ESPANTAR v. a.

Infondre por.

"De qui tinch por, ni quin perill m espanta?
que m poden fer que en mi ja fet no sia?"
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 144, València, 1562

ESPANTAR-SE v. refl.

Experimentar espant, sentir forta por.

"La mula si s espanta, no li doneu dels esperons ni per res soffrenades, car pense s que lo mal que li ffeu la ve de aso que veu, e lavors s espanta mes, mas ginyant la gentilment e signant li dels esperons, e ffahent li mirar aso de que s espanta e la deveu ffer passar."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij