Recerca - Secció de Ciències Biològiques
Poliamines: estudi de la seva ingesta a Catalunya

Direcció: Maria Izquierdo Pulido i Abel Mariné i Font

Cada dia s'ingereixen a través de la dieta desenes de micrograms de poliamines i d’altres amines. La ingestió de quantitats relativament elevades d’amines biògenes, com histamina i tiramina, pot representar un cert risc toxicològic però, al contrari, segons estudis recents, les poliamines, espermina i espermidina, poden ser components semi- essencials de la dieta. Les poliamines són compostos alifàtics de naturalesa policatiònica que en condicions fisiològiques presenten dues, tres o quatre càrregues positives. Estan presents en totes les cèl·lules vives i, malgrat que es desconeixen moltes de les seves funcions, se sap que són essencials per al creixement i proliferació cel·lular, ja que intervenen en processos de traducció i en gairebé totes les etapes de síntesi de DNA, RNA i proteïnes. D'altra banda, i en relació amb altres possibles funcions de les poliamines en el metabolisme cel·lular, cal destacar la seva marcada activitat antioxidant, protegint als àcids nucleics i els àcids grassos poliinsaturats de l'estrès oxidatiu. Aquesta activitat antioxidant no es troba confinada ni en un mitjà lipòfil (com la vitamina E) ni en un aquós (com la vitamina C), ja que són substàncies que es dissolen en ambdós mitjans. En aquest sentit, les poliamines serien úniques entre els antioxidants.
En un principi, es va pensar que les poliamines es produïen exclusivament per biosíntesi endògena. No obstant, actualment es considera que la major part de les poliamines que es requereixen per a un normal funcionament procedeixen de la dieta.

Tots els aliments, en principi, poden contenir poliamines de forma "natural", ja que són substàncies que es formen com a conseqüència dels processos metabòlics de pràcticament tots els éssers vius. A més, la putrescina, precursora de l’espermina i l’espermidina, pot tenir un doble origen: per una part pot ser sintetitzada com a part del metabolisme cel·lular normal d'animals i plantes, però també es pot formar per una activitat bacteriana aminoàcid- descarboxilàsica.

El nostre grup de recerca té una gran experiència en l'estudi d'aquestes amines bioactives en aliments i té una àmplia base de dades de continguts de les mateixes en aliments de consum habitual al nostre país. En una primera aproximació, els continguts suggereixen que una dieta variada pot aportar quantitats relativament elevades de poliamines, especialment vehiculades per determinats aliments. Així, i amb càlculs provisionals, sembla que la nostra dieta aporta com amina majoritària la putrescina, procedent sobretot d'aliments fermentats, patates, hortalisses i fruites. Importants serien també les quantitats d'aquesta amina que vindrien de les begudes alcohòliques fermentades (vi i cervesa). La principal font d’ espermidina serien els aliments d'origen vegetal, com patates, pa, hortalisses i fruites, mentre que el peix i la carn aportarien principalment espermina. No obstant això, la ingesta de poliamines pot ser diferent en funció del tipus de dieta. Sabem que els països del nord d'Europa segueixen una dieta caracteritzada per un elevat consum de carn, productes lactis i patates i un baix consum de fruita i de certs cereals. Per contra, el sud d'Europa presenta un consum més elevat de fruites i verdures, pa i oli d'oliva. Aquestes característiques dietètiques han estat relacionades amb diferents riscos per la salut; així, la dieta del nord d'Europa s'associa a una major incidència de malalties cardiovasculars, mentre que l'anomenada dieta mediterrània podria tenir un paper protector davant aquestes malalties.

En un primer estudi del 1995, Bardocz va comprovar que efectivament les ingestes de poliamines són diferents, entre països del nord i del sud d'Europa, sent gairebé el doble en aquests últims. Així, es postula que les poliamines, juntament amb altres microcomponents dels aliments amb activitat antioxidant, podrien participar en l'efecte protector de la dieta mediterrània. En població catalana, no es tenen dades definitives sobre ingesta de poliamines, per la qual cosa en aquest estudi plantegem com objectiu principal l'estimació d'aquesta ingesta utilitzant dades de composició d'aquestes amines en aliments del nostre país. A més a més, es pretén construir una base de dades completa i actualitzada, fins ara inexistent al nostre país, de continguts de poliamines que pugui servir per establir, quan sigui necessari, recomanacions dietètiques. Aquest tipus de base de dades pot ser de molta utilitat en l’àmbit hospitalari. Així, en circumstàncies normals, les poliamines endògenes juntament amb les exògenes (dieta i flora intestinal) cobreixen els requeriments d'aquestes substàncies. No obstant això, en períodes de creixement intens, com la lactància, o en períodes de regeneració tissular, com durant un post-operatori o un post-traumatisme, les necessitats poden ser més elevades. Per contra, una reducció en la ingesta de poliamines en pacients cancerosos podria ser aconsellable per a retardar la progressió dels teixits.

Objectius
· Elaborar una base de dades informatitzada de continguts de poliamines en aliments del nostre país.
· Estimar la ingesta dietètica de les poliamines per la població catalana.
· Detectar, per cada poliamina, els aliments que tenen més significació en la dieta.
· Confrontar els resultats obtinguts amb els d’altres estudis semblants realitzats a altres països.

Metodologia i calendari de treball
· Desenvolupament de la base de dades de poliamines. Els valors per cada poliamina per cada aliment es calcularan tant en mg/100g, com en nmol/100g com en nmol/per porció (abril - juny de 2009)
· Per aquells aliments en els que s’estimi necessari augmentar el nombre de mostres, ja sigui per la importància del seu contingut o pel seu pes en la dieta, s’analitzaran noves mostres mitjançant les tècniques analítiques per cromatografia d’alta eficàcia que el nostre grup te posades a punt per una amplia bateria de matrius alimentàries (juliol - octubre de 2009).
· Estimació de la ingesta de poliamines que es realitzarà a partir de les dades de consum d’aliments obtingudes en la darrera enquesta nutricional de Catalunya (ENCAT 2002-2003) (Ribas-Barba et al., 2007) (novembre de 2009- febrer de 2010).
· Elaboració de l’informe final i redacció de publicacions per a revistes científiques de caràcter internacional indexades (març - abril de 2010).
· S’ha previst la presentació de dues comunicacions orals en el Congrés de la Societat Espanyola de Nutrició i en el Congrés de la Dieta Mediterrània (associat a la Fira Alimentària, ambdós l’any 2010).

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

 

Inici

Institució

Coneixement

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics