BROMA s.

Burla, jangle, hilaritat.

"conten prou broma,
tot de mal dien
e y afigien,
ab molts envits,
de llurs marits,
he se n burlaven."
Roig, Jaume Spill 2.846

BROMA s.

Boira.

"E si hom me demane per que en Leyda s engenre la broma en yvern, dich que per aquesta raho, car tots los lochs en torn de Leyda a totes parts son en gran humiditat..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. II, Ia part, cap. II

BROMA s.

Nom vulgar del Teredo navalis, espècie de cuc que barrina el fons dels navilis fins al punt de deixar-los ràpidament fora de servei.

V. abromar-se (Labèrnia), abromat, da (Labèrnia), afretar (Labèrnia), Cf. el v. r. cast. abromarse que significa el mateix que designa el cat. fer broma, Jal..

"... la qual nau es al port de Portupi de la illa de Mellorques faent molta broma e grans messions e despeses, per que es a veure si la dita nau se vendre, o si la feran venir assi, o que's farà de la dita nau."
Novells ardits 13 de desembre de 1458

"E en la ribera del dit riu vee moltes cases les quals staven cubertes de broma e de neula de la gran pudor que exia del dit riu..."
Recull d'eximplis e miracles DXXXI

BROMADA s.

Bromadora.

"Item, una cassa e una bromada per fondre e dur pega."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

BROMADORA s.

Estri de cuina per a treure la broma dels brous, licors.

V. bramadora, esbromadora.

"item li es degut per .ii. olles, .i. loça, .i. bromadora d argent que ha fetes per a cuynar per a la persona del senyor rey..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCV

"Item, dues, una cassa e una bromadora, velles."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486