Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 28    (334 registres)
veure  Andarec, ega
veure  Andarivell, [enderivell]
veure  Apellidar
veure  Apiadar-se
veure  Aprivadar
veure  Aquedar, [aquadar]
veure  Arrendar
veure  Assedar
veure  Assoldadar, [asoldadar]
veure  Atendar-se
veure  Atraüdar, [atrahudar]
veure  Avandar

ANDAREC, EGA adj.

Caminador, a.

"E manam vos que la mula de la qual vos havem ja escrit sia comprada e apparellada... e fets le ns triar que no sia massa gran ne massa pocha, e que sia be enderega e ferma e no poruga en res..."
Itinerari de Joan I 452, R. 1967, f. 82 v

"E dix la molta virtut d elles: la primera que son molt voluntaries; la segona que son molt parleres e andaregues..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCVI


ANDARIVELL, [ENDERIVELL] s.

Cap de corda que passa per una politja i serveix per a hissar alguna cosa.

V.
dirivel, indirivell.

"Per lo preu de unes maneguetes e uns peus per al enderivell per a la bandera reyal..."
Arxiu General del Regne de València Any 1494


APELLIDAR v. a.

Crida per a convocar el poble a venjar una malifeta.

"... lo dit alcayt dix a aquells que ell no volia que ells entrassen dins lo territori del dit loch ans entenia a fer repicar e apellidar la gent del dit loch per gitar los dits Regent lo dit offici de Justicia e Jurat e altres veedors a aquells acompanyants del territori damunt dit."
Llibre de Memòries València, 1360


APIADAR-SE v. refl.

Commoure's de pietat; compadir-se.

"La .iiª. que hom golos james es piados, axi com legim... d aquells qui s apiadaven be e s tenien be endreçats en la carn."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXIIII


APRIVADAR v. intr.

Familiaritzar.

"... e si t vols aprivadar ab bons homens; ama lurs custumes e desama so qui es desamat per ells."
Llull, Ramon Doctrina pueril 10, cap. 93


AQUEDAR, [AQUADAR] v. a.

Aquietar, assossegar.

"... ab l infant que tenie en son bras e avie li mesa la sua mamella al quex per ço que no ploras, car no l podie aquadar per la fam que avie."
Tristany de Leonís f. 2 v

"... sempre veura lo malalte ço que hom li pos denant encara que sia l aguyla dintre l uyl, e aquedar la ha hom .i. poch."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXI, b

"Lo terç es conticinium: que ja los galls aquedan e la gent se açosega."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. a iij

"... pero no asseguram nos tant als bisbes ni al Prebost que ja gosassen exir de la Almudayna per tot aquel dia entro que l poble fo aquedat...
E la nuyt quan lo poble fo aquedat, els s en anaren cascu a lur casa."

Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 91


ARRENDAR v. a.

Donar o prendre un bé a cens o a lloguer.

"... e los oficials aquests per be empaliar e omplir aquesta scola arrenden la per certa cantitat de diners e a cascun dia mes avant segons statuts e previlegis que axi mateix juren."
Col·lació (= Doctrina Compendiosa) MS. de Sant Cugat. Arxiu Corona d'Aragó

"Vehent donchs lo dit billoner que aquest cami ere granment en sa ma, de fet ell arrenda totes les seques que pogue d aquest Regne, ço es de Rosello, de Valencia e de Mallorques e en aquelles ell feu batre gran colp de croats..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IX

"De retenir scientment, res de decimes o primicies, o altres rendes que deia... e de empatxar injustament que no s puixen vendre, cullir o arrendar."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 268, primer punt, cap. setè


ASSEDAR v. n.

Tenir set, assedegar.

"Perque afflaqueix les vertuts e fa assedar e done destalent, e fa resolucio de la sanch soptil..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. IIII, cap. I


ASSOLDADAR, [ASOLDADAR] v. a.

Assoldar, soldejar.

"E ab aquest tresor asoldada cavallers a Roma, per terra..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LIV

"... en per amor d aço lo dit Senyor Rey los ha dat carrech ab plena comissio de asoldadar e elegir aquells jovens que a ells parra esser pus forts temprats e leugers, ab plen poder de remunerar segons tot lur parer."
Crida pública a Igualada 18 d'agost de 1400


ATENDAR-SE v. refl.

Dreçar les tendes de campanya; acampar.

V.
entendar-se.

"... un cavaller, capita de cent bacinets, cerquant loch on se atenderia ab sa companya, dix al seu senyaller: -Ferma açi la bandera, car açi havem millor loch."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit. III, cap. II

"E cascuns, com hagren haut lo manament, si que al dia qui los fo donat foren tuyt al coll de Paniças, e lla ells s atendaren, e lo senyor rey e l infant Nanfos ab gran res de cavalleria de Cathalunya."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXX

"E aquell dia atendaren se en aquell loch hon los moros eren stats vençuts."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XX


ATRAÜDAR, [ATRAHUDAR] v. a.

Imposar tribut; fer tributari.

V.
atributar.

"... que ls reis feien mes aquests feits per fer atrahudar lo rey e ls Serrains de Granada que per conquerre lo regne ne per gitar los Sarrains de la terra."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de B. dez Fonollar a Jaume II (III, 92)


AVANDAR v.



"E encara los ballesters en taula fan altre be, com veuran aquell palomar o postich qui voga en lo seu trast seria hujat o volra beure o menjar, que ell avandara e vogara lo seu rem per delit, entro que aquell haja feyt ço que fer ha o sia refrescat..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX


torna a dalt