El Butlletí de l'IEC

Joan Martí i Castell revalida el seu mandat com a president de la Secció Filològica de l'IEC

Isidor Marí passa a ser vicepresident i Maria Josep Cuenca, vicerectora de la Universitat de València, s'incorpora com a secretària de l'equip de govern

Joan Martí i Castell, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i actualment de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, continuarà quatre anys més al capdavant de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), conjuntament amb els membres de l'equip amb els quals ha concorregut a les eleccions per a la renovació del consell de govern de la Filològica.

Com a vicepresident de la Secció Filològica ha entrat Isidor Marí, director dels estudis d'humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, en substitució de la vacant que deixa Francesc Vallverdú. D'altra banda, per cobrir la secretaria del consell, que ocupava Marí en el mandat anterior, s'ha incorporat Maria Josep Cuenca, vicerectora de recerca de la Universitat de València. Com a tresorer, continua Ramon Sistac, delegat del president de l'IEC al capdavant de la seu territorial de l'Institut a Lleida.

Del total de trenta-vuit membres amb dret de vot que integren la Secció Filològica de l'acadèmia nacional catalana, van participar en l'elecció trenta-sis. Dels vots emesos, trenta-quatre (el 95%) van votar a favor de la candidatura única presentada, un en blanc i un va ser declarat nul.

Joan Martí ha expressat la satisfacció per haver rebut novament la confiança gairebé unànime dels membres de la Filològica per a un segon mandat, i ha subratllat l'alt grau de participació malgrat l'existència d'una sola candidatura.

Salvador Giner declara que l'IEC i el país «perdem un dels grans escriptors de la literatura catalana contemporània»

L'escriptor Jordi Sarsanedas, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va morir el 16 de novembre passat a Barcelona als 82 anys. El president de l'IEC, Salvador Giner, va assenyalar que amb la mort de Jordi Sarsanedas «perdem no només un membre estimat i destacat de l'acadèmia nacional, sinó un dels grans escriptors de la literatura catalana, un autèntic artesà de la nostra llengua, que va conrear en moments molt difícils». Giner va recordar, a més, la figura de Sarsanedas com la d'un «mestre estimat», ja que el va tenir com a professor al Liceu Francès de Barcelona i com un referent inoblidable, ja que «la primera obra seriosa de la literatura contemporània catalana que jo vaig llegir va ser la seva novel·la Contra la nit d'Oboixangó».

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 1924) era poeta, narrador i traductor. Llicenciat en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc, França), va ser professor a l'Institut Francès, al Liceu Francès i a l'Escola Aula. Redactor de la revista Ariel des del 1947 fins al 1951, va ser membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i redactor en cap de la revista Serra d'Or. Va ser president del Centre Català del PEN Club (1983-2001), degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003). Va traduir del francès, de l'anglès i de l'italià, i cap al francès (autor de versions franceses de poemes d'Espriu i Martí i Pol).

La seva abundant obra literària inclou poesia (A trenc de sorra; La rambla de les flors; L'enlluernament, al cap del carrer; Com una tornada, sí), narracions (Mites; Plou i fa sol ) i novel·les (Contra la nit d'Oboixangó; El martell; La noia a la sorra). Va dirigir teatre i fou autor de contes, de treballs crítics i, amb regularitat, d'articles periodístics.

Entre altres, va obtenir el Premi Víctor Català (1953), el Premi Josep Pla (1980), el Premi Crítica Serra d'Or (en diverses edicions i modalitats), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1994) i, el 29 de maig passat, el Premi Ramon Fuster 2006, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, «atesa la seva dilatada trajectòria de servei al país».

