ESCUREA s.

Obscuritat, manca de llum.

V. escuralea, escuredat, escuritat, obscuritat.

"Item lo suc de la ruda mesclat ab mel, escumada poc a poc, posat sobre ls huyls, la veylla escurea tol."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VIII

ESCUREDAT, [SCUREDAT] s.

Obscuredat, obscuritat.

V. escuralea, escurea, escuritat, obscuritat.

"... car la claror de les bones obres desfa l escuredat."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 48

"... car el mes entra abdos .j. ascuradat que la .j. no viu l altre. Lavos foran molt aspaventats con sela escuredat los fo axi venguda soptosament."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 103 v

"... jo t sitere esta nit per lo meu sacretari, car la scuredat es abta amagatay dels amorosos, e tu, esser sol ab mi, fer me n has segura dins ma cambra..."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"... que no es medicina que mes valla a la escuredat dels ulls."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 50; MS. n. 216, f. lij, b. Bib. Univ. València

ESCUREIR, [ESCURAHIR] v.

Obscurir, enfosquir.

V. escuresir, escurir.

"E cant la nuyt lo cel escurahia,
Tuyt li baro lurs aguaytas pausa;"
Llull, Ramon Conqueriment de Mallorca XXXVII

"Dixeren ells: -E quines maravelles son estades? Si escurahy lo sol, era son temps que devia escurayr."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 220

"E es senyor del quart clima ahon sta Hierusalem, Babilonia e Judea; anomena s sol, perque en totes les planetes lo sol dona claredat de si mateix, e lo sol escureix les altres steles com dien los philosophs..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. b vij

ESCURES (A LES ___) mod.

A les fosques, a l'obscuritat.

"... sabeu com se fa? a les scures que testimonis no y haja, car james se pot errar la posada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXV

ESCURESIR v. a.

Enfosquir, obscurir.

V. escureir, escurir.

"Sobra tots aquests resplandex aquel meraveylos emperador e capita de tota la host, lo gran Sipio... lo qual appar molt generos e resplandent als coratges dels seus... en tant que tots los altres escuresex."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal cap. VII

ESCURIM s.

Escurall, sediment residual de les aigües en sèquies i canals.

"sols pach mundatge
e l escurim
traga l tarquim
del seu portell."
Roig, Jaume Spill 14.802

ESCURIR v. n.

Enfosquir, obscurir.

V. escureir, escuresir.

"Lo dee anomenaren prima fas: que es quant ja la nit comença escurir e la gent ensenen los lums ho candeles."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. a iij

ESCURIR v.a.

Enfosquir, fer fosc; obscurir.

V. escureir, escuresir.

"La qual, com fos acusada que havia comesa fornicacio ab .i. parent seu, vengren li los Deus en ajuda, per tal que la resplandor de castedat no fos escurida ni entenebrada ab nuvol de infamia..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 141, lib. VIII, tit. I

"La innorancia que nos havem en les coses, si es per rao del temps preterit e del esdevenidor qui les nos amaga e les nos escurex, per rao de la absencia d elles..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 20, cap. 21

ESCURIR-SE v. refl.

Enfosquir-se, fer-se fosc; obscurir-se.

"... perque s feya fill de Deu, no n crehien; mas levat en la creu, veren que lo sol s escuri e dura tres hores lo eclipsi..."
Ferrer, Vicent Quaresma 146, XVI

ESCURITAT s.

Obscuritat, foscor.

V. escuralea, escurea, escuredat, obscuritat.

"Dix. D. que l oly del balssamo es de gran calor e tol la escuritat dels ulls quan es mesclat ab la cera e ab l oly rrosat..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 48, a

ESCURÓ, [SCURO] s.

Neteja o escurament de pous, sèquies, estanys.

"Item mes, mana e dispon que alcun hom ne alguna persona no gos ne dega pescar en la dita cequia anguiles, sots pena de cent sols... E, si es catiu o hom qui pagar no ls puga, stara en la preso .l. jorns e lo catiu pendra .l. assots e pagara lo assotador, si donchs no ho fan los senyors dels molins o los havents empriu en la dita cequia, cascun en la sua scuro, sens lesio e prejudici de la dita cequia."
Crida pública a Mallorca 4; Mallorca, 1 de juliol de 1402