DONA PECADRIU un. pluri.

Dona pública, prostituta.

"E fon proposat en Consell que la pobla de les dones peccadrius de la Ciutat estava no convinenment en dues maneres: la primera car era uberta... la segona manera era en ço car lo cami e passatge qui va a Campanar es o passa devant la dita pobla la qual cosa es descovinent..."
Llibre d'actes n. 17, València, juliol de 1377

DONACIÓ s.

Acte i efecte de donar.

"E com aço hach feyt e les cartes foren feytes de les donacions de l esposalici, ab la gracia de nostre senyor... lo senyor infant pres madona Ysabel per muller..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXIII

"E nos damunt dits donadors... farem a vos... e als vostres succehidors, tota la dita donacio empertotstemps tenir e haver e poçehir a espletar pacificament..."
Còdex Lagostera f. IV v; Mallorca, 1299

DONACIÓ ENTRE VIUS un. pluri.

Jurídic. Do que fa una persona dels seus béns a títol gratuït i en vida, a diferència de la donació testamentària; acta que constata el do.

"... ella sobrevivi molt de temps a sa germana la princesa, axi que tuyt sabien que a ella devia tornar lo principat, e puys mostra la donacio que havia feyta entre vius a la infanta."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXVII

DONACIÓ, [DONNACIO] s.

Donatge, senyoria de la dona.

"On, com nostra Dona sia creatura e sia dona de totes creatures, es gran donatge en aytant com son grans e moltes creatures... qui poria, doncs aestmar ni dir la gran donnacio de nostra Dona e la gran bontat, virtut e santetat del seu senyoratge?"
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 2, cap. 18

DONADA s.

Dona que s'és donada, ella i els seus béns, a un monestir.

V. donat.

"... que els ausieran clergas e donades hi abats, hi abateren .ij. capelas qui layns eran..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 110 v

"Item que no reeba frare ni sor, ni donat ni donada, senes licencia o volentat dels consols de la vila de Perpenya."
Llibre verd menor de Perpinyà Arxiu de Perpinyà, f. 92

DONADOR, A s. i adj.

Aquell, a que dona o fa donació.

"No es cors huma, dix la Emperadriu, no degua scoltar, vulles sia de be o de mal, lo que cascun vol dir, car francha libertat ha donada lo donador de totes coses..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXIV

"... e no t vuyles atançar als Deus qui son donadors de mort, e qui finalment te tolrien la lum de la tua vida."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 738

"Quartament, que si ells despenen
Be son argent
Puix fan d axo gran fonament
Hon fossen tals
De donadors e liberals
Uns Alexandres,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.042

DONADOR, A adj.

A donar, que ha de ser donat.

"... los honorables Consellers reeberen letres de craença... les quals porta Nasteve Jorda... al qual seguons les dites letres era donadora fe e creença..."
Novells ardits 17 de juliol de 1454

"Et los dits justicia, jurats e consell hajen esser pressent per hoir lo compte per los dits honrats deputats de la dita raho donador."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 4 (16 d'abril de 1383)

"manna del çel
maravellosa
:::::::::::::::::::::::::::
de gran valor,
per sol amor
(no pas venent
ni preu prenent)
repartidora
e donadora
ffranch als confrares."
Roig, Jaume Spill 13.642

DONAMENT s.

Acció de donar; donació.

"La qual comtessa dix axi, que aquella dona era stada cruel en son manament, car ella li feu manament que natura no l podia sofferir, e aquest atorga l per lo donament d amor,..."
Andreu el Capellà De amore ed. pagès, p. CII

DONANT s. i adj.

Que dona, donador. El més donant, el més dient en un acte de subhasta o encant.

"Primo que la guarda se haia vendre la nit per los sobreposats e clavari ab d altres promens bons homens e amichs, e que sia liurada al mes donant a persona bona e sufficient..."
Capítols de l'ofici dels peraires Mallorca, 1432

"... lo dit scriva en la dita vila vene o arrenda en encant publich les dites leudes an Thomas Fuster, habitador de la dita vila, axi com a mes donant..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 9 de maig de 1418

"Sies conexent en benifets rebuts, e tostemps los pera mes que no valen, car la voluntat del donant deus prear sens mesura."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.409, cap. VII

DONAPAU s.

Portapau, làmina de metall amb imatge amb què es dona la pau a l'ofertori.

"Item, tres donapaus, lo hu de naquera, los dos d argent daurat e lo hu ab pedres."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Segle XV

"Item una patena e un donapau d argent daurada de dintre e de fora, obrada ab la figura de nostre Sennor enbotida, ab un angel qui l te per les spatles, los quals stan sobre un sepulcre e posats sobre smalt blau, ab les armes del general, ab una manilla grossa en les spatles de dita patena feta a manera de S la qual servex per donar la pau..."
Inventari de la casa del General p. 27, f. 3 v; any 1499

DONAR v. n.

Batre, tocar de ple en alguna part el sol, el vent, la mar.

"E vejau los raigs del sol, si dona en los torrents."
Ferrer, Vicent Quaresma 64, VII

"... e compara a neu, que stara gran temps que no s regala tro hi dona lo sol."
Ferrer, Vicent Quaresma 133, Xi

"... e feren la via de Castellamar, qui es de lla Napols vers llevant, tot cubertament, que no volch fer la via de Napols, per tal que l sol no ls donas en la cara."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXIV

"E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona a l encontre, e tengueren la volta de Barberia."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIV

DONAR v.

Aplicar (sobre una persona).

"Car los vins preciosos lexen gran flayra en la boca e grans fums dins l estomach, e tan grans que a tots aquells qui parlen ab hom ne donen per la cara..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. L