«Jordi Sarsanedas, en tres flaixos», per Francesc Vallverdú:

«Jordi Sarsanedas», publicat al diari AVUI, per Joan Martí i Castell:

Relació de premis (web de l'AELC)

Obra publicada (web de l'AELC)

Recull de premsa:

Telefónica Movistar acorda amb l'IEC promoure l'oferta dels serveis i menús dels mòbils en català

Telefónica Móviles España (TME), que opera amb la marca Movistar, i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) treballaran conjuntament per a promoure l'oferta de serveis, publicacions, comunicacions i, fins i tot, aparells de telefonia mòbil amb les indicacions i menús en català per a tots els usuaris que així ho desitgin. Així consta en el conveni de col·laboració que van subscriure el 13 de novembre passat, a la seu de Telefónica a Barcelona, el president de l'IEC, Salvador Giner, el president de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí i Castell, i, en nom de Telefónica, el director general a Catalunya, Kim Faura.

L'acord explicita la responsabilitat d'ambdues entitats de «contribuir a normalitzar la llengua catalana, i que, per a aconseguir-ho, cal fer que el català sigui habitual i popular entre la gent i en la vida quotidiana, per la qual cosa és necessari facilitar-ne la presència en totes les àrees de la societat, incloent-hi les tecnologies de la informació i les telecomunicacions».

Entre les concrecions del conveni, que tindrà vigència fins a final del 2007 i podrà ser prorrogat si així ho acorden els signants, TME manifesta la voluntat de «poder oferir a tots els usuaris que així ho desitgin les comunicacions i publicacions institucionals en llengua catalana». Així mateix, Telefónica «es compromet a continuar treballant per a aconseguir que tots els nous serveis estiguin disponibles en llengua catalana, [...] com a llengua d'interacció amb els serveis Movistar».

Quant a la producció de telèfons mòbils habilitats per a l'ús del català, TME continuarà comercialitzant els equips de la marca Grundig «en els quals tant els prompts (aproximadament mil per telèfon) com els diccionaris predictius (T8) estiguin disponibles en català». Cal recordar que els prompts són totes les paraules que apareixen en els menús dels telèfons mòbils. A més, «TME treballarà per a aconseguir que els fabricants de telèfons mòbils incorporin el català als seus productes».

La Secció Filològica de l'IEC, que a través del president, Joan Martí i Castell, ha intervingut en tot moment en la gestació i realització d'aquest acord, col·laborarà amb Telefónica Movistar per a facilitar l'acompliment dels compromisos assumits. En aquest sentit, la Filològica assessorarà en les consultes de tipus lingüístic i terminològic en tots els àmbits d'aplicació de l'acord. D'altra banda, l'IEC autoritza l'ús del seu logotip en les publicacions, pàgines web i altres en les quals hagi participat tant en la traducció com en la revisió. Igualment, el web de l'IEC incorporarà el logotip de Movistar com a entitat col·laboradora.

Giuseppe Tavani, membre de l'IEC, un dels guardonats en els premis Batista i Roca 2006

El guardó és un reconeixement a la seva tasca per a mantenir la presència catalana al món i augmentar el coneixement del territori i la cultura catalana a l'exterior

El romanista i catalanòfil italià Giuseppe Tavani, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des del 1992, ha estat distingit amb el Premi Josep Maria Batista i Roca, guardó que convoca anualment l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) per a reconèixer la tasca que duen a terme els catalanòfils i els catalans residents a fora dels Països Catalans per a mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement del territori i la cultura catalana a l'exterior.

Giuseppe Tavani (Roma, 1924) és catedràtic emèrit del Departament d'Estudis Romànics de la Universitat La Sapienza de Roma. Fundador de l'Associazione Italiana di Studi Catalani, de la qual fou president del 1988 al 1994, també ha estat un dels impulsors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). És membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, president del comitè científic internacional dels Arxius de la Literatura Llatinoamericana i doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Compostel·la, Barcelona i Lisboa. Ha estat guardonat amb diversos premis, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i el Premi Internacional Ramon Llull (2004).

