|
|
|||
| Entrevista amb Antoni Riera, president de la Comissió del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans | |||
"Joan
Massagué ajudarà a prestigiar
el Centenari i l'acreditarà científicament
tant dintre com fora de les fronteres del nostre país" |
|||
Antoni Riera i Melis (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1944) és vicepresident de l'IEC des de l'any passat. Doctor per la Universitat de Barcelona, on és catedràtic i director del departament d'Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història, ha orientat la seva activitat investigadora en tres direccions: l'economia i la societat dels Països Catalans; la resposta de la societat catalana a les calamitats naturals, i la història social i cultural de l'alimentació. És membre de la Secció Històrico-Arqueològica i de la Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC, i presideix la Comissió del Centenari de l'Institut.
Doctor Riera, com a president de la Comissió del Centenari, quin ha estat l'eix director del programa commemoratiu? Aprofitar els recursos econòmics, l'atenció de
les institucions i l'interès mediàtic que atraurà l'esdeveniment
per a assolir diversos objectius, entre els quals destacaria els
següents: Quin és el paper de les seccions i de les societats filials de l'IEC en la celebració del Centenari? Tant la Comissió Assessora com la Comissió Executiva del Centenari han procurat, des del primer moment, conferir un protagonisme equilibrat a les seccions i a les societats filials. Pel que fa a les seccions, cada una ha assumit la preparació d'un cicle de conferències, un simposi o un curs d'alts estudis. Únicament la Secció Filològica n'organitzarà dos. La Secció Històrico-Arqueològica ha programat un simposi sobre les relacions entre els països de llengua catalana i Europa, coordinat per Albert Balcells. S'hi analitzaran els vincles demogràfics, econòmics, artístics, literaris, ideològics i polítics que els Països Catalans han anat establint, del 1900 ençà, amb Europa. La Secció de Ciències i Tecnologia i la Secció de Ciències Biològiques desenvoluparan conjuntament un cicle de conferències, coordinat per Ricard Guerrero i per Jaume Porta, sobre el procés de modernització de les ciències a Catalunya. També s'estudiarà els principals reptes científics que té plantejats la societat catalana per a assolir un desenvolupament sostenible. La Secció de Filosofia i Ciències Socials portarà a terme un curs d'alts estudis sobre la cultura catalana del segle XX. En aquest cicle, coordinat per Ricard Torrents, es rellegiran les obres que constitueixen un possible cànon del pensament català contemporani, situant-les en el seu context i analitzant-ne la vigència. La Secció Filològica organitzarà un cicle de conferències, coordinat per Francesc Vallverdú, per a commemorar el centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en el qual filòlegs d'arreu dels Països Catalans estudiaran les aportacions dels intel·lectuals dels territoris respectius a la tasca de modernització de la llengua catalana el 1906. La Secció Filològica també ha programat un simposi, coordinat igualment per Francesc Vallverdú, per a fer un balanç de la situació actual de la llengua catalana i albirar-ne les perspectives immediates en un context de canvis culturals accelerats. Totes les societats filials i les delegacions territorials de l'Institut també preparen diferents actes acadèmics per al Centenari. Cadascuna organitzarà col·loquis, jornades científiques, congressos o cicles de conferències relacionats amb el camp de la seva especialitat o el seu àmbit geogràfic. Amb aquestes iniciatives –difícils de sintetitzar– el Centenari augmentarà la diversitat temàtica i descentralitzarà les activitats, estenent-les per tots els territoris del domini lingüístic català. En el programa conviuen actes acadèmics i iniciatives de dimensió lúdica i popular. Com s'ha cercat aquest equilibri? Tot i que el Centenari produirà un conjunt d'actes acadèmics d'alta qualitat, per a assegurar-ne la difusió i despertar l'interès d'amplis sectors de la societat catalana, l'espanyola i, fins i tot, l'europea, també s'han programat actes culturals de fort impacte mediàtic, el principal dels quals és l'exposició "Cent anys de l'Institut d'Estudis