CONTENTAR v. a.

Fer content, donar satisfacció i plaer a.

"... e Tirant li feya moltes caricies, e dava li de sos bens e confits e altres lepolies perque pogues contentar al Solda."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLIV

"Donchs, puys no es / fi que l home contente
en los dos mons, / raho es que n Deu sia,
car, sino ell, / altre no s trobaria
que fora Deu / a l entendre s presente."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 315, CXII

"... fou exposat com lo senyor Rey deya com ell no poria donar orde que... ell formas assi la cort, mas que la principiaria per tot lo mes de octubre propvinent e la continuaria mig any continuu, posat que la Ciutat fos contentade en les .xxx. florins d or. E si no era contentada, tant fins que la Ciutat sia contentada..."
Novells ardits 10 d'agost de 1460

"Presta li l cos:
ben contentada,
resta prenyada"
Roig, Jaume Spill 8.714

CONTENTAR v. a.

Pagar (un deute).

"... car avans que isquen de son poder nos lo farem contentar plenament de tot ço que les dites vidrieres hauran costat."
Epistolari del rei Martí 59

CONTENTAR-SE v. refl.

Satisfer-se, ser content.

"... elegiren, a .iij. anys. per procurador general del Comtat Dampuries, lo honrat en Matheu Dezvall... ab salari de .CL. lliures per any, ço es, .L. lliures de les rendes del dit Comtat, e les .C. lliures que les haie haver dels cruoluments de la jurisdiccio, e, si no li bastan que se n haie a contentar."
Novells ardits 17 de maig de 1437