996.  A Joan Estelrich

Colònia, 18 d’octubre de 1922

    Estimat amic Estelrich: Rebo la vostra carta del 12, no pas més llarga que esperada. Us hi aniré responent punt per punt, perquè m’interessa que tots els punts quedin ben clars.
    He cobrat ja la meva correcció de «La Filla del Capità»; us ho agraeixo. Parlar ara aquí de traduccions directes i indirectes, ens duria a tots de consideracions lingüístiques = estètiques, que el lamentable estat de l’amic Slaby faria inoportunes.¹
    Crec que cal continuar la versió de Keller.² Qui i quan, depèn no solament de l’E[ditorial] C[atalana], sinó també de mi, i dels projectes de l’Institut d’E[studis] C[atalans] sobre mi. El meu esdevenidor no és definit. Una cosa podria ser-ho: que restaré a l’Universitat de Munich, vora del Dr. Vossler,³ fins a la fi del pròxim semestre d’hivern; és a dir, fins a darreries de Febrer; així m’ho ha escrit lacònicament i afectuosa, En Campalans.⁴ Però fiar-se de cap càlcul d’estada a Alemanya, seria absolutament idiota: poden venir mil coses que ens en treguin en vuit dies: una puja brusca del canvi, una puja de la vida que ultrapassés la depreciació de la moneda, una revolució, un hivern de privacions perilloses per al meu petit, etc.: tot coses que han de venir, però que em convindria que almenys no vinguessin abans d’aquests quatre o cinc mesos. — En resum, us diré que voldria cessar la meva vida de traductor, fins de traductor clàssic; estic decidit a preparar-me la posició segura a què té dret un home que va per tombar la trentena i que ha treballat com jo: per ex. a base d’una càtedra. Interinament, és natural que hauré de col·laborar a la E[ditorial] C[atalana] i a la F[undació] B[ernat] M[etge]: no tinc altre remei; no vull dir que si jo fos un personatge ja ben afermat no hi col·laborés: però seria més lentament, més rigorosament a gust, i menys rigorosament quant a la forma de percepció monetària, que per ara i tant ha de ser, unbedingt, mensual i a base de la feina feta.^{4 bis}
    Les tries de poetes a què al·ludiu, i l’enllestiment de la de Vilanova no poden ser fins en tornant jo a Barcelona.⁵ No em martiritzeu!
    Tinc por que hi ha un malentès sobre el punt de què En Creixells us ha parlat.⁶ El cas és: per al primer del mes de la meva tornada a Barcelona, necessito un mínim de cinc-centes pessetes, ja que cobrant la meva pensió per mesos avençats, i els meus sous fixos per mesos endarrerits, em trobaré que aquests correspondran llavors als meus substituts i aquella serà ja menjada; l’únic que percebré serà l’acompte de la F[undació] B[ernat] M[etge], que de cap manera no em convé de forçar. El premi a la versió Sienckiewicz (que espero de cobrar ara en ser publicada, Vós direu), resta exclòs en absolut, perquè correspon a obligacions meves passades i a d’altres inel·ludibles però que resten fora d’allò que se’n diu casa i menjar: i és això el que ai de mi! em cal resoldre per al primer dia del meu retorn, que serà, com us he dit, el 1er. de març. El que jo demanava, via Creixells, era una feina lleugera, més aviat mecànica i relativament ben retribuïda: una versió sense gaire responsabilitat com ara aquelles bibliografies italianes,⁷ una antologia que no em fos difícil de fer a Alemanya, un report o pla etc. No en restaria exclosa la traducció del primer volum de She, per a la qual no crec que En Millàs, si li ho explicàveu francament, com jo us autoritzo a fer-ho, oposés la dificultat més mínima.⁸ No vull dir que de Vós hagin de sortir totes 500 ptes.; però si en surt una part, la resta no serà tan difícil de replegar.
    Quant a la F[undació] B[ernat] M[etge] us he de dir que necessito, en absolut, anar treballant a base d’acomptes; penso que és un punt resolt, i us agrairia que m’ho confirméssiu. La manca d’aquests llibres que us tinc demanats, i del manuscrit que no em canso de demanar, sense èxit, a En Capdevila,⁹ em fan treballar dificultosament. La traducció Talbot¹⁰ és publicada a la Biblioteca Carpentier: sinó, a la Garnier.¹¹ A primers de novembre tindré llesta la versió: la correcció la faré paral·lelament i a base de la fixació del text; si llavors aquests dos llibres (sobretot l’edició oxoniana) no són a les meves mans, em veuré en un embull: envieu-me, si de cas, l’exemplar de l’Institut [d’Estudis Catalans]: En Jordi Rubió us ho facilitarà. Ja veieu doncs que les dates que em fixeu són impossibles: jo m’atinc a les que sempre us he dit, i que m’han servit per a la distribució de la meva feina. En resum: la versió no podrà ser utilitzada pel revisor almenys fins a darrers de gener; el volum total, quedarà llest per tot el març.¹² — De les raons que tinc per deixar el Convit fora d’aquest volum, la de la cruesa és la més petita; jo pensava deixar-lo per acompanyar l’Econòmic, obra al capdavall també socràtica o annexa a les socràtiques: serien dos volums d’escrits socràtics més ben ponderats que no pas si deixem l’Econòmic tot sol.^{12 bis} Vós, al capdavall, em proposàveu de distribuir els volums de Xenofont d’altra manera, si jo ho creia millor; jo així ho he fet, i així m’he regulat la tasca: si ara en ple empantanegament, m’ho altereu, em causeu un perjudici, quan el suscriptor comptat i debatut no hi perd res, ans hi guanya el tenir uns volums més iguals. — Sobre revisors i revisions no tinc res a contradir-vos ni a demanar-vos; em sembla molt encertat tot el que projecteu, sobretot això de fer-me preferentment servir com a revisor que no pas com a traductor.¹³ Si us parlo de Píndar i fins de Tucídides¹⁴ és més aviat per un enamorament de llegidor que no pas per cap previsió exagerada: que consti solemnement que us deixo, en aquest punt, una llibertat absoluta, sense ni ombra de compromís: si surt algú que estigui preparat i a punt, encarregueu-li-ho, que jo aplaudiré. Ara, si per d’aquí equis anys, heu de pensar en qui pensareu, m’estimo més que penseu en mi que en un altre; jo, avui per avui estic content amb el Xenofont, i crec, com Vós, que també em convé més.
    D’En Capdevila vaig rebre una carta fa cosa d’un mes, en la qual no em deia res del parell de punts que m’interessen: ja no sé què fer-hi; suposo que En Crexells devia parlar-li de part meva; però no hem coincidit a Berlin, i espero d’un moment a l’altre noves seves (és a dir, d’En Crexells). ¿Viu encara aquella Bibloteca d’escrits socials patrocinada per la Patronal, que diria En [Francesc] Pujols? Jo hi tinc un compte pendent al qual no voldria haver de renunciar (Això entre Vós i jo).¹⁵
    A Munich, on tornaré a ser abans de quinze dies, espero de trobar els llibres de part vostra i d’En López-Picó per al Dr. Vossler. Insisteixo, sobretot, en els volums Maragall; com de ser possible, en un, almenys (La Paraula al Vent o Oreig entre les Canyes) d’En Carner, i en els Somnis de G. de Liost.¹⁶
    Us prego de respondre’m aviat, i d’una manera fixa, a tots aquests capítols. Mireu de resoldre-me’ls tots a pler.
    Una abraçada del vostre amic.

