ADVOCAT DE SECÀ un. pluri.
Dictat irònic aplicat a aquell qui sense estudis de jurisprudència presumeix saber de lleis.
V. procurador de secà, raonador de secà.
"Es dit advocat de seca qui no sera examinat en art de advocacia." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) XX, Advocatis II, f. 47, L
"E per tolre o squivar tota sospita, alcun procurador de pleyts, notari o advocat de seca no puxa esser assignat en curador en los dits casos... si donchs no sera parent... d aquell absent." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 4, f. 174, 3
AESCAR v. a.
Posar esca en hams, engranalls.
"Mos ulls veen, Senyer, que los pescadors con pesquen, que aesquen los ams ab pex, e ab aquell pex de que fan aesca prenen altre pex." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 117
AFERMANÇAT, ADA adj.
Proveït de fermances; garantit.
"E aquell es vengut ab salconduyt e aquell ha prestat sagrament e homenatge, e, ben afermençat detorna sse n al dit Senyor Rey sotz pena de la vida sua..." Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 48
AFIANÇAR, [AFFIENÇAR] v. a.
Garantir per a seguretat de cabals, interessos.
"... e mes, senyor, que jo he affiençat lo a qui per mi es stada comenada la dita collecta a un any e per justicia qui l ne treya vuy li hauria esser pagat lo salari integrement d un any..." Lletra de Pere Becet al rei 9 de febrer de 1417, Edic. Martorell (doc. XXVII)
AFICAMENT s.
Acció i fet d'aficar. Persistència, pertinàcia, constància.
"En tan gran aficament e en tan gran fervor estava Blanquerna en contemplació del sol post tro al prim son que con s era colgat e durmia viyares li era que fos ab Deu..." Llull, Ramon Blanquerna cap. De la vida en la qual estava Blanquerna en son hermitatge
AFICAR v. a.
Ficar, introduir, posar dins.
"La Infanta prestament pensa que per causa dels briants havia demanat la agulla, e Phelip ana la aficar en lo dit hon havia deliberat de dormir." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVII
AFICAT, ADA adj.
Aplicat, afixat, posat, clavat a la paret, tauler.
"Manant lo dit Senyor totes les coses susdites esser publicades en les trones de la Seu e de les iglesies parroquials de la present ciutat de Mallorques, o no res menys esser aficats translats de la present ordinacio e constitució en les portes de les dites iglesies, per tal que de aquells no s pusca ignorancia allegar." Ordinació del bisbe de Mallorques 20 de maig de 1435
AFICAT, ADA adj.
"... totes aquelles coses que seran afficades ne s tendran en aquelles cases, per les quals les cases prenguesses algun pijorament si hom no partie..." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 11, De legat., f. 159, 3
AFINCADAMENT, [AFFINCADAMENT] adv.
Amb insistència, obstinadament, porfidiosament.
"Mes aquell a qui son senyor natural demanas lo castell tant affincadament, deu lo y dar en totes guises havent lo y emplaçat axi com dit es dessus..." Les costumes d'Espanya MS. de Barcelona, Ley xxvª
AFRANQUIR LA CARA loc.
Tornar plàcid, perdre la ira, somriure.
"Lo ofes afranqueix la cara Et perdona quisquesia," Jordi de St. Jordi Cançó de Jordi de Sant Jordi
"Plaerdemavida afranquí la cara que s mostrava star irada, e ab un sonris de semblants paraules li feu present." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLI
"mes no viu may / sa persona mudada e ad algu / que affranquis la cara." Martines, Pero Poesies de Pero Martines 23, ed. Riquer-VI
AFREÇAR v. a.
Trepitjar, calcigar; i figuradament humiliar, sullar.
V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. afrassar (v. 1, p. 40).
"Sapiats que Sextus, fill de l emperador, entra hir en casa mia axi com a enemich sots nom de hoste; e sapies tu, Collatinus, marit meu, que per aquesta raho afreça hom estranger en lo teu lit, en tant que lo meu cors es stat corromput..." Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. De la Reyna
AFRICÀ, [AFFRICA] s.
De l'Àfrica; natural de l'Àfrica.
"O si desiges e t plau hoir les altes batalles dels romans e dels affricans, lig lo libre de Luchan." MS. n. 216, f. lxxxxiiij, b. Bib. Univ. València
| | |