ALT, A adj.

D'una dimensió vertical considerable; elevat.

"... e de tota obra alta, baxa, gran e pocha, mala e bona, vera e falsa, infinides rahons dar; ..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.950, tercer punt

ALT, A adj.

Viu, accentuat, fort, referit a colors, per contrari de baix.

"E aquesta salsa se dona ab gallines o capons en olla / e fes que sia alta de color, mes que no y haja çaffra car seria groch."
Nola, Robert de Art del coch f. xxiiij

"¡O net rubi / tret de la viva mena,
alt de color / en ffin or acunçat, ...!"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 49, II

ALTAJANT adj.

Agradable, plasent.

".. los quals labis, no ab molta primesa, podia hom veure que rabujassen dolços besars, mas, covinentment altajans, paria que covidassen a besaments dolços e plasents a aquells qui ls guardaven."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.112

ALTAL adj.

Tal; igual, semblant.

V. aital, tal.

"Sies de bona consciencia e lexa star la paor de la mort. Car gran follia es voler tots temps perdre per altal paor la consolacio de la sua vida."
MS. n. 216, f. lxxxxiiij, c. Bib. Univ. València

ALTAMENT adv.

A veu alta, a veus.

"E ço que yo dich a vos a la orella preictats ho vosaltres altament en les plaçes."
Evangeli de sant Mateu Códex del Palau, f. 10

ALTAMENT adv.

En lloc alt, a gran altura, molt enlaire.

"Lavors la rata penada
volara molt altament,
lançara foch per la gola
e fara tall espavent"
Profecia de la guerra de Granada MS. n. 216, f. cxxxxvij, v. Bib. Univ. València

ALTAMENT adv.

D'una manera alta o altiva; brillantment, luxosament, amb parenceria; noblement.

"... e axi tost com fou jorn si s leva de son lit hon jayhia e si s va arrear molt altament de ses vestadures."
Història de Jacob Xalabín f. l. ij.

"En lo dit any [1420], estant lo senyor rey en Palerm, vengueren missatges, molt altament areats, de madama Johana, reyna de Napols, dient al senyor rey que li volgues ajudar..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 59

ALTAMENT adv.

D'una manera superior; excel·lentment, honorablement.

"E si algu las volra saber lige lo Albert gran qui altament ha tractat de les pedras preciosas y de lur virtut..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Dviij

"No res menys, per instituhir o instruhir la cosa publica a viure virtuosament, viven axi altament e virtuosa que apparien mes angels que homens en algunes obres lurs..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XVIII

"... despuylaren alegrament Griselda d aqueyles pobres vestadures que vestia, e arrearen la de les sues vestadures acustumades e la ornaren fort altament e maraveylosa."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 593

ALTANERIA s.

Caça amb falcons o astors, perseguint ocells que volen molt alt.

"... caces també de vol molt escelents per a falcons de altaneria; a y grues, agrons, garces reals, garces rubies, garçotes, garces pardes, espluga-bous, alcastivans y altres infinits oscells; y per a astors molts francolins, perdius, musols..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

ALTANT adj.

Que s'alta de, que es plau de; que té un gust viu per una cosa; diletant.

"Primerament, si infants as
Alguna art los mostraras,
E proveex los en axi
Que, si s partien de assi,
Posquessen viure ab lur art,
Car homens de bona part
Demanem a son infant
De qual art es pus altant:"
Facet 190

ALTAR s.

Ara consagrada (on se celebra la missa).

V. autar.

"E entre les altres coses havia en aquesta cambra un altar a una part ab un retaule de mossenyer Sant March molt finament acabat."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

ALTAR s.

Construcció semblant a una capella on era instal·lada la fornal i les manxes d'una seca.

V. Cf. Vocabulari de la monederia (F. Mateu i Llopis)..

"Item les manches grans de l altar."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459