AFERMAR v. n.

Afirmar, declarar.

"... batxeller o cambrer o qualsevol altre qui dira o alleguara o demanara specialitat a algu hage a ffermar ab tota veritat que aquell tal special li sie stat affermat o per pare... o per si matex."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1442

AFERMAR, [AFFERMAR] v. a.

Assegurar, sostenir.

"... que un hom de la vayll de Thous... affermava que ell, vinent de la dita vayll a aquesta Ciutat, ab un mul carregat de un caffiç de forment, com fos pres de Lalcudia, los homens del dit loch li havien pres e tolt per força..."
Manual de Consells València, 13 d'octubre de 1391

"E deu se guardar de affermar, dir o fer, scientment, cosa alguna per la qual se desviu de la sancta Fe christiana."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 34, primer punt, cap. primer

"Posat que axi fos -digui yo- com affermes, ço que no atorch, no seria gran meravella, attes ço que ls es fet."
Metge, Bernat Lo Somni 3.506, lib. quart

AFERMAR, [AFFERMAR] v. a.

Contractar, llogar.

"E affermarem doctors et maestres qui legiran al dit studi per tot aquest an dret canonich et civil, Mediçina, Filosofia et altres sciencies aprobades, si mester hic siran."
Villanueva (editor) Jurament dels clavaris de l'Estudi general XVI, VII. Arxiu de Lleida, 1369

"... et, si cars ere que mester l aguessen, que l deguessen afermar a un temps cert crexent li la pensio, com fos poch ço que la dita universitat li dave."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 6; 20 de novembre de 1385

AFERMAR, [AFFERMAR] v. a.

Recollir, replegar, capturar.

V. afermamossos.

"Item, provehi lo present Consell que a Garcia Anadon sien donats, per salari de .j.any, tan solament deu liures per esguart dels treballs que soste affermant moços vagabunts e gitant los de la plaça e metent los en fahena"
Manual de Consells n. 23 A,. València, 1406

AFERMAR-SE v. refl.

Llogar-se.

"Si hun scuder se afferme ab hun senyor a .xij. anys per certa cosa e aquell lo serveix .xj. anys e .xj. meses, e, en lo derrer mes, ell se n anave als enemichs de son amo o senyor, tractant e parlant ab ells, digues: si aquell li demanave la soldada, dar la li hie lo senyor?
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXI

"... que tot hom e tota fembra qui s afferm e sia affermat ab senyor, que estia ab eyl aytant de temps co ab eyl se sera affermat."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 148

"Que feyen?; a certes hores ells se afermaven a fer obra, e tantes hores de nit e tantes de dia, e guanyaven..."
Ferrer, Vicent Quaresma 63, LIII

AFERMAT, ADA adj.

Llogat, contractat a gatges.

"Item, que no atorgarem ni darem licentia a negun doctor, licenciat ni a maestre, que affermat sie, de anar fora la ciutat sino solament iii. dies..."
Villanueva (editor) Jurament dels clavaris de l'Estudi general Arxiu de Lleida, 1369

"... fon proposat per Narnau Peralta, maestre de gramatica, que com ell fos afermat ab lo Consell de la dita vila a anys certs, e per soldada sua li fossen constituits .Dc. sous..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 1; 3 de gener de 1375

AFERMAT, ADA s.

Qui ha fet promesa de matrimoni.

"... no puxa portar ne trametre a son espos o a son affermat camises ne altres arreus de li per a la persona d aquell..."
Llibre de Memòries València, 1482

"... lo senyor rey Darago parti Dolero e pres comiat de la regina Danglaterra e de la infinita regina, muller sua e affermada, e al partir hach moltes joyes donades de la una part e de l altra."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXVIII

AFERMATIU, IVA adj.

Afirmatiu, iva.

"... a ffi que lo reptat no pugua mudar de querella sobre alguna paraula dita afermativa, majorment si aquella tal era de mes importansia que no la de la querella de que tracten."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança cap. quart

AFERMATIVAMENT adv.

Afirmativament; asseguradament.

"Diu Sanct Bernat qui si aconselles ton amich, no cerches de plaure li, mas encercha de plaure ab raho, e digues li: -Ayxi m es veiares que devets fer- e no li digues afermativament: -Axi farets,- o: -Axi devets fer..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

AFERRADOR s.

Lloc de la mar per a gitar o aferrar l'àncora; ancoratge.

"Primerament veure si lo aferrador e platga del Grau de aquesta ciutat es d argila e fanch e de tal sort que l git de les pedres que en la dita platga se lançaran, per a fer lo dit port, troben tal disposicio e fermetat que sobre aquelles segurament se puga edificar lo dit port."
Lletra del batlle general del regne de València Al rei (25 d'octubre de 1493)

"... que en les cinch coses primeres que es veure lo loch aferrador e argila per a fer lo dit port e de la pedra hon se te a fer e fer veure la pedra per a levar lo compte de quant costara fer lo dit port, tot s es fet e s es trobat tal qual es mester per a fer lo dit port..."
Lletra del batlle general del regne de València Al rei (25 d'octubre de 1493)

AFERRADOR, [AFFERADOR] s.

Fermall.

"... exceptatz los botons, e ls taxels, e ls afferadors, que pugen esser daurats..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 169

AFERRAR, [AFFERRAR] v. a.

Agafar, prendre amb força.

"... la rata que senti la lengua de l hom aquell molla e carnosa e untada de la vianda de la olla, morde li la lengua e afferrá la axi fort que un gran troç se n portà."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIII

"... lo dit senyor de la nau o del leny los deu demanar ja ells si volran o volen que lls afferren e combaten e prenguen aquella nau o leny d enemichs."
Consolat de Mar tit. XII, cap. CCLXXXVII

"Res en lo mon / a mi tant no m aterra
Com es en dir / Verge, vostres lahors,
La mia ma / la ploma ab por afferra"
Bosch, Joan del Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"E deuen tenir aparellat foch e pega alquitra ab que y meten foch si s acosten al mur e ganxos afferrats en cadenes ligades al mur ab que afferren lo dit bastiment en guisa que per força haja a romandre aqui..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. CX

"... e lexada l espasa, l aferra ab les mans e despuys que l hach un poch sodegat, de un torn lo mes per terra..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"E aparech me fos en Guerau
Lo colteller,
...............................................
Qui prestament m ach afferrat
Per la un peu,
Cridant: -Ara us tinch, na guineu,
Mal vostre grat."
Testament d'En Serradell