CÒNCAU, AVA adj.

Que té la superfície buida i esferoidal; arquejat, cavat en forma de segment d'esfera.

"E a ço aiuda molt la aygua de la mar batre en les grans muntanyes concaves que per la surreccio de la vapor se engenren multitut de vents, los quals, si se aiusten ab la vapor sequa, mouen se fortment, e, si no troba respirall per hon exir, se causa gran terratremol..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxiij

CONCAVAT, ADA adj.

Còncau, buit.

"Item posat oli, e suc de porre, e d exenz, e leyt de fembra en ceba concavada, e posat la sotz les brases..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. IX

"E an dit alcuns dels actors que en Grecia fayen l aguyla concavada en semblant de canon e ab aquesta tiraven l ayga."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXII, b

CONCAVITAT s.

L'interior d'un cos còncau; cavitat.

"Sdevench se un die que un hom cavava demunt aquella rocha que stava demunt aquella concavitat on estava l ome viu..."
Recull d'eximplis e miracles CCCCXXXVI

"Sie cavada una grossa rayu de brionia e sie mes dins suc de evol, de hiveartetice, calament, ensens, ruda, entro a .ij. partides de la concavitat de la davant dita rayu, e la terça part romanga buyda..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII

"Dins una concavitat ha un riu apellat Lethes, del qual les animes qui aqui entren beuen necessariament, e encontinent que han begut obliden totes coses."
Metge, Bernat Lo Somni 1.917, lib. terç

CONCEBIMENT, [CONÇEBIMEN, CONÇEBIMENT] s.

Concepció.

"Molt stay en gran spaven
Tro que pens lo conçebimen
Qui fo per miracle complit
Per lo Senyor Sant Esperit;"
Llull, Ramon Hores de Santa Maria De prima, II

"Poch se deliten los homens en hoyr semblants coses, les quals deurien saber fer per fugir a ociositat e per poder dir bellament lo concebiment de lur pença."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

"car fon duptat
conçebiment:
gran moviment
al ventre veren."
Roig, Jaume Spill 3.480

CONCEBRE v. a.

Formar dins l'esperit, en la imaginació (idea d'alguna cosa).

"... e james d Arago, segons dien, no demana tal cosa, e seria cosa novella de la qual, per ventura, lo dit braç concebria greuge..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 7 de març de 1418

"... que iverçosament se escalfa en la sua cobaiança, e concebe ardor de fervent amor en son coratge."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 613

"E, si hoint aquella esser bona, o graciosa, o liberal, o que haia fet plaer a algu dels teus, aiustaras fe o creença esser axi de fet, concebras bon voler devers aquella, e desijaras fer li algun plaer..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 900, segon punt

"Estant Medea sola en sa cambra, angoxosa per flama de la amor concebuda, era turmentada de molta angoxa e fatigada de molts sospirs."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 645

"Encara dich ma culpa, que no he remesos, axi com devia ne tant prestament com devia, les males voluntats que he consebudes contra mos prohismes."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.610, tercer punt

"Si be he consebut tot ço que m has dit, tu has malparlat primerament de dones en general, puys en particular."
Metge, Bernat Lo Somni 2.889, lib. quart

CONCEBRE, [CONCEBRA, CONÇEBRE] v. a.

Esdevenir encinta, engendrar, generar.

"Tu consabras lo ffill de Deu verament
Lo qual vindra per lo mon a salvar,
Senyor del cell e terra e de mar."
Cançoner de Nadal xiv

"... e deyen li: -O beneyta, ara sou fora de la malediccio de la Ley. -Car, sapiau que la dona que no concebia, havia la malediccio de Deu."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVII

"Quartament, interposa annunciacio dient: -Concebras et pariras fill."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"E plach a Deu que la dita comtessa Aglaes concebe un fill del dit Comte, al qual fill meteren nom Elexi..."
Recull d'eximplis e miracles DXXVII

"Item si lo such d ella se posa la muller en la natura ans que s ajust a l hom, sapies que no concebra."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 52; MS. n. 216, f. liij, a. Bib. Univ. València

"De l anar al bany no fasses festa; que be fan que l continuen, per tal com ne son pus netes, pus alegres, pus sanes e pus dispostes a conçebre."
Metge, Bernat Lo Somni 3.486, lib. quart

"... e hac tan gran exaltacio, que ja petit, stant concebut en lo ventre de la Verge Maria, en tanta sanctitat e excellencia fo creada com es huy al cel."
Ferrer, Vicent Quaresma 61, XXXVII

"Tot quant fon fet / era ia consebut
Eternalment / la voluntat unida
L enteniment / no fent altra partida,"
March, Arnau Vers de la Nativitat de Jesucrist Canç. de Saragossa, f. 310

