Jordi Pujol (Barcelona, 1930)

Va néixer el 9 de juny de 1930 a Barcelona. Va cursar estudis de Medicina i a la dècada de 1950 ja era un destacat militant antifranquista que representava els sectors catalanistes i catòlics.

El 1960 va ser detingut i acusat d'insultar Franco. Va ser condemnat a set anys de presó, la qual cosa va desencadenar una intensa campanya de solidaritat, dintre i fora del país que el va consolidar com a capdavanter. Quan va ser posat en llibertat, va reprendre la seva activitat política clandestina en un nou marc: la Banca Catalana, fundada el 1959 pel seu pare, des d'on va fomentar iniciatives culturals que tenien per objectiu "fer país", lema que va fer convergir al voltant de la seva persona diferents sensibilitats polítiques catalanes.

Va fundar el 1974 el partit Convergència Democràtica de Catalunya (des de 1978 en coalició amb Unió Democràtica), del qual seria el seu primer secretari general. Després de la primeres eleccions democràtiques (1977) Josep Tarradellas el va nomenar conseller del govern autònom català d'unitat.

 Sense majoria a les eleccions de 1980, va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Va ser el 1984 quan va obtenir majoria absoluta, i va ser reelegit president de la Generalitat: durant aquesta legislatura va esclatar l'escàndol de Banca Catalana, acusada per la fiscalia de l'Estat de malversació de fons, però no es va poder vincular jurídicament Pujol amb els fets.

Reelegit president de la Generalitat el 1988 i el 1992, va vèncer també a les eleccions anticipades de 1995 per majoria simple, i les de 1999. Ha presidit l'Assemblea de les Regions d'Europa.