DARD, [DART] s.
Joc o esport que consisteix en llançar dards.
"Item done en lo loch del Pont de Luna, en lo present mes de Març, als senyors infants, per a jugar al dart, v. solidos jaccenses." "Item al dit senyor infant en lo loch de Luna per a jugar al dit joch de dart, xviij. diners jaccenses." Itinerari de l'infant Pere n. 138
"...que nuyll hom de qualque condicio sia no gos jugar a negun joch de daus... ne a negun altre joch on diners vayen, sino a taules, e a escaschs, e a balesta, e a teylla, e a traer de dart e a bylles." Ordinacions fetes en Cort XXXIV. Anuari IEC, I (1907)
DARDAM s.
Quantitat, provisió de dards.
"...e no eren tant poques que no fossen... mes de trenta carregues hon havia mes de quaranta caxes de passadors, moltes cuyrasses, moltes ballestes, lançes largues e dardam..." Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 385
DARGA, [DARGUA] s.
Adarga; escut ovalat, fet de cuirs dobles, cosits i aferrats, que s'usa per parar cops i cobrir el cos.
"...feu la sua via ab la lança angossada e dona li tal colp ab lo poder del cavall que la dargua e unes cuyraces que l Amorat tenia tot ho passa..." Història de Jacob Xalabín f. o. iij. V
"L ambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa, e encontinent los pres, e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72
"Item .iiij. dargues velles e de pocha valor." Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434
"Item, una celada e una cervellera rasa, una darga vacuna..." Inventari dels béns d'Ausiàs March 50. València, 3 de març de 1459
DARGÓ s.
Darga petita.
V. Cf. Puiggarí, p. 360.
"Item, altre sort de rodelles ab senyal de bon... e dos dargons, lo hu ab senyal de la Ciutat e l altre ab altre senyal." Inventari Drassana de Barcelona Any 1489
"Item un dargo squenut en lo mig ab los revols pintats d argent e atzur e lo mig de carmesi e la divisa del lebrer, forrat de dins de chamellot ab la embraçadura de vellut negre." Inventari del príncep de Viana Any 1461
DARRER, A adj.
Que ve després de tots els altres.
V. derrer, a.
"...que ls antichs philosofs disputaren en que estava lo mes e millor de philosofia, e vench darrer Aristotil e determena que en virtuoses operacions..." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.307, segona partida, XIV
DARRERA prep.
Darrere de.
V. derrera.
"E hom mostra l los, axi que axi li anaven darrera C o CC cavallers e altres gents, com a altra persona faeren dos o tres homens..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXIX
DARRERAMENT adv.
En darrer lloc, finalment.
"E darrerament li dona una fiola e empolleta plena de meraveylosa liquor..." Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III, 1.031
DARRERAMENT, [DERRERAMENT] adv.
Últimament, recentment, fa poc temps.
"-Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua ne sufficient, ne per naguna forma no s pot fer ne continuar en manera que iamay haia alguna conformitat rahonable ab lo cap..." Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV
"... aquesta amor un gran temps sens fruyt sostengueren, e derrerament essent ne cascu d ells sollicitat, parech al jove haver trobada via de poder anar a la sua monja amagadament..." Decameron jornª 9ª novª 2ª
"... que tres bigues del pont que los homens del loch de Vinsa tenen en lo riu o fluvi de la Tet eren vingudes ab aquest e aportades ab aquestes pluvials derrerament seguides en la present terra, en los termens del dit loch de Ila..." Procés de Vinçà Arx. de Perpinyà, Manuale Curie, reg. VIII, f. 117. 16 de desembre de 1488
"...lo Sor Rey Renat, Rey e senyor nostro, novament proclamat per mort del senyor Rey en Pere quart derrerament regnant..." Novells ardits 31 d'agost de 1467
"Tantes son les virtutz de que la poria dignament loar, que no sce hont comens, pero per tal com derrerament he feta mencio de conjugal amor, vull hi ajustar ço que y fall." Metge, Bernat Lo Somni 3.224, lib. quart
"Per una letra que are derrerament reebi de la vostra senyoria... jo he acordat tornar tro a la ciutat de Vich per dar fi als fets que començats hi havia..." Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 176
"...sertifficants vostres honorables savieses que ara derrerament, per part dels dits singulars s es donada en la audiencia del dit mossen lo governador una suplicacio assats inhonesta..." Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XXXII
DARRERAT, ADA adj.
Darrerenc, darrer.
"...Ezechiel parla a vos dels derrerats dies finals, dient: -en los derrerats dies vindra Goch e Magoch..." Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 6, tit. XXXII
DARRERATGES s.
Allò que és degut d'un deute, d'una renda, lloguer.
"L altre fet es d en March Terrats de las rendes que li eren degudes de darreratges sobre Elig e Crivillen." Novells ardits 13 de setembre de 1435
DARRERIA, [DERARIA] s.
Fi, extremitat, cap d'avall.
"...e a la deraria si se n fuyan sels qui ascapar poden, e ls altres se gitan per mig las finestras." Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 110
DARRERIES s.
Postres.
V. derreria.
"...li n fae un solemnial banquet, e per darreries li n fae traure una gran plata d olives de Maylorques, les quals lo Rey va molt loar..." Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 23
| | |