"... que son fort luxuriosos retrahent a la raehl d on hixen, car, axi com per luxuria orrea e criminosa son concebuts, axi lur prava Naxença los inclina a aquella matexa legesa."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.409, cap. XXIIII

"... que l moretort es calent e dona simplea e val a les postemes del ventre can es donat a beure, e solte la flor de la femna can ha concebut..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 89, b

"... no pogue esser induhida per los plors, crits e suspirs de les dones qui li staven entorn plorant, que atorgas ella esser mesquina per la perdua que feta havia, ans deya que era una de las pus beneventurades fembres del mon, com havia concebuts aytals fills."
Metge, Bernat Lo Somni 3.137, lib. quart

CONCEPCIÓ s.

L'acte de concebre, concebiment.

"Per a la concepcio de la fembra. -En lo mes de mag pren de la fula de la savina e menge n la fembra .iij. o .iiij. ous plens e concebra ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXII

"... foren trameses... per .i. correu qui anava cuytat en Roma letres qui s dressaven a nostre sant pare e al bisbe de Barchinona sobre lo fet de la Concepcio de la verge mare de Deu..."
Novells ardits 19 d'octubre de 1452

"E girant se fort humilment vers lo seu glorios Fill, suplica li... se volgues haver misericordiosament envers mi, qui tostemps la havia haude en molt gran devocio, e per reverencia sua creent fermament que la sua concepcio ere stade inmaculada e neta de tota tacca de peccat original..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.472, lib. segon

CONCERNENT part. pres.

Sobre, tocant, respecte de (usat sovint com una sort de preposició).

"... per causa de certa delliberacio feta per los honorables Deputats de Cathalunya e consell llur concernent en effecta que es feta per ells delliberacio que sobre los drets novament imposats... fos carregat altre censal per los dits Deputats..."
Novells ardits 11 de juliol de 1467

"Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom... sien aprovades..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Majordomens

CONCERNENT adj.

Relatiu, respectiu.

"Lo tercer senyal de vera saviesa es ensenyar perfetament. Com? ensenyar per vida spiritual e per doctrina celestial... los fruyts diu que son concernents ab la doctrina."
Ferrer, Vicent Quaresma 158, III

"Lo dit die en Johan Periç de Maella, correu, ... ana a la torre de Mossenyor Bernat ça Pila per fer venir lo dit mossenyor Bernat que havien mester los dits honorables Consellers per certs actes concernents lo publich."
Novells ardits 31 de gener de 1452

"... la dita supplicacio axi com a concernent utilitat del dit Regne en lo profit e prosperitat del qual nos axi mateix prosperam benignament admesa, ab tenor de la present attorgam..."
Reial Cèdula de Martí I Burjassot, 8 de juliol de 1407, Arx. Audiència de Mallorca.- Lletres reials de 1425-6, f. 433

CONCERNIR v. n.

Tenir relació, pertànyer a, referir-se.

"... e en res no deviar en la manutencio e deffensio de la capitulacio, la qual concerneix laor de Deu, servey del senyor Rey, beneffici e repos dels dit Principat..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXX

"E lo dit magnifich conçell, hoyda la dita proposicio e unitat e concordia, proveheix e dona asentiment en lo pagament de les dites quantitats com sien coses que concerneixquen lo servey e necessitats del dit Senyor Rey..."
Manual de Consells f. 69 v, València, anys 1484-1487

CONCERT s.

Acord, concordament, conveni.

"E venint la hora del concert los dos cavallers pujaren al palau e ab suaus passos entraren dins la cambra de la Princesa sperant haver sperança de victoria."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CIX

"Ab aquest concert, partit Paris de la enamorada Viana, trames un criat seu, nomenat Jordi, en Aygues-Mortes, e feu li noliejar una fusta de rems..."
Paris e Viana 696, De qual manera París concerta la partida

CONCERTAR v. a.

Cercar, batre o córrer el bosc on és presumible trobar animals de caça.

"... es vengut lo muntero que haviem trames per concertar lo porch, qui ns dix que aci a .iij. treyts de balesta ne havia concertat un fort gran, perque lo volem correr dema apres dinar."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1384, n 609

"Anant lo Rey e la Reyna ab tots los stats a caça... lo Rey havia manat a los munters que per aquella jornada concertassen moltes salvatgines de diverses natures, e tanta era la gent que y anaven entre homens e dones que n fem una gran matança, car ab la gran multitut de la gent fem venir la salvatgina en un portell, e alli ab fletxes, balestes e lances ne fon feta una gran destruccio..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXII