Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 178    (2126 registres)
veure  Coa (Donar de ___)
veure  Coa (No escapar-ne ___)
veure  Coa caballina
veure  Coa de cavall (A ___)
veure  Coa de l'ull
veure  Coa de palla (Tenir la ___)
veure  Coa de rata
veure  Coa ne cap (No haver ne ___)
veure  Coa, [coha]
veure  Coa, [coha]
veure  Coa, [coha]
veure  Coa, [coha]

COA (DONAR DE ___) fr.



"de coha n l am
may hi donist
e coneguist
que la lur esca
no t era bresca
ni canyamel,
ans era fel,"

Roig, Jaume Spill 5.528


COA (NO ESCAPAR-NE ___) fr.

No escapar ningú.

"Havia ab ells una conestablia de spingarders que no n'escapa coha."
Guerra de Cervera p. 29


COA CABALLINA un. pluri.

Equisetum arvense, L., planta de la família de les equisetàcies, utilitzada en medicina com a cicatritzant.

"Item prenets de la erba que ha nom coha caballina e picats ne, e del such lavats ne ben la ulcera o la naffra, e posats hi de la erba picada..."
Receptari de la Universitat de València f. cxxvj


COA DE CAVALL (A ___) loc.

Lligat al darrere d'un cavall.

"Dacia lo feu rocegar, e a coha de cavall lo feu stiraçar, e tots los carrés estaven plens de sanch..."
Ferrer, Vicent Panegíric de Sant Jordi 181


COA DE L'ULL un. pluri.

Comissura de les palpebres.

"E com la Infanta fon a cavall quasi volta un poch la squena devers Phelip, mas no resta que ab la coha de l ull lo perdes de vista..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVI

"E com la Infanta fon a cavall, quasi volta un poch la squena devers Phelip, mas no resta que ab la coa del ull lo perdes de vista..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVI


COA DE PALLA (TENIR LA ___) fr.

No tenir la consciència neta.

"No es al mon / ten malvat segons vey,
Tu vas fugent / no ausas fer batalla,
Por has de foch / la coha tens de palla."

Erill, Arnau d' Cançoner de Saragossa f. 227 v


COA DE RATA un. pluri.

Polypogon monspeliensis, planta de la família de les gramínies d'aplicacions medicinals.

"... e apres bega de la sement del tamarit e menge de la fulla de la coha de rata..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXCV


COA NE CAP (NO HAVER NE ___) fr.

No tenir res, ni poc ni molt d'una cosa.

"Ells stants axi mig desesperats, que no podien pendre peix, ells staven dos colçades dins mar, e Jhesu Xrist fon a la riba de la mar, e par que aparegues en semblança de mercader, dix: -O, fadrins! donchs, haveu peyscat? havets ne per a vendre? -Dixeren: -Ne cua ne cap."
Ferrer, Vicent Quaresma 94, LIII


COA, [COHA] s.

Addició de frases o raonaments que segueixen una oració inicial.

"O si per ventura a vegades volen loar res qui y sia estat fet be, loar ho han ab coha, dient que aytal cosa anara be sino que y ha haut aytal deffalliment e aytal, axi que, a la fi, lur loar es mes vituperar que loar."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXV


COA, [COHA] s.

Cua, manyoc de cabells de darrere lligats amb un cordó.

"feu prometences
fer abstinences,
lexar arreus:
nomines, breus,
tot ho cremà:
en l endema
tallà s la coa."

Roig, Jaume Spill 4.683

"... hun sartal resplandent fet de fres d aur, e a y moltes perles entre les quals passen cordons daurats ab los quals les dones se fan la coha dels cabells e de que s fa trenador..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 375


COA, [COHA] s.

Cua, prolongació de la part posterior del cos de molts animals.

"... car lo ase qui sovent cau, porta la coha pelada per ço com ha la aiuda de son levar tirant lo per la coha arranquen les serres."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"E pren li n axi com al leo, qui totes les petjades davant desfa ab lo rocegar de la coha..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.679, cap. VIIII

"mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si no porta hun escut o senyal del rei d'Arago en la coha"
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLVI


COA, [COHA] s.

Cua, part d'un vestit que arrossega per darrere.

"Lo sise cap es que la ordinacio novament feta de las cohas de las gonelles de las donas fos confirmada e unida a les ordinacions precedents dels vestits."
Novells ardits 8 de novembre de 1452


torna a dalt