Catalans", comissariada per Francesc Fontbona i produïda per Dani Freixes. L'exposició tindrà dos formats: un de reduït, fàcil de transportar, que circularà durant el 2007 pels Països Catalans, per algunes comunitats autònomes de l'Estat espanyol i per Europa, i un d'ampli, que es podrà contemplar al darrer trimestre del 2007 al pati i a les sales annexes de la Casa de Convalescència. Tant per la qualitat de les peces exhibides com per la del disseny, esperem que les dues modalitats de l'exposició siguin molt visitades. Una altra activitat susceptible també de generar un notable interès, si més no entre els aficionats a la música, és el concert commemoratiu. El 18 de juny, l'Institut celebrarà el centenari de la seva creació amb un concert al pati de la Casa de Convalescència, en què es farà un recorregut antològic per la música catalana del segle XX i s'estrenarà una peça commemorativa, encarregada a Joan Albert Amargós. La música, la pintura, l'escultura i el disseny seran presents, doncs, a les commemoracions. La figura de Joan Massagué en l'acte d'inauguració del 16 d'octubre pot afavorir l'impacte internacional de la celebració? El professor Massagué és un dels científics catalans amb més prestigi internacional, els treballs del qual són seguits arreu del món, que coneix molt bé tant les estructures de recerca americanes com les del nostre país. La seva participació contribuirà, sens dubte, a prestigiar el Centenari i l'acreditarà científicament tant dintre com fora de les fronteres del nostre país. Conscients
de la càrrega de compromisos que té per a l'any vinent,
agraïm que el professor Massagué hagi acceptat la nostra
invitació i la disponibilitat cordial que, fins ara, ha demostrat
amb la Comissió Executiva del Centenari.
Un dels compromisos de la celebració del Centenari és "obrir la institució a la societat". Per quins camins es pretén aconseguir aquest repte? - Aplicant una política de portes obertes i de transparència sistemàtica. - Fent un esforç informatiu sostingut, que, mitjançant les eines més adients, construeixi una imatge prou clara i articulada de l'Institut. - Organitzant activitats obertes que convidin col·lectius cada cop més amplis a freqüentar la nostra seu. - Potenciant les activitats de les societats filials. - Descentralitzant les activitats arreu dels Països Catalans, multiplicant l'activitat de les delegacions ja existents i creant-ne de noves allà on no n'hi hagi. - Accentuant la col·laboració amb les universitats, acadèmies i altres institucions docents, de recerca i culturals. - Incrementant la tasca editorial i millorant la distribució de les publicacions. - Oferint els recursos intel·lectuals i la independència científica de l'Institut a les institucions del país. - Encapçalant iniciatives que millorin la presència de la llengua i la cultura catalanes a la Xarxa i optant decididament per les edicions digitals.Creu que podran comptar amb el suport d'entitats, empreses i altres institucions per a desplegar el programa del Centenari? Ens pot avançar possibles compromisos? El prestigi de l'Institut ens garanteix el suport d'entitats públiques i d'empreses privades de dins i de fora dels Països Catalans. Crec que podrem disposar dels recursos econòmics i dels ajuts que necessitem per a poder realitzar tots els actes que hem programat i per a publicar-ne puntualment els resultats. Per tal com alguns compromisos encara no han estat signats, crec que és convenient ajornar per a un nou balanç informatiu els aspectes financers del Centenari. Què quedarà per a la posterioritat un cop finalitzi el Centenari? De les celebracions i iniciatives del Centenari n'ha de quedar testimoni durador per a futures generacions, tant en paper com en suport digital. Entre els testimonis permanents del Centenari, destacaria els següents: - Les actes de totes les activitats acadèmiques. - La Història de l'Institut d'Estudis Catalans, redactada per Albert Balcells i Enric Pujol. - Un nou Directori de membres de l'IEC (1907-2007). - Un nou Directori de les societats filials de l'IEC (1907-2007). - Un nou Catàleg de les publicacions de l'IEC. - L'edició dels discursos inaugurals de l'IEC. - El catàleg de l'exposició "Cent anys de l'Institut d'Estudis Catalans". - Un documental sobre la història i la gent de l'IEC.
|
