El Butlletí de l'IEC

L'IEC presenta la traducció al català de l'obra de referència en l'estudi de la química dins del Projecte Scriptorium

Quan un estudiant de Berkeley, de la Sorbona o de la Complutense vol seguir les classes de física, química, biologia o matemàtiques, pot fer-ho llegint un llibre de text escrit en la seva llengua. Doncs, per què un estudiant dels territoris de parla catalana que cursa una carrera de caire científic ha de seguir-les recorrent a obres publicades en una altra llengua (majoritàriament en castellà o en anglès)? La pregunta, ara per ara, només té una resposta: el Projecte Scriptorium. I és que no podrem parlar de normalitat lingüística fins que els llibres d'estudi i de consulta en català no abastin també l'àmbit universitari.

El projecte és coordinat per l'Institut d'Estudis Catalans amb el suport de les fundacions Alsina i Bofill, Torrens-Ibern i Congrés de Cultura Catalana, i té per objectiu publicar en català llibres bàsics de text universitaris per a les carreres científiques o tècniques. La participació de l'IEC en el projecte és una garantia de qualitat, tant pel contingut de les obres seleccionades com pel llenguatge i la terminologia emprats en les traduccions.

En el marc del Projecte Scriptorium, el passat dimecres 13 de desembre es va presentar la traducció d'Anàlisi química quantitativa, de Daniel C. Harris, el quart llibre que s'ha traduït i que, segons els experts, es tracta d'una de les millors obres d'introducció a la química analítica, una matèria fonamental --sovint distribuïda en més d'un curs-- en la carrera de química i necessària, també, en altres disciplines científiques.

Actualment, segons va assenyalar l'editor Xavier Reverté en el transcurs de la presentació de la traducció del llibre de Harris, «el 70% dels estudiants universitaris prefereixen la versió catalana dels llibres de text de carreres científiques, en detriment de la versió castellana, sempre i quan ens referim a unes mateixes condicions de preu i continguts». Un bon incentiu per tirar endavant la tasca normalitzadora del català en el món científic universitari. Però, tal com comenta Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC i president de la Fundació Alsina i Bofill, «la traducció d'aquests llibres només és el primer pas en la normalització del català com a llengua universitària. No hem de renunciar al català com a llengua per a ensenyar ciència».

En aquest mateix sentit es pronuncia David Jou, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), poeta i membre de l'IEC, quan assenyala que «el fet que la llengua catalana ens permeti estar al dia en l'expressió i la reflexió de les noves visions del món és un factor de prestigi, que no hem tingut prou en compte ni hem explorat adequadament i que pot constituir una bona carta de presentació en el context internacional» (extret de la conferència «Ciència en català: eina de recerca i estímul cultural», pronunciada en ocasió del vintè aniversari del Centre de Terminologia TERMCAT, el 17 de novembre de 2005, al Palau de la Generalitat de Catalunya).

Ningú no dubta, a hores d'ara, que l'anglès és la llengua universal en el món de la divulgació científica, la qual cosa, com comenta Joaquim Agulló, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, «demana que els autors catalans que vulguin fer una difusió internacional dels seus textos hagin de fer-ho en anglès». Una altra cosa és que, tal com afegeix Agulló, «la manca total d'incentius hagi impedit que prosperés la publicació de textos catalans». I és que un element que s'ha de tenir molt en compte és que no estem parlant de llibres de gran consum (les tirades no superen els dos mil exemplars), com poden ser les obres literàries, i que, a més, es tracta d'obres normalment molt extenses (el llibre de Daniel C. Harris té gairebé vuit-centes pàgines), amb moltes fórmules i gràfics que compliquen, i encareixen, la tasca editorial. A més, l'actualització de les matèries científiques implica constants revisions dels llibres i una despesa econòmica encara superior i, en conseqüència, una rendibilitat editorial menor. Els ajuts de caire institucional, doncs, resulten imprescindibles.

Anàlisi química quantitativa és el primer títol de la segona etapa del Projecte Scriptorium. La traducció ha estat coordinada pel catedràtic de Química Analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i vicepresident de l'IEC, Salvador Alegret, i la catedràtica de Química Analítica de la Universitat de Barcelona (UB), Elisabeth Bosch. Segons Alegret, «el projecte és un cim assolit per l'acadèmia nacional catalana, i el que que validarà finalment aquesta traducció serà l'ús que se'n faci, a partir d'ara, a les universitats, a les aules». Els traductors han estat Coral Barrachina, Ramon Compañó, Josep Galceran, Jacint Guiteras, Anna de Juan, Aina Segura i Romà Tauler. A més, l'IEC ha posat a disposició del projecte els serveis de l'Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL).

A la dècada dels noranta, la Comissió per a l'Estímul de la Cultura Científica, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va iniciar la publicació de traduccions al català de textos universitaris per a les carreres científiques o tècniques. La traducció era feta per especialistes en cada matèria, dirigits per un membre de l'IEC, i es va disposar de l'assessorament lingüístic i terminològic de l'IEC i del TERMCAT, Centre de Terminologia .

Durant aquesta primera etapa es van publicar tres obres, també editades per Editorial Reverté de Barcelona: Física, de P. A. Tipler (1994), traducció de la tercera edició nord-americana, a càrrec de David Jou; Calculus. Càlcul infinitesimal, de M. Spivak (1995), traducció de la segona edició nord-americana, a càrrec de Carles Casacuberta, president de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l'IEC, en una edició coordinada per l'expresident de l'IEC Manuel Castellet, i Introducció a la microbiologia, de J. L. Ingraham i C. A. Ingraham (1999), traducció de la primera edició nord-americana, a càrrec d'un equip coordinat pel secretari científic de l'IEC, Ricard Guerrero.

Fundació Alsina i Bofill. Creada el 1997, actua en l'àmbit de les ciències de la vida i de la salut en les terres de parla catalana i té com a finalitats principals publicar obres científiques en català i organitzar els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.

Fundació Joaquim Torrens-Ibern. Creada el 1977 amb l'objectiu d'estudiar, difondre i promoure l'aplicació de la llengua i la cultura catalanes en els àmbits tècnic i científic. Entre les activitats que du a terme hi ha editar o distribuir llibres i revistes que contribueixin a la finalitat fundacional.

Fundació Congrés de Cultura Catalana. Creada el 1979 per a continuar la tasca iniciada pel Congrés de Cultura Catalana, que entenia el terme «cultura» en la definició més àmplia i intentava esdevenir un instrument per a presentar els camins de política cultural que un govern democràtic hauria de seguir.