AIRE, [AYRE] s.

Aparença exterior; manera, faiçó; semblança.

"... e per fer lo peu de la creu a la fayço del peu de la creu del Mercadal, lo qual sta ab molt bella fayço e bon ayre."
Llibre de la Universitat Igualada, 1476

"E lo dit Juheu, ple de mal ayre e de mal talent li respos: -Senyora, no ha remey al mon que vos pugats haver..."
Història de Jacob Xalabín MS. Bib. Nac. París, f. 3

"Lo habit que portes / vestint ta pressona,
Lo ayre, lo gest / y tot lo que tens
Nos mostra que fals / ta lengua rahona"
Fenollar, B. i Martines, P. Història de la passió de N. S. Déu Jesucrist Ed. "Lo ratpenat", p. 24

AIRE, [AYRE] s.

Comoditat de vida, benestar.

"E lo foll qui s partex de Deu e s dona a servir lo mon per l ayre de son cors pert la sua anima."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. IX

"... pensar vos podets quina dolor podia esser aquesta: que ells qui eren hommes delicats e viscuts en grans ayres, trobant se descalsos e despullats, los covench de anar a peu..."
Història de Jacob Xalabín f. e. Iiij

AIRÓS, OSA adj.

Gentil, esvelt, garbós, elegant.

"... havem rebuda la dita creu e boto de aquella. La qual s es judicada esser molt bella e ben ayrosa."
Llibre de la Universitat Igualada, 1476

AIROSITAT, [AYROSITAT] s.

Qualitat d'allò que és airós; gentilesa, esveltesa, gallardia.

"... e la sua bellesa e ayrositat illustrava e illuminava tota la cambra, apegant tota la claredat dels siris qui hi cremavan."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya