ENDURAR v. n.

Dejunar.

"... car si natura li dona que menue per fam o beva per set, sis vol menjara o beura o endurara..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 29, cap. 52

"Esperver pres del niu, si al matin es pris, lexa l andurar tro al mig dia. Mas si es pres la nuyt, endure tro a la tercia del seguen jorn. E sia pascut de carns delicades i de nervis no grans past, ne l lex trop endurar."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, a

"Digues, que acaba a Deu
l endurar ne l dejunar meu"
Disputació d'En Buch ab son cavall 231

"... vee la maravelosament blanqua e ab beles faysons mas que era descolorida, e no era maravela per l endurar e per lo trebayl de la mar."
Història de la filla del rei d'Hongria

"Ara, com haurem endurat, son alguns que lo fum del dejuni los munta al cap, que no poran parlar ab pasciencia a sos prohismes..."
Ferrer, Vicent Quaresma 59, IV