C. Riba

---

Carta. Biblioteca de Catalunya. Publicada per Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 143-147 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix).

1. Estelrich li ha escrit: «La Filla del Capità està a punt de sortir. Després de la vostra excel·lent correcció, calgué tornar a compondre l’obra enterament. La correcció de segones (galerades) i terceres proves ha estat horrible. Es el primer i darrer cop que’m fio de les traduccions eslaves directes. Prefereixo re-traduccions de l’italià o de l’alemany. La gratificació que us corresponia ha estat pagada no fa gaires dies. L’amic Slaby està malalt de tuberculosi i no ha vist per res proves» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922). Rudolf Slaby (1885-1957) és un catalanòfil txec que residí a Barcelona entre 1914 i 1926.

2. Estelrich li ha escrit: «Rebérem l’original del primer volum del Keller que guardo per l’any vinent, car enguany ja tenim tres volums vostres a la Literària» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922). Finalment es publicarà el 1925: Gottfried Keller, La gent de Seldwyla (Barcelona, Llibreria Catalònia, 1925, col·l. «Biblioteca Literària»). El segon volum, Els tres honrats pintaires, serà publicat per Editorial Barcino (Barcelona, 1932). Per les seves dates de publicació, els «tres volums vostres» són probablement els dos de Xenofont, Els deu mil ([Barcelona, Editorial Catalana, 1922]) i el d’Enric Sienkiewicz: Bàrtek, el Vencedor i altres contes ([Barcelona, Editorial Catalana, 1922]).

3. Karl Vossler, el seu professor a la Universitat de Munic. N’ha fet un magnífic retrat en una carta a Joan Crexells. Vegeu la carta 850 bis, 1r paràgraf, a Cartes de Carles Riba, vol. IV, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005).

4. Rafael Campalans li ha escrit: «No he oblidat però cap de les coses que m’interessaven: Podeu fer a Munich el semestre d’hivern i confieu que se us perllongarà la pensió pel que calgui» (Barcelona, 11 de setembre de 1922). Campalans és secretari tècnic, conjuntament amb Alexandre Galí, del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya que beca els estudis de Riba a Munic. També és director de l’Escola del Treball.

