BARBACANA s.

Ràfec o volada d'una teulada.

"Aci comencen les virtuts del seuixo: aquesta erba neix en los orts e en los regadius e en les barbacanes e en les taulades..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 46; MS. n. 216, f. l, d. Bib. Univ. València

BARBACANA, [BERBACANA] s.

Obra murada a l'exterior de les muralles i més baixa que aquestes.

"En axi com hom guarda en bell palau o en bell castell aquelles coses que s i demostren belles, sia que sien pintures o entretallaments o murs o torres o barbacanes o quesque sia..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 26, cap. 104

"... la dita aygua munta ten alt que enderrocha lo dit mur... e fo ten gran e tanta que ans que trencas lo dit mur, la sumitat de aquella munta sobre la berbacana mes de duas canas, e estey se per tots los camins..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1403

"... e com los eren prop lansaven los de les menes del castell avall, e la hu de aquells caygue en la barbacana e dona en l aygua del vall..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCC

"... volem se faça una barbacana davant la porta de la vila que mira al Capcorral, junta ben pegada a la muralla, tant que un cavall se puxa contornar e girar be dedins, la qual a la porta de la muralla desviada .xij. o .xv. passes se faran dues torretes redones buydes dedins, ab bombarderes..."
Lletra de Pere de Portugal Al capità de la vila de Cervera. Igualada, 23 de febrer de 1464

"E axi fiu tot hom guarnir, e fiu estar oberts los postichs de la barbacana, que eren totes les barbacanes enverdescades, per ço que poguessem acorrer lla hon major ops ne fos."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

BARRACAN s.

Barragam, teixit gruixut de llana de cabra.

V. barragam.

"Barracan de Loers... I. dr."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284

BISCANTAR v. intr.

Cantar a dues veus.

"Per l ayre variajaven
Auceylets que hi xantaven
Lurs vessets e lurs xansos,
A quintes e a bordos
Musicalment biscantaven."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 13

BOSICANT, [BOSIQUANT] s.

Gafarró.

V. bosiquet.

"Sia pres un aucel qui a nom bosiquant e sia pellat e ubert e sia sequat e polvoritzar e donat a beure al qui a lo mal..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXII

CALCANT s.

Caparrós, suflat de coure.

"Calcant es natura de vidriol e restreyn fort e desseca la carn fluxa."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj v, b

CALCANY s.

Os del taló gros i curt que sosté el cos dret.

"Baste t: e bat a terra lo calcany."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XVIIII, 61

CAN conj.

Quan.

V. com, con, cor, quan.

"E agren acort can foren en Catalunya qui ns nodriria: e acordaren se tots que ns nodris lo Maestre del Temple en Montsó..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 10

"Can fermança de dret sera donada, la Cort faça de mantinent jurar les parts de calumnia."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 1, De juram, f. 56, 1

CANA s.

Canya.

"Ara direm de l escorxadura, cela que esdeve per moltes occasions. Totes son de part de fora, de ferre o de cana o de fust..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxvj, a

"... que daquiavant totes les paylles et tota la leyna e les canes que seran portades a vendre a la ciutat, sien tengudes a vendre en la plassa de Sent Andreu e no en altre loc."
Franqueses de Mallorca Any 1284

"... e circundien Jesus e prengueren una corona d espines e posaren la y sobre lo cap e una cana en la sua dextra ma..."
Evangeli de sant Mateu Còdex del Palau, f. 31 v

CANA s.

Cama o tronc d'un arbre.

"... que los tarongers que y metrets sien tots ramats que no mostren gens de cana sobre terra."
Lletra del rei Martí Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.244, f. 126)

"Item un troç de cana d ameller
Item .ii. troçes de cana d ameller de pocha valor
............................................................................
Item un troç de cana de cirer."
Inventari dels béns d'En Gomar s. XIV

"Reyna! D aquestes rayls ix un arbre al qual met nom Oracio, fet a una figura e semblança en ma pensa e en ma devocio: la cana d aquest arbre es devocio e sa color es d amar; les branques d aquest arbre son veer, oir, odorar, gustar e palpar..."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 8, cap. 13

"Mas lo dragontion a major fulla e ab senyals...e fa la cana grossa e ab los caps en ssemblant de rraims..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 30, b

Fitxa Dubtosa CANA s.

Femella del ca, gossa.

"Primo, la appella es comunicada (?); apres com a cana; e com fo convertida li dix: -Magna est fides tua."
Ferrer, Vicent Quaresma 140, Sermó XV

CANA s.

Cabell que s'ha tornat blanc. El plural designa generalment la vellesa.

"E Deus ho jaqueixca a mi vaher, e hi pusca en mes veylles canes ajudar d aquell poch poder e saber que Deus m a comanat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXX

"... nodri l axi com infanta ab vestedura de fembra, e axi lo dit Anxilles podia fogir a la guerra e viure en repos longament e veure les canes dels darres dies de la sua vellesa."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 169

"E aquestes medecines valen a dolor de malaenconia e de la fleuma e de les juntures, e solu e trau la fleuma viscosa, e tarde el venir les canes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 89, a