ESCURAR v. n.

Enfosquir-se, fer-se obscur.

"Mas devem creure ço que dien los evangelistes, que sobre tota la terra del mon foren tenebres. E diu sent Luch que escura y lo sol."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 219

ESCURAR, [SCURAR] v. a.

Llevar tota mena de brossa, de sutzesa; netejar.

"E la cura de l emboçament es que fassam les medicines per escurar e per mondificar e per escalfar."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"... atorgam e donam a vos, Jurats... tot aquel dret que nos avem establit en Portopi per raon de guarda, e de la cadena, e per reparar, e per refer, e per escurar lo dit Port."
Franqueses de Mallorca Any 1249

"Item entenen que la dita vila ni ls homes d aquela en general ni en singular, no sia tenguda nula hora ni per nula rahon, de scurar lo rech ni de fer ni d aydar a resclausa a fer."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 208

"E si no guarex escur hom lo palpet ab sucre o ab fuyla de figuera, o ab escuma de mar."
Joan Jacme Alcoatí f. xlviij, a

"... restituhiren o tornaren a Nanthoni Pou, mestre de cases, lo carrech del scurar clavegueres e los abeurados ab lo selari que havia."
Novells ardits 26 de novembre de 1482

"Lo dit dia comensaren scurar los valls del mur de la present Ciutat per sincontenes, comensant al portal Nou."
Novells ardits 20 de gener de 1463

"E axi meteix fets que hi sia sa muller ab tot ço que mester li faça per escurar les dents a la duquessa..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 494

ESCURAR-SE, [SCURARSE] v. refl.

Netejar-se, escurar si mateix certes parts del cos.

"Sapiats que los juheus havien costuma entre si mateix que fossen verdadés en les coses foranes, llavant se llurs mans e scurant se les ungles e los ulls e peus..."
Ferrer, Vicent Quaresma 16, XXV

ESCURÇÓ s.

Escorçó. Ofidi de la família dels vipèrids, espècie Vipera berus, que és una serp curta, de color gris fosc amb taques negres, amb el cap triangular i la picada molt verinosa.

"llit mes que marbre
dur, fret, banyat,
aconpanyat
de scorpions,
serps, escurçons,
no de fluxell;"
Roig, Jaume Spill 8.464

ESCUREA s.

Obscuritat, manca de llum.

V. escuralea, escuredat, escuritat, obscuritat.

"Item lo suc de la ruda mesclat ab mel, escumada poc a poc, posat sobre ls huyls, la veylla escurea tol."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VIII

ESCUREDAT, [SCUREDAT] s.

Obscuredat, obscuritat.

V. escuralea, escurea, escuritat, obscuritat.

"... car la claror de les bones obres desfa l escuredat."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 48

"... car el mes entra abdos .j. ascuradat que la .j. no viu l altre. Lavos foran molt aspaventats con sela escuredat los fo axi venguda soptosament."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 103 v

"... jo t sitere esta nit per lo meu sacretari, car la scuredat es abta amagatay dels amorosos, e tu, esser sol ab mi, fer me n has segura dins ma cambra..."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"... que no es medicina que mes valla a la escuredat dels ulls."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 50; MS. n. 216, f. lij, b. Bib. Univ. València

ESCUREIR, [ESCURAHIR] v.

Obscurir, enfosquir.

V. escuresir, escurir.

"E cant la nuyt lo cel escurahia,
Tuyt li baro lurs aguaytas pausa;"
Llull, Ramon Conqueriment de Mallorca XXXVII

"Dixeren ells: -E quines maravelles son estades? Si escurahy lo sol, era son temps que devia escurayr."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 220

"E es senyor del quart clima ahon sta Hierusalem, Babilonia e Judea; anomena s sol, perque en totes les planetes lo sol dona claredat de si mateix, e lo sol escureix les altres steles com dien los philosophs..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. b vij

ESCURES (A LES ___) mod.

A les fosques, a l'obscuritat.

"... sabeu com se fa? a les scures que testimonis no y haja, car james se pot errar la posada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXV

ESCURESIR v. a.

Enfosquir, obscurir.

V. escureir, escurir.

"Sobra tots aquests resplandex aquel meraveylos emperador e capita de tota la host, lo gran Sipio... lo qual appar molt generos e resplandent als coratges dels seus... en tant que tots los altres escuresex."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal cap. VII

ESCURIM s.

Escurall, sediment residual de les aigües en sèquies i canals.

"sols pach mundatge
e l escurim
traga l tarquim
del seu portell."
Roig, Jaume Spill 14.802

ESCURIR v. n.

Enfosquir, obscurir.

V. escureir, escuresir.

"Lo dee anomenaren prima fas: que es quant ja la nit comença escurir e la gent ensenen los lums ho candeles."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. a iij

ESCURIR v.a.

Enfosquir, fer fosc; obscurir.

V. escureir, escuresir.

"La qual, com fos acusada que havia comesa fornicacio ab .i. parent seu, vengren li los Deus en ajuda, per tal que la resplandor de castedat no fos escurida ni entenebrada ab nuvol de infamia..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 141, lib. VIII, tit. I

"La innorancia que nos havem en les coses, si es per rao del temps preterit e del esdevenidor qui les nos amaga e les nos escurex, per rao de la absencia d elles..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 20, cap. 21