4 bis. Sobre «la vida del traductor i la Fundació Bernat Metge», vegeu Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925)», a l’obra citada, p. 140-141.

5. Estelrich li ha escrit: «La idea de les tries de poetes d’avui em sembla molt acceptable. Ja n’havia tractat, temps enrera, pel que respecta a Carner i Lòpez-Picó, amb els mateixos autors; em semblà que no els plaïa gaire. El que caldria enllestir aviat és la tria dels dos volums de Vilanova» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922). Sobre la de Vilanova, vegeu la carta 859, nota 5, a Cartes de Carles Riba, vol. IV, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005). Sobre les primeres, no tinc cap més informació que la carta d’Estelrich.

6. Estelrich li ha escrit: «En Creixells abans d’entornar-s’en a Alemanya […] m’anuncià […] la necessitat d’arranjar la vostra economia per un mes imprevist. Crec que el vostre premi per la traducció de Sienkiewics ens oferirà prou solucions. De bona part, si no de tot el premi, en podreu disposar» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922). Sobre aquesta traducció, vegeu la carta 995, nota 1, d’aquest mateix portal. Sobre Crexells, vegeu la carta 993, nota 2, d’aquest mateix portal.

7. Projecte desconegut.

8. Estelrich li ha escrit: «Qui no s’ha portat gaire bé és el vostre carisim Millàs-Raurell. No hi ha manera humana de fer-li traduir la primera part de She» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922). Finalment, Riba traduirà la segona: H. Rider Haggard, Ella (Barcelona, Llibreria Catalònia, [1931], col·l. «Biblioteca Literària»).Vegeu la resta de la història en la carta 105, nota 4, a Cartes de Carles Riba, vol. i, 1910-1938 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1990).

9. Vegeu la nota 15 d’aquesta mateixa carta.

10. Vegeu la carta 994, nota 1, d’aquest mateix portal.

11. Biblioteques de clàssics traduïts al francès.

12. «Pel desembre em convindria tenir la traducció, a fi de poder donar-la al revisor, i per tot el gener el text establert i l’altre original», li ha reclamat Estelrich (Barcelona, 12 d’octubre de 1922).

12 bis. Vegeu la carta 993, nota 3 bis, d’aquest mateix portal.

13. Estelrich li ha escrit: «Estem entesos respecte el revisor. Serà Nicolau d’Olwer. Quan vindreu a Barcelona ens posarem amb ell d’acord per a la signatura del contracte. Per mes tranquilitat de tots nosaltres Mr. Dwelshauvers podrà donar una llegida al vostre original, abans de la revisió del Nicolau. Però una revisió total no la pot fer aquell senyor, per ignorar els trencacolls del català. […] Si Creixells us la demana, crec que no us negareu a donar una ullada a la seva versió. […] Quant al trad[uctor] de Plotí, tractant-se d’un principiant i d’una obra àrdua penso distribuir la feina així / […] Revisió de la traducció (estil, matisos, etc.): Carles Riba. / Cada revisió, naturalment, remunerada com cal. / Mn. Josep M. Llo[v]era té molt endavant la trad. de la Lògica d’Aristòtil. Conec be el seu autor, hi ha treballat amb passió, però no domina prou agilment el català. En aquest cas us demanaria una revisió d’estil més aviat que un revisió critica» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922).

14. Estelrich li ha escrit: «Us reservava Pindar, com recordareu; ara em demaneu també la reserva de Tucidides. Voleu dir que no es massa previsió?» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922).

15. Capdevila li ha encarrregat la traducció d’un fragment de Xenofont per a la Biblioteca de Estudios Sociales patrocinada per la Federació Patronal. Vegeu la carta 858, nota 5, a Cartes de Carles Riba, vol. IV, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005), i Joan Carreres i Péra, Josep Maria Capdevila. Ideari i poètica (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, p. 30 i 31).

16. Estelrich li ha escrit: «Anem al present per a Vossler. Segons m’ha dit en Lòpez-Picó, ell ja us va trametre els volums que li corresponien personalment i de La Revista. Suposo que en Campalans haurà complert igualment. De la Editorial [Catalana] us trameto avui Pinya de rosa (2 v.), Parada, Llegendari, Contes de Carner i Poemes i Cançons de Sagarra. Inclueixo també La Nacionalitat Catalana d’En Prat. Si no teniu els Somnis de Guerau de Liost, Les Poesies i Elogis de Maragall (que em penso que estan exhaurits) i la Ben Plantada, us els buscaré, com també us procuraria l’Antologia de Schneeberger. En resum dieu-me els que us manca encara» (Barcelona, 12 d’octubre de 1922). Sobre Vossler, vegeu la nota 3 d’aquesta mateixa carta.