CALAFAT, [CALEFAT] s.

Aquell que fa ofici de calafatar embarcacions.

V. mestre calafat.

"Item liure a n P. Nucher, calafat mestra major del senyor rey, una tassa d argent blancha... la qual li liure con la galera fo beneyda..."
Arxiu Reial Patrimoni (lib. 2.307, f. 35)

"... e a cascu calafat sinch diners, ultra dos sous quatre diners que ls deuen esser donats..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXIX

"Item com los calefats hajen feta ordinacio entre si que nengun d ells no prenga sino un dexeble o aprendis per pendre lo dit ofici..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 6, de Pact., f. 41, 4

"E per quant en aquesta ciutat ha gent de mar, mestres d axa, calafats e altres persones abtes per a fer fustes..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 484

"Los calafats veem que calquen la estopa en los lenys e en les naus per tal que l aygua no pusca entrar en los lenys ni en les naus."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 29, cap. 122

CALAFATAR, [CALAFETTAR] v. a.

Guarnir d'estopa, de pega, de quitrà, les juntes o fenelles del buc d'un vaixell per a fer-lo estanc (i per extensió empeguntar o enquitranar a la mateixa fi qualsevol objecte).

"E lo jutge ab molt gran fellonia feu metre lo fadri en un gran sach calaffetat ab pegunta, e mana l gitar en lo riu..."
Recull d'eximplis e miracles LVII

"Item, XVI moxells de stopa per calafatar..."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1484

Fitxa Dubtosa CALAFONIA s.

Reïna de Colofó o pega grega.

"Item polvora de calafonia, de balaustia e de acaçia, soffomigatio feyta, restreny fortment lo ventre."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Item sie feyt fumigi de calafonia, qui es pegunta grega, posada sobre les brases."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

CALAFONIA s.

Colofonia, resina de Colofó, pega grega.

"... e aço fan en les terres d India e es en ssemblant de pegunta en la color e en la olor e fa aytal obra com la pegunta e la Calafonia quan son mesclades..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 71, a

"Item pinya, sens de grans, sie entinta en calafonia, goma regalada, e apres la partida d aquela sie posada sobre les brases cremantz..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"E podetz fer aquel matex pelador de calafonia .iij. r, mastech .j. onsa, e .j. poch d armoniach..."
Tròtula de Mestre Johan 2 d

"Item polvora de calafonia, de balaustia e de acaçia, soffomigatio feyta, restreny fortment lo ventre."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Item sie feyt fumigi de calafonia, qui es pegunta grega, posada sobre les brases."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVIII

CALAFORRA s.

Torre defensiva.

V. Cf. Eguilaz.

"E l altre fet fou que cascun any fossen meses L lliures o LV lliures en les obres accessories del castell de Crivillen e en la calaforra de la vila d Elig."
Novells ardits 13 de setembre de 1435

CALAIX, [CALAIS] s.

Caixó corredís i encaixat dins un moble, sigui armari, arquibanc, arca.

"En hun altre armari fet de calaxos, en lo qual ha set caxos, lo qual sta en lo dit consistori, foren trobades les coses seguents..."
Inventari de la casa del General Any 1499

"It. un caxonet o cofret de tarsia qui stave prop lo llit de la defuncta, que te un joch de scachs sobre lo cobertor, ab calaxos dedins, al reverent mestre Damia... per XII sous."
Inventari de madona Millars Igualada, 1537

"Item un armari ab .vj. calais."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

CALAMAR s.

Mol·lusc cefalòpode del gènere Loligo vulgaris.

"Item ordenaren que lampugues, verderols, pampols, palayes, ... cipias, calamars y gambas se venan sens pes a ull."
Crides de Mallorca XL

"Forma e manera de com se deu aparellar lo calamar e la sipia."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de calamars e de sipies

"Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e lava l be, e perbull o e talla li les cames..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, c. Bib. Univ. València

CALAMARSA, [CALAMARÇA] s.

Calabruix, pedra.

V. albruixó, calabruixó, pedra, pera.

"En la primera part fins al quart die alguna frescor; al principi de la segona part alguna calamarça en los lochs frets..."
Molera Pronòstic per l'any Mill.D.xxxiij. cap. x

CALAMENT s.

Melissa calamintha, planta de la família de les labiades odorífera i medicinal.

"... e encara sien hi aiustades ab aquestes coses sement de milii folii, e de sacsifrage, anisii, matafalua, maractri, fenoyl, sadoriga, alcarahuya, calament e de cascu egualment miga dracma..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIX

CALAMENT s.

Nòlit, fret.

"Mas be havem acostumat per dret de regalia de pendre ns galees e altres vexells de nostres sotsmeses e d estrangers que sien dins senyoria del senyor rey e nostra per affers seus e nostres, pagant los lo calament o nolit segons que s acostumat..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 106) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 106 r, § 2, l. 9 (Pere III, 1375/77)

CALAMENT s.

Ormeig (usat en plural).

"Item: que ultra lo prestech de las dites deu galeas ab lurs calaments, armes e altres exarcies, la dita Ciutat meta en armament, a prou o a dan, o en corona del dit armament, per cascuna galea mil florins d or d Arago..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica C

CALAMITAT s.

Gran desgràcia, infortuni.

"... e per aquesta ocasio som venguts açi ab nostre stol, de que havem aturat açi per gran temps ab molta calamitat e miseria, sopportant grans treballs e congoxes, en tant que a penes teniem vida."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 7, XVII

"... com vendra la vostra fi yo apparellare vosaltres esser dignes de escarniment, e, com trabucara sobre vosaltres la repentina e soptosa calamitat de la mort, vos menyspreare."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. VII. Bib. comunal de Bolonya