a

REFERIR, [REFFERIR] v. a.

Refer, reparar. (?)

"E mes avant façats refferir de murter lo vall del toro."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.274, f. 56) Sigilli secreti 142, reg. 1.274, f. 56 r, § 2, l. 13 (Pere III, 1381/82)

REFERIR-SE v. refl.

Remetre's, atenir-se.

"... e d aquest material no us scriu pus, car refir me n a les letres del dit Vinyes qui pens vos tremetra translat de la dita proposicio e us sertificara de totes coses necessaries."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLI

SOFERIR, [SOFFERIR] v. a.

Sofrir, tolerar, suportar.

V. soferre, sofrir.

"... mas pregaven nos e clamaven nos que volguessem sofferir lurs pregaries..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 293

"Qui cuida viure longament aparell se de soferir mal en vellea e mal en jovent."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... car en temps de pau hi pren hom gran alegria, e en temps de guerra es forçat que hom ha de soferir treballs e congoxes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLVI

"De gran dolor / sofferis l improperi
Plena d aquell / qui ns ha portada pau
D aterna mort / per esser deffensora..."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria