ANAFIL s.

Nafil.

V. nafil.

"Com clarejar comença l alba, los moros feyen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils, e ab multiplicades veus cridaven batalla..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXIV

"... se apparella ab los pus honrats barons e honrades gents de la terra per axir a rrebre son germa... e ab gran so de trompetes e de anafils aquesta isque de la ciutat .j. tros fora de la ciutat..."
Història de Jacob Xalabín f. i. ij v

ANAFRAR v. a.

Nafrar, ferir.

"... e l tercer die feu anafrar la dita duquessa metent li un pal per la natura a en sus, fahent lo li exir per la gola."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, Cap. De la Reyna

ANAGAL·LIS, [ANEGAALIZ] s.

L'anagall, planta primulàcia de fulles ovals i flor blava o vermella.

V. anagalls, morrons.

"Anegaaliz. -Dix. D. que aquesta es herba que a les fulles menudes e fa aytal laor com çeliandre, e es de .ij. maneres: mascle e femna. El mascle, sentella. E la femna, cadelo. E la .jª. fa la flor blava e l altra vermella."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 47, a

ANAGALLS, [ABNAGAL] s.

Planta de la família de les primulàcies, espècie de corretjola, dita vulgar també morrons.

V. anagal·lis, morrons.

"Item a ço matex, cosa provada: pren adnaxen que sembla abnagal e .iiij. onzes de regalicia, e prin tres onzes de mantegua de vaques..."
Receptari de la Universitat de València 159; MS. n. 216, f. xxiij, d. Bib. Univ. València

ANAGAMENT s.

Acció, efecte d'enagar; d'incitar.

"E levas .j. menoret e dix: -Per tal que major anagament n aja el Rey e vosaltres, dire us una visio que vee .j. frare nostre..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 389

ANAGAT, ADA adj.

Animat, encoratjat, incitat.

"E si nos erem be anagats de guardar nostra dretura en Montpestler, no romania per Natbran que no ns ho anagas be."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 302

ANAGOGIA s.

Interpretació mística de la sagrada Escriptura.

"La primera es anagogia, que vol dir o espon allo que hom ha a creure..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVIII

ANAGÒGIC, A adj.

Pertanyent a l'anagogia.

V. octava.

"... variant lo so ab tenor de seny tropologich, ab octaves de allegoria, e ab setzenes de enteniments sobirans e anagogichs..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b., f. 86

ANAGOGICAL adj.

Anagògic, místic.

"La .IIIª. raho es utilitat final anagogical que havem de la Ascensio de Jesuchrist."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer Sermó, In die Ascensionis

ANAGORICAL adj.



"Enteniment anagorical. Set edats del mon: de Adam a Noe, e axi de les altres, tro de JhesuXrist fins a la fi del mon."
Ferrer, Vicent Quaresma 180, XXXVII

ANAIA, [ANAYA] s.

Corredor, passadís.

V. naia.

"Item: que hagen a paredar totes les voltes ab croers e claus a picar ab les anayes e altres coses necessaries a acabar tota la dita claustra de .x. voltes e .x. Pilars e .x. claus de les dites voltes.
Item: que hagen a pehimentar les dites .x. voltes e anayes de .ij. pehiments."
Manual Torró II, Arxiu Hospital de la Santa Creu

"Item: .xvj. cantons a cascun volt de la anaya, o mes o menys.
Item: que tots los aproitalls de les anayas e dos entaulaments e nodriments de peus ab represa a la claustra sobirana, se hagen a fer."
Manual Torró II, Arxiu Hospital de la Santa Creu

Fitxa Dubtosa ANALITUS



"Si aura pudriment entre si, dona li arsenic ben cut en .j. matiu (??) aytant com pora pendre, & apres met ne en lo cor dell pol analitus & dona a el d asso .j. Matiu (??) ..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111 b