Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (7 registres)
veure  Cell, a
veure  Cella, [çella, seyla]
veure  Cellat, ada
veure  Cellavors, [celavors, selavos, salavors]
veure  Celler, [seller, çeller]
veure  Cellerer, a
veure  Celleret, [celeret]

CELL, A pron.

Aquell, a.

V.
aicell, a.

"E cel que s la sua occasio de dins sera blan per humit fum que s plega en gran de raym. Mas cela que s de fum fret sera enaxi o per malaltia del cervel..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXIX, b

"La primera pedra es girgonça... E te a hom en fe e en lealtat e les gents lo tenen per leal... e de tot alberch n es pus honrat, e ls ostes e tots cells de l alberch li fan tot ço que ell demana ab raho..."
Lapidari MS. n. 216, f. cij, d. Bib. Univ. València


CELLA, [ÇELLA, SEYLA] s.

Porció de forma arquejada de pèl que guarneix la vora superior de la conca de l'ull.

"Ni tinch lo cor / seny, bocha / ulls ni çella
Qui s don en fer / offici d altre ley."

Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"Car tantost a tota res que hoen que no ls sia plaer, junyen la cara e les celles, e mostren furia axi com a rabiosos..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CVIIII

"Fra Bernat arronça la cella,
No li parech joch,
Ans volgue dar scach per roch
Al capella,"

Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.212

"morros e celles
s empeguntava:
quan se n untava
fastig me feya:"

Roig, Jaume Spill 2.536

"Beneyt siats vos, qui tant be avets ordonat lo cors de l home: car vos l avets ornat e ordonat de cabells e celles, e ordonat de dents e ungles..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 28, cap. 39

"El .iiij. senyal que sien los palpetz totz e la color escura esten se a les seyles e als pols e es dur menys de dolor..."
Joan Jacme Alcoatí f. xliij, a

"E al ferir que feu en la cara de l elm, l elm avanta tant fort en la cara del dit En Berenguer A. Danguera, que tot lo nas li fonia, en tal manera que depuix nul temps no n fo adret, puix per lo mel de la cara e per les seyees que tot correch de sanch, si que tot hom se cuyda que fos mort."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXIX

"E pux que io alçe un poch la cella,
Viu lo mestre de tots aquells qui stau,"

Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. IIII, 130

"... ni sap amar qui no pot sostenir dues celles fellones en una bella cara."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 470


CELLAT, ADA adj.

Cisellat, gravat, esculpit.

"... primerament es degut per .i. guarniment d argent daurat e sellat que mes en una espasa geneta del senyor rey..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCV


CELLAVORS, [CELAVORS, SELAVOS, SALAVORS] adv.

Aleshores, llavors, en aquell temps.

V.
aquellavòs, hores (Aquelles ___), llavors, lor.

"Mario Gayo hac gran baralla, dins la ciutat de Roma, ab Silla, qui cellavors regia gran part de la dita Ciutat..."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. tit. III, cap. VI

"Celavors soptosament la gran mar infla en alt e cresque fins a les nuus; vent algu no era en la terra ne cruximent de trons en l aher, ans propri moviment de tempestat..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 456

"Item que en cas que alcun confrare e confraressa no volgues pagar e fos caygut o cayguda en ban, que salavors los dits clavaris puxen haver un saig per penyorar aquells e aço ab messio llur."
Capítols de la Confraria d'espasers i llancers de Barcelona Monestir de Valldonzella, 8 de maig de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 103 v)

"... lo dormir es millor en la matinada perque selavos stan soseguats les humós e temprats..."
Micer Johan Disputa de les orines

"E selavos deu hom gitar lo griffalt de la part de la aygua per so com, per pahor del griffaut, los aucells no gosen tornar a l aygua..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça cap. xxvj


CELLER, [SELLER, ÇELLER] s.

Lloc, generalment soterrani, on es conserva el vi.

"Axi com fa hun bon hom qui ha feyta una casa nova, e, quan ve son amich, mostra la li: Veus? Aci en aquesta cambra dormim yo e ma muller, e en aquesta, mos fills, e aci los servidors, e aci lo celler e aci lo estable per a les besties..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXI

"Seller de vi d amor qui enbriaga peccadors per amor! Sia de vostra merce que en vos bega amor, esperança, consolacio e perseverança..."
Llull, Ramon Oracions de Ramon 9, V, cap. XVI

"com fon mester
obra y çeller,
torre, aljup,
premsa, trull, cup
e nous vexells."

Roig, Jaume Spill 13.523

"Lo major e lo millor amich que ha en ton graner e en ton celler es justicia."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, a. Bib. Univ. València


CELLERER, A s.

Religiós, religiosa que cura de les provisions i de l'alimentació del convent.

"La cellerera
major m ha dit:
-A ton marit
si tu no l venç
en lo començ
essent novici,
tost pendra vici;"

Roig, Jaume Spill 6.226

"... la cellerera dix a la abadessa que ella peccava sovin contra esperança cogitant en la messio del monestir, e dubtava moltes vegades que aquella messio pogues bastar."
Llull, Ramon Blanquerna 5, cap. 31

"L abat e l prior e l cellerer estaven un jorn en la cambra de l abat, e parlaven de Blanquerna e de sos escolans."
Llull, Ramon Blanquerna 1, cap. 57


CELLERET, [CELERET] s.

Celler petit.

"Lo celeret dins cassa.
Primo un vexell de tenguda de sent y vuynt ca[n]tes poch mes ho menys."

Inventari d'Almenar Any 1499


torna a dalt