CANAL s.

Excavació perllongada per a conduir les aigües d'irrigació.

"En mig d els es la Reyal
Fontana qui .v. flums gita,
Be es cosa divinal
Lo fet de l ayga condita,
Per uns canals se congita
Tot lo verger verdejant
E puys va se n retornant
A la font d on es exida."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 15

"la font tan ampla,
qual Deu exampla
per rius, braçals,
conduyts, canals,
e cequioles,
rolls e filloles,
distilladós
e brolladós,"
Roig, Jaume Spill 14.777

CANAL s.

Estret, freu.

"E d aqui ell tira la via de la canal de Romania, e pres lo fortuna e lança l en la illa del Lango, e aqui la galera dona a traves e perde s tota la gent..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

"Fogint la mort, hi va per dretes vies,
no sab los migs / si n mal o be l amenen.
Ell va de nit / sens bruxola o carta,
menys de pilot / en la canal de Flandes,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 203, CXIII

"... e ell ana sse n envers Xativa e troba s ab los moros qui eren grans gents a la canal Dalcoyll e desconfi los..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. X

CANAL s.

Conduït o cavitat allongada que dona passatge a líquids i gasos (terme d'anatomia).

"... e mundara lo fetge e lo leu e l estomach de tota fleuma e ventositat e purgara totes les canals del pits e del leu."
Receptari de la Universitat de València f. liiij v

"E de les coses dessus dites van se n per hunas canals e dessus en los loms e va per mig de la spina a la part dreta e esquerra de sus e deius..."
Micer Johan Disputa de les orines

CANAL s.

Os llarg en la cara de l'arbrer de la ballesta, més amunt de la nou.

"Item duas ballestes de asser blancas ab clau e strep stanyats guarnides a la genovescha ab caxeras e bragueret de lauto ab canal de os lavorade ab dos senyals de la Ciutat..."
Novells ardits 26 d'abril de 1457

CANAL s.

Conduït de fusta, de terra, de metall, que rep o cull les aigües d'una teulada i les gita fora o a la canonada de baixada.

"Item que niguna persona no gos tenir canal o canals qui rajen de lurs alberchs envers lo dit mur, si donchs no eren aygues plujals, axi empero que les canals per les quals les dites aygues plujals rajaran, hagen esser embocades de manera que les dites aygues plujals no puguen dar algun dany al dit mur..."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

CANALADA s.

Raig d'aigua ixent impetuós d'una canal.

"... subitament se ennuvolà y comensa a ploure, y plogue part de la nit y lo demati a belles canalades e vents llevants y de Prohenses..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1566

CANALAR s.

Calendari.

V. calenar, calendar.

"... comença de encercar un canalar de infans pochs, qui, estant a la escola tots dies, troben festes mes que no n son."
Decameron jornª 2ª novª 10ª

CANALAR, [KANALAR] s.

Calendar, data d'un document.

"Item, done a n Martin G. sobrazembler del Senyor Rey, al qual eren deguts per lo dit offici... segons que appar per un albara de scriva de racio qui fo escrit en Barchinona, en lo present kanalar."
Llibre de comptes de Pere Boyl 472, Arx. Batll. Gral. Catalunya

CANALAT, ADA adj.

Que té un solc, una ranura.

"... e lo sellar o dos curt e pla e no sia voltat per amunt ni per avall, e lo lom haia pla e canalat..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia MS. Bib. Nac. París, f. 11 v

CANALETA s.

Diminutiu de canal.

"La qual del peu de la font, per canaletes, anava sots lo prat, e ab asau bels artifficis apres se feya palesa, e tot lo jardi tornejava, e aqui per canaletes e per moltes parts del jardi discorria..."
Decameron jornª 3ª introducció

CANALLA s.

Multitud de gent menyspreable (despectivament dit a musulmans).

V. ca, ca (Gran ___), canàs, ka, kanàs.

"E nit e jorn / minaven la canalla."
Ferrer, Francesc Romanç de Rodes Canç. de Saragossa, f. 292

"E guanyarets / tan singular perdo
Batallant fort / contr aquella canalla
Vindicatius / de la sanch dels troyans"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 241

CANANA s.



"Primo una canana grand usada."
Inventari fiscal dels béns de Vicent Peris Arx. gen. de València - MS. tit. Germania, 1522