ALLARGAR, [ALARGAR] v. a.

Dilatar, prorrogar, demorar.

"Diu a cascun: -No cesses de convertir te a Deu, e no ho alargues de dia en dia, car soptosament ve la ira sua e en temps de la venjança destroir t a."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, IX

"Donchs, com yo haia intencio de no amar vos, no us deu esser greu si yo us allarch ab enganable allongament."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. LXXXVIII

ALLARGAR, [ALARGAR] v. a.

Afluixar, soltar, especialment referit al ventre.

"Ad alargar lo ventre prenent lo fel del toro, acever, sal gema, e oli, e untat ne l orifici dels sers, e en .i. moment fa exir a cambra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Aquest es axief laxatiu, e can hom lo met en l uyl alarga en loch de medicina..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxviij v, b

ALLARGAR, [ALARGAR] v. a.

Ajornar un fet a una data ulterior, retardar l'execució d'una obra.

"... ells no poden de justicia prorogar ne alargar la jornada de la batalla sino essent los dos combatents compareguts e presents e per temps molt curt..."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança cap. vint y dos

ALLARGAR, [ALARGUAR] v. n.

Soltar, deixar lliure (referint-se al bestiar gros que és menat a pastura).

"... e d aqueyla lauraso havia part lo casteyl vesinal o les eres d aqueyl , e anava laurar aqueyles terres o laurason, que vaya per son camin dret e per aquel meteys se· n torn, quant hauran alarguat; e no pasturen en loch, si no o fasia a les terres propries lurs."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 158

APUNTALAR v. a.

Posar puntals als costats, a la proa i a la popa d'una embarcació per a tenir-la en equilibri sobre la quilla.

"Primo, una sort de puntals per apuntalar galeres."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

APUNYALAR v. a.

Ferir amb punyal.

"E lo dit sent Julia, pensant que fos algun home que dormis ab sa muller, axi com havia somiat, arrenca un punyal que portava, e apunyala son pare e sa mare, e mata ls."
Vida de sant Julià ed. Aguiló, p. 322. Any 1462

ARTELLERIA, [ARTALARIA] s.

Artilleria, conjunt de màquines de guerra d'una plaça, d'un exèrcit, d'un vaixell, amb les municions, i els estris corresponents.

"E l altra artalaria haurem prou fet que sia acabada ne en cunç com nos partirem..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.957, f. 125 r) Curiae sigilli secreti 6, reg. 1.957, f. 125 r, § 1, l. 2 (Joan I, 1389/90)

BACALLAR, [BACALAR] s.

Jove adolescent, fadrí.

"Depuys als peus d un bacalar
pansan los draps per miyls lancar;
Saul l apelon li primer,
Sent Paul cels qui vingron derer."
Plant de Sent Esteve MS. d'Ager

"Han encara mes dolor, com, per ço que hom los tema, van ab molts bacallars armats al lur costat, dels quals ells mateys han major pahor que aquells que ells volen que ls teman."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa V

BACALLAR, [BACAYLLAR, BACALAR] s. i adj.

Persona disbauxada, malfatà.

"Viu axi matex hom famos ecclesiastic, de gran estament, gran clergue e molt letrat, e gran bacallar e que feya moltes males e leges obres..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. LXVI

"E per tal los plaen bacayllars lagoters, falsaris, que res no han ab Deu..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. LXXV

"E dixem li: -Bacalar pudent, con podies desemparar ton senyor, que tu ja exiries de preso si fosses pres per .cl. o per .cc., e has lo desemparat en camp..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 229

"Era una dona de bona vida e havia marit bacallar embacallarat, e ella preycava li tots jorns que lexas aquella mala vida."
"Guarda quant de be fa la oracio de la muller, e axi ho deveu fer vosaltres qui teniu los marits bacallars."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 189

"-O, en bacallar! anats en Roma,
Fets vos absolre,
Car vedat sou, pus me volets tolre
Ma castedat."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.557

BASALART, [BASELART] s.

Espasa curta i ampla, de dos tallants.

"Item .j. basalart ab la fulla scanuda ab lo manti, pom e croera de banya negra, ab flors de os blanch, gornit lo pom e croera d argent daurat, ab camp vermell, ab son guanivet ab dolces negres, ab una beyna de cuyr negre picat, ab .ij. bocals e guaspa d argent daurat de la dita obra, ab una tireta o cordo de seda morada ab los caps d argent daurat."
Inventari d'Alfons el Magnànim Titol d'espases, estochs, basalarts, notats al dit Camerlench, Arxiu Corona d'Aragó

"Un baselart ab lo pom e cruera de coure daurat e lo brocal e guaspa d argent, e altre brocal en mig d argent tot daurat, ab la beyhina negre de cuyr."
Inventari de micer Vicenç Pedriça Any 1435

"En los presents, empero, furs parlant dels vestirs e arreaments, no son enteses cuyraces, spases, basalarts, ne altres arneses de armes..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX, De drapers e sastres, e de vestirs, XXIIII

BASSALART s.

Basalart.

"Item un bassalart de tinta."
Inventari de mossèn Jaume Topí Arxiu Municipal de Sant Mateu

BOVALAR s.

Estable, corral o altre lloc on s'estabulen els bous.

"... e encara mes hajen attemptat metre, menar, metre y peixer los bestiars de la dita ciutat de Xativa en terme de Lutxent... e en bovalars de aquell, los quals generalment son vedats..."
"Lo Senyor Rey mana al Justicia e universitat de Xativa que en lo bovalar competent a la dita vila segons fur antich no meten lurs bestiars..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Lib. I, De les pastures... I, rub. VII

"no l an cregut,
han ne perdut
llur bovalar,
en l anprinar
prioritat,
la salvetat
en prats, pastura,
per oradura."
Roig, Jaume Spill 14.507