Fitxa Dubtosa
ALAR s.
Llar de foc (DCVB).
"... e puys posa la en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda e apres ages molt caliu que gits desus e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta, e, si la trobes leugera, es cuyta, e si no es, torna la sobre un poch de caliu o de breset ben viu." Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València
ALARB s.
Àrab.
"Ara, puix que us he recitat aço, devets saber com se n pert Spanya e vench en poder dels sarrains e alarbs." Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8
ALARB adj.
Àrab.
"E axi mateix que a Gerba ha vehins, ço es, Gelinbre e Margam e Jacob Benatia e Bonbarquet e els Debeps e de altres barons alarbs, que cascu ha gran poder de cavalleria." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXVII
ALARB, A s.
Met. Persona infidel, poc fiada, deslleial o sense fe, perjura.
"Ffalses alarbes, set preus demanen; e gens no s manen per llurs jurats:" Roig, Jaume Spill 7.472
ALARDE s.
Ostentació, aparença i més especialment mostra, revista de tropes armades.
"... e exiren a nos tots quants n i havia, qui a peu, qui a caval e faeren alarde denant nos." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 522
ALARDO s.
Alarde, ostentació, gatzara.
"acompanyada de fabres pardos, ab balls, alardos, cans e cançons, ab molts brandons, ella tornava." Roig, Jaume Spill 2.702
ALARIF, [ALARIFF] s.
Arquitecte, mestre de cases.
"Item pren n Almoxent per salari com es alariff dels moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al Senyor Rey- CL solidos." Salaris que es paguen cascun any en el regne de València Docs. Arx. C. d'A., v. 39, p. 116
ALARMA s.
Crit, senyal, avís per a prendre les armes; i per extensió per a prevenir d'un perill.
"Tosttemps que Valencia vol traure la bandera, en trahen la a la finestra de la sala han de tocar alarma cada dia de mati..." L'orde del tocar les campanes MS. Arx. Catedral de València
"...feu tocar alarma e feu demostracio que enemichs venen: e com seran en lo camp descavalcau e anau tocant a cascu los sperons, e si ls porten fluxos dexau los star; si ls porten strets de aquells me donau..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII
ALARÓ, [ALERO] s.
Extremitat de l'ala.
"... e leva li los peus, e apres lo alaro e apres la cuixa dreta..." Nola, Robert de Art del coch Tall de pago
"Les gallines se tallen en esta manera. Primerament leva n lo alero, despuys la cuxa e apres la alla, e fes axi matex de l altra part." Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València
ALAROGE, [ALAROTGE] s.
Rellotge.
V. olaroge, rellotge, reloge, relonge, rologe.
"Item un forniment de alaroge de ferro ab dues campanetes." Inventari del rei Martí 1.058, f. 128, v
"... car en axi com tota la roda de l alarotge se mou a formar les hores e ls punts..." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 365
| | |