CULLERETA s.

Cullera petita.

"Item set calzes ab ses patenes e ab ses culleretes tot de argent..."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 1. València, 1466

CULLERETA, [CULLARETA] s.

Diminutiu de cullera.

"Item una caxa quasi nova de noguer hon hi ha set culleretes de argent noves."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent València, 1466

"Viure les fan com a malaltes
Tenint dieta,
Bevent tostemps ab cullereta"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.857

"Item, dos dotzenes de culleretes."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign. 64: 24. Segle XV

"Item desset cullaretes d'argent ab una trencada."
Inventari de la infermeria de Poblet Any 1466

CULLETA, [CULETA] s.

Collita; recaptació de rendes, impostos.

V. col·lecta, collita.

"Item... los quals dix que havia collits e hauts de la culleta del monedatge a ell comanada en lo merinat de Taraçona, e liura ls al dit Ffrancesch."
Hurtebise (editor) Llibre segon del compte d'en P. Boyl 1.352, Arx. de la Batllia General

"... que tota hora que s esdevenga de fer alcuna culeta en Mayorcha per alcuns fets qui sien a profit e a utilitat de la ciutat e de la ila de Mayorcha, sien tenguts de pagar en aquela tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila damunt dita..."
Franqueses de Mallorca Dels habitadors... que sien tenguts de metre en tota culita

CULPA s.

Acció reprovable que mereix càstig o blasme.

V. colpa.

"E girant se als altres, dix: -E vosaltres, malvats cavallers, ¿quina pena sera bastant a punir vos de vostres culpes?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"En special e primerament me confes e dich ma culpa, que he offes nostre Senyor Deu en lo primer manament, car no l he amat, honrat, temut e servit, ne hobehit axi com a leyal servidor seu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.419, tercer punt

CULPABLE adj.

Que ha comès voluntàriament una falta o és causa d'un delicte o d'un fet dolent.

"... la suplicava fos de sa merce li volgues perdonar... per lo gran defalt que fet li havia, de que s tenia molt per culpable."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCC

"... car la absolucio, la qual no poch obtenir lo dit Galba per sa innocencia, com fos culpable, li fon donada per esguart piados de sos fills que tant amava."
Canals, Antoni Valeri Màximo 79, lib. VIII, tit. I

"Los fills culpables
Jhesus, fill seu,
stant en la creu
li comana
he ordena
que mare fos."
Roig, Jaume Spill 12.016

CULPABLEMENT, [COLPABLEMENT] adv.

D'una manera culpable; amb culpa.

"... que aquelles batalles e guerres son iustes qui ponexen les iniures e fan tornar a iusticia la iniuria colpablement comesa."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

CULPANT (NO ___) un. pluri.

Net de culpa, innocent.

"... e lo cavaller en somrient dix li: -Tu, diable foll, perque turmentes aquesta fembra no culpant?"
Recull d'eximplis e miracles CCCCXXVIII

CULPANT, [COLPANT] adj. i s.

Que té culpa, culpable.

"Be de mos mals / enemigua e senyora:
Vos sou culpant / sens que no teniu culpa,"
Torroella, Pere de Cançoner de París f. 144 v

"... a nosaltres se pertany ajudar e salvar al no culpable, mas no s pertany a nosaltres acusar lo culpant."
Recull d'eximplis e miracles CCCXXXII

"... la sanch fuig de mi e la natural calor desempara lo meu cor e lo cors, e del que dech esser loada so culpant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLX

"De vostre guany / me ffeu partissipant
dolors y guoigs / de vostra vida tota,
de tots los sants / dels merits la gran fflota
que son molt mes / que no so yo colpant."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 65, VII

CULPAR v. n.

Delinquir, cometre una falta.

"Per aquells deus / qui algun temps mostraren
Haver en grat / tos amorosos actes,
Prenguen confort / tos delits, pus culparen."
Rocabertí Glòria d'Amor 846

CULTIVADOR s.

Aquell que treballa en el conreu de les terres.

"Hutil senyor
ffeu d animals,
de minerals
treballador,
cultivador
de ferm e moble,
l om bell, bo, noble;"
Roig, Jaume Spill 10.286

CULTIVAMENT s.

Culte, veneració.

"No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la ordinacio de la Cappella

CULTIVAR v. a.

Treballar la terra per a tornar-la fèrtil; conrear.

"Sens cultivar est troz de terra mia, n a tret amor l esplet, y res no y planta."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 144, València, 1562