CLI s.

Pèls que guarneixen el coll i la cua del cavall (usat en plural: clins).

"E, tocant li los cabells, dix: -Aquests sien bells clins."
Decameron jornª 9ª novª 10ª

"Lo coll larch e prim e un poch voltat per amunt e alt als clins sens cran. Lo goles ampla e lo espatlar e los pits."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. primer

CLI, CLINA adj.

Inclinat, ada.

V. cap clin.

"Mare de Deu / qui portats la gran falla
De clara llum / tots clins ab junctas mans
Vos supplicam / .................................."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 241

"Lo macip diga li axi,
Humil stant ab lo cap cli"
Facet 858

"Cascun lo deshonra e cascun lo escarni,
E l meu fill callava, e l cap tenia cli."
Llull, Ramon Plant de Nostra Dona Santa Maria XIX

CLIMA s.

L'espai comprès sobre el mapamundi entre dos cercles paral·lels a l'equador terrestre.

"Es ver que la dita costuma dels romans no plau ne james no plach als franceses ne als espanyols que, com sien ja en lo .v.en clima de la terra habitable, han les dones pus forts e mils complexionades en lo cap e en lo cors..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCL

"Lo quint cel es aon te son assento Març, que es terçera planeta, constituyt en lo cercle terçer de la spera e en spay de .xv. anys consuma son cercle. Es senyor del terçer clima ahon esta Alcayre, Alexandria e tota la terra de Egipte."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. b viij

"Aquestes planetes com dalt diguerem foren set corresponents als set dies de la setmana e proporcionades als set climas, que son set lineas ho partides del mon habitables..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. b iij

CLISTELL, [CLISTEL] s.

Clisteri, lavativa.

V. crestiri, crister, cristeri, cristili, cristiri, xristiri.

"Item sanc de cabro, baguda, sana maraveyllosament los budels romputz, o si sie gitada per lo clistel, fa alo metex."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

CLISTERI s.

Lavativa.

V. crestiri, cristeri.

"item .j. baci de clisteri: ij. s. vj."
"item .j. seló de clisteri: iij. s. vj."
Estimació de les coses medicinals de l'obrador de Guillem Metge, especier de Barcelona 30 de maig de 1364