BADAR v. n.
Estar obert o entreobert un objecte a semblança d'una boca badada.
"L altre dona a Tirant en mig de la cuxa que un gran palm badava la coltellada..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX
BADAR v. n.
Guaitar amb admiració nícia; embadalir-se.
V. Cp. l'ital. Badare.
"E l infant ne va e fo en la ciutat e vehe les dones e bada e mira aquelles..." Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 88
"Axi matex de vosaltres cavallers e fills de grans homens, e estaran per plaçes e per taules e puix anar badan per ciutat a les finestres cobejant dones e donzelles." Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 209 v
"... e esdevenc a una aygua on estava a la riba gran re d omens qui badaven un home qui era negat en l aygua." Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 87
"Aquell qui va per lo vent, badant deça e della, los peus del qual se muden seguint les delectacions carnals lla hon ne van..." Canals, Antoni De Providència cap. sisè
BADAT, ADA adj.
Amplament obert.
"E puys, si lurs marits lurs donen Qualque punyada, Veurets les ab gola badada Gitar grans crits," Sermó del bisbetó 755
"... car es llavors axi com a serp calda, que a tota part se gira ab la bocha badada per enverinar tota res que a ella s acost." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI
"... en la dita ylla estan los bestiars una gran part de l any sens aygua, e com volen apagar la set que sostenen, estan cert temps al vent ab la bocha badada." Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit, VI, cap. XXVI
| | |