1007.  A Palmira Jaquetti

Barcelona, 24 de maig de 1937

Benvolguda senyora:
    Ahir havíem de venir, Clementina i jo, a portar-li aquests llibres nostres, encara no ben bé sortits a la llum pública.¹ Una indisposició va impedir-nos-ho.
    Els enviem per endavant…
    A reveure aviat.
    Bon coratge!² Seu afm.

C. Riba

---

Targeta gran. A l'anvers, imprès: «Carles Riba de l’Institut d’Estudis Catalans / Barcelona / Sarrià, 163 – Telèfon 74174». En poder de la senyora Amèrica Alcobé, m’ha pervingut per mitjà de Jaume Aulet.

1. La targeta gran acompanya un exemplar de la primera edició de Tres suites dedicat a: «Per a Palmira Jaquetti, / en “calma arran de l’extrema escuma”, / homenatge de C. Riba / V. 1937». El de Clementina Arderiu ha de ser Poemes (Barcelona, Edicions Proa, 1937. Col·lecció «La Mirada»).

2. Malalta des de l’octubre de 1934, Jaquetti passa una dolorosa situació personal, tal com ella mateixa explica en «Intent de fer-me jo mateixa una fitxa»: «Al cap de dos anys [de l’inici de la malaltia] les operacions de peus i cames. I encara quan no feia 24 hores de la última operació als dits del peu dret, vingué el meu marit amb un escrivent i em féu firmar la renúncia a tota alimentació i ajut (que mai no havia tingut) de part seva i una separació que digué necessària per assegurar la meva paga sencera car la dona casada, afegí (érem al ple de la guerra civil), anava a perdre, per una llei nova, la meitat del sou». Per això Riba li desitja «Bon coratge!» i hi al·ludeix en el text de la dedicatòria que correspon al primer vers de la tercera estrofa del sonet x d’«Un nu i uns ulls», primera secció de Tres suites (Barcelona, Edicions de la Rosa dels Vents, 1937, p. 27). Vegeu Roser Matheu, «Palmira Jaquetti», a Quatre dones catalanes (Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972, p. 169-192). La cita correspon a la p. 182. Aquesta és l’única carta adreçada a la destinatària.