Finestra oberta |
|||||
|
Ressenyes editorials
Gramàtica històrica catalana Francesc de B. Moll
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991), deixeble i principal col·laborador de mossèn Antoni M. Alcover, mereix un lloc singular en la romanística i en la filologia catalana pel paper decisiu en la redacció del Diccionari català-valencià-balear i per obres com la Gramática histórica catalana, la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears, Els llinatges catalans i centenars d'articles científics i de divulgació dedicats a l'estudi i a la defensa de la llengua catalana. Mig segle després de ser publicada la Gramática histórica catalana de Francesc de B. Moll (Madrid: Gredos, 1952), la present edició no sols conserva intactes les virtuts originals de l'obra --claredat expositiva, aportacions de primera mà sobre la formació de mots i diferents qüestions de sintaxi, etc.--, sinó que, gràcies a les correccions i a l'actualització bibliogràfica que incorpora la present edició, esdevé una eina de consulta imprescindible per als estudiosos de filologia catalana. En certa manera, aquesta edició és una contribució pòstuma al desig de l'autor de veure actualitzats els continguts de l'obra, alhora que perpetua el mestratge d'una figura extraordinària per a la llengua catalana.
Rússia: quatre trossets de guia Enric Casassas
L'interès per la literatura --no considerada sols com un entreteniment sinó sobretot com un element fonamental de la recerca del coneixement o del saber-- ha estat una constant en la vida d'Enric Casassas i Simó, des de la primera joventut fins als darrers dies, encara que per diversos motius no s'hagi preocupat mai de publicar les obres considerades de literatura pura. Així, sabem que la novel·la d'adolescència, de proses diverses de diferents èpoques, d'assaigs sobre temes molt variats, de traduccions de poesia i de tota una obra počtica molt considerable. Pel que fa a la poesia, Enric Casassas i Simó ha deixat reculls perfectament acabats (gairebé tot és poesia en vers, però també hi ha algunes mostres de poemes en prosa): Tèrbol dilluns (1944-45), Vuit al cinc (1946-1947), Obra gairebé pòstuma (1969-1979), Tríptic amb notes i colofó (1979), Les proses dels pins (1981), Les flors del torrent (1988-1991), Tots els dits (1991), Multituds al carrer (1992-1995) i Tres dijous per setmana (1996-1998), a més d'alguns poemes esparsos. En el terreny de la prosa destaca el llibre Aproximacions, una mena de dietari sobre un viatge a Rússia del 1991 (alguns textos relacionats amb el qual foren publicats al Butlletí de la Societat Catalana de Ciències, vol. XIII, núm. 1, p. 417-432). Rússia: quatre trossets de guia és una crònica amb intenció literària sobre un viatge del professor Enric Casassas i Simó a la Rússia central, durant una vintena de dies, amb motiu d'un seminari organitzat l'any 1991 conjuntament per l'Acadèmia de Ciències de l'URSS i l'Institut d'Estudis Catalans. La situació econòmica i política d'aleshores a Rússia va fer que els organitzadors decidissin que el seminari es fes a bord d'un hotel flotant. El llibre descriu l'itinerari fluvial de Moscou a Leningrad (actual Sant Petersburg), i més al nord, fins a terres de la República de Carèlia. Després, Volga enllà, en direcció a llevant, fins a la República dels Tàtars i Mordòvia, després d'haver creuat de banda a banda la República dels Txuvaixos. El viatge permeté a l'autor aproximar-se a una gran diversitat de gent, a llur història, art i literatura, i a llurs inquietuds i preocupacions de tot tipus.
Màrqueting lingüístic i consum Ester Franquesa i Joan Sabaté (coord.)
Ester Franquesa i Joan Sabaté són els coordinadors del llibre col·lectiu Màrqueting lingüístic i consum, divuitè número de la col·lecció «Papers d'Estudi» (Trípodos, segell editorial de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna), que ofereix un conjunt de reflexions a partir d'un punt de vista innovador dels fenòmens relacionats amb la promoció explícita i conscient d'una llengua com un objecte de mercat. A més de Franquesa i Sabaté, també participen en aquest llibre Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC, Lluís Jou, Florencio Arnán, Joan M. Corbella, Jordi Pascual, Joan Solé, Anna M. Torrent i els professors de la Facultat de Cičncies de la Comunicació Blanquerna Pere Masip, Josep Lluís Micó, Jordi Roigé i Josep Rom. El concepte «màrqueting lingüístic» s'ha anat utilitzat en els darrers anys únicament en articles dispersos, localitzat sobretot en l'àmbit anglosaxó i al Quebec. En aquest sentit, aquest llibre és pioner, en la línia del postgrau en màrqueting lingüístic, pioner a Europa, que organitza bianualment la Facultat de Cičncies de la Comunicació Blanquerna. Es tracta d'una nova mirada, des del màrqueting, a les llengües, els parlants i els productes lingüístics per a trobar solucions concretes que puguin aportar un volgut augment d'índex de resposta. I també d'un treball innovador, ja que, com s'assenyala en el llibre, «encara que les llengües, eines poderoses de comunicació i alhora instruments identitaris dels individus i de les comunitats, han estat estudiades des de moltes òptiques, són pocs els estudis que tracten específicament els elements de relació amb els parlants i els parlants potencials, vistos com a consumidors lingüístics, i amb els parlants de llengües veïnes, vistos com a competidors». Màrqueting lingüístic i consum presenta elements teòrics i metodològics propis del màrqueting útils per a aquesta nova aplicació sectorial, els condicionants que cal tenir presents i algunes accions dissenyades per a incrementar la participació d'una llengua en un mercat i augmentar-ne el volum de consumidors. També analitza alguns sectors en què la llengua té un pes clau, com ara la publicitat, els mitjans de comunicació o Internet i alguns àmbits funcionals en què l'especificitat de la llengua és alta, com ara entre els joves i en les empreses).
Almansa 1707. Després de la batalla Joan F. Mira
Quan estem a punt de commemorar --que no de celebrar-- els tres-cents anys d'imposició espanyola al nostre país, l'antropòleg i escriptor valencià Joan F. Mira ha presentat aquesta setmana un llibre que detalla les causes i les conseqüències de la primera de les desfetes: la batalla d'Almansa, de 1707. La derrota de les tropes partidàries de l'arxiduc Carles davant de les del rei borbňnic Felip V va suposar l'inici d'un «genocidi polític» i «l'aniquilament de l'estructura política del Regne de València i de les seves formes de representació pròpia», explica l'autor.
Racó Català
El laberint del temps, la simfonia de la matèria David Jou
El llibre del físic i poeta David Jou El laberint del temps, la simfonia de la matèria, és objecte d'una informació publicada al suplement Culturas de La Vanguardia del passat dimecres, 6 de desembre. Segons el crític Martí Domínguez, "l'assaig de Jou aprofundeix en aquestes percepcions [del temps], a amb una sobrietat i rigor envejables, i amb una prosa elegant, impecable, profunda, amb bells moments lírics". Crítica d’'El laberint del temps, la simfonia
de la matèria':
|
