EMPENYORAR v. a.

Posar en penyora; hipotecar.

"Pensau que yo us soffire que m empenyoreu la gonella ne les altres coses mies cascun jorn, e yo no fas nit ne die sino filar...!"
Decameron jornª 7ª novª 2ª

"... e si ell li deu fer aquella dita part e no la li fa, lo senyor de la nau o del leny pot empenyorar la part complida per fer compliment a la part que li haura convenguda de fer."
Consolat de Mar tit. I, cap. XLVII

"E axi lo rich hom, sens secors que no poc haver del Papa ne de la casa de França, torna sse n en Cathalunya e empenyora e vene gran res de les sues terres..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXIX

"... yo qui so una pobra donzella me tendria per desaventurada que si tingues enamorat yo li ajudaria tant com me seria possible, encara que n sabes empenyorar la gonella per socorrer lo..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"... e per aquella ocasio, sots certa forma e pactes entre ells convenguts, empenyorar li aquests Condats, los quals apres,... com a seus propris s es perforsat retenir dit Rey de Ffrança..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

"... retengut, empero, que si per ventura vos ho los vostres los dits molins vendre o empenyorar volrets, o alienar o establir, al senyor Infant o als seus succehidors primerament, per spay de .x. dies, saber fassats."
Còdex Lagostera f. IV v; Mallorca, 1239

ENTRENYORAR v. a.

Afligir, afectar dolorosament; entristir.

"Lo que a mi mes m entrenyora
En aquest fet,
Es que la part vol fer pertret
De filateries;"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.149

ENTRENYORAR-SE v. refl.

Enyorar-se profundament; afligir-se, ressentir-se.

"... e d aço si s vol se pot entrenyorar lo dit noble e no pas de la allegada favor..."
Bandos de València Docs. p. 89

"... tu desiges saber mon mal lo qual no consent per esser tal que sia parlat, perque l ayre s entrenyora de sentir so de tals paraules..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXX

"Lo rossinyol / de tal cas s entrenyora
si lo seu cant / sa namorada spanta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 7, LXIV

"No es qui haja pietat
De ma langor,
E quant mes va plus m entrenyor
Com son privat
D aquell sant loch benehuyrat,
Celestial,
Hon Jhesu Christ, rey eternal,
M avia mes:"
Testament d'En Serradell

ENYORAR, [ANYORAR] v. a.

Trobar a faltar una cosa o persona absent, desapareguda, perduda.

"... axi que en eyla no podie hom conexer algun senyal de tristor, ne que eyla anyoras ne desigas la fortuna prospera que avia perduda..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 502

PENYORAR, [PEYNORAR] v. a.

Aplicar una penyora; retenir per caució o gatge de garantia.

V. cf. Croat.

"Item que nuylla persona de quinya que dignitat o condicio sia no gos peynorar per sa propria auctoritat, ne fer peynorar, ne sofire peynorador per neguna rao..."
Ordinacions fetes en Cort V. Anuari IEC, I (1907)

REPENYORAR v. a.

Donar penyora en garantia.

"... los dits Jurats repenyoren o facen repenyores segons que han acostumat."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) f. 5

SENYORAR v. a.

Senyorejar, dominar.

V. senyorejar.

"Lo sentiment
raho senyora,
la carn traydora
de l hom discret,
ab si retret
deu rominar
e dominar
e be regir;"
Roig, Jaume Spill 10.152