Tavani ha destacat per les aportacions a la història de la cultura catalana medieval, ha donat a conèixer autors catalans contemporanis i ha difós entre els italians la tasca de recerca sobre literatura catalana, així com treballs sobre Itàlia de catalans com el pare Batllori. És autor de Per una història de la cultura catalana medieval (1996) i de diversos assaigs, recensions i articles enciclopèdics. En col·laboració amb Giulia Lanciani ha publicat la Gramàtica portuguesa (1993) i ha dirigit el Diccionari de les literatures medievals gallega i portuguesa (1993). També ha col·laborat en el Llibre blanc sobre la unitat de la llengua (1989) i ha estat el fundador i director de diverses revistes i de la col·lecció «Poetes i prosistes catalans».

La resta de guardons d'aquesta edició han recaigut en Matilde Tubau (Matilde Bensoussan), Enric Fraj, Jaume Garriga, Esteve Jaulent, Josep Lluís Pérez, Jan Schejbal, Xavier Valeri, Ramon Xirau i Rosa Giró (Rosa Zaugg-Giró).

Carles Miralles disserta sobre el paper dels escriptors en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana

És la quarta conferència del cicle que s'emmarca en els actes del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans

Carles Miralles, estudiós del mite i la poesia dels grecs antics, president de la Comissió de Lexicografia de l'IEC, ex secretari general de l'IEC (1998-2002) i ex president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics (1979-1992), va pronunciar la conferència «Els escriptors i el Congrés de 1906». Miralles va parlar sobre el paper dels escriptors en la normalització lingüística i la visió de la llengua literària segons les ponències més significatives del Congrés (Joan Maragall i Joaquim Ruyra).

La sessió va ser la quarta del cicle amb motiu del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que organitza la Secció Filològica de l'IEC, presidida per Joan Martí i Castell, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i que ha coordinat Francesc Vallverdú. Va obrir el cicle, el proppassat 17 d'octubre, Aina Moll, sobre «Antoni M. Alcover i el Congrés de 1906». Joan Solà va parlar, el 24 d'octubre, de «Pompeu Fabra abans i després del Congrés» i, el 7 de novembre, Antoni Maria Badia i Margarit va pronunciar la conferència «Els romanistes abans i després del Congrés». Posteriorment, hi intervindran Mila Segarra (28 de novembre), Joan Martí i Castell (12 de desembre) i Vicent Pitarch (19 de desembre, que inicialment estava prevista per al passat 14 de novembre). Tots els ponents són membres de la Secció Filològica de l'IEC.

Activitats a les seus territorials

Les seus territorials de Castelló i d'Alacant de l'Institut s'han sumat també als actes commemoratius del Congrés de 1906. El 21 de novembre, la seu d'Alacant va acollir la conferència «Els valencians i el Congrés» a càrrec de Vicent Pitarch. El 22 de novembre, Aina Moll va parlar sobre «Antoni M. Alcover i el Congrés de 1906» a la seu territorial de Castelló, que també commemora el 25è aniversari de la mort del filòleg, historiador i folklorista Manuel Sanchis i Guarner.

Reportatge fotogràfic:

Torna la revista Omnis Cellula, com a publicació oficial de la Societat Catalana de Biologia, filial de l'IEC

Els socis la rebran de manera gratuïta i la resta de subscriptors, amb una quota anual de dotze euros

La revista científica en català Omnis Cellula, fundada l'any 2002 per l'associació sense ànim de lucre que duu el mateix nom, torna després d'un període d'absència convertida en la publicació oficial de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'associació Omnis Cellula, integrada per joves investigadors i estudiants del territori catalanoparlant i amb seu a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha signat un conveni de coedició amb la SCB per tal de recuperar la publicació i posar-la a l'abast de tots els socis d'aquesta institució, que aplega científics i professionals de les ciències de la vida, professors, estudiants i persones interessades en aquestes disciplines. Es pretén, a més, continuar distribuint la revista a les universitats i centres de recerca de parla catalana, així com fer-la arribar a instituts de secundària i centres d'educació superior, i a altres col·lectius relacionats amb les ciències de la vida.

A partir del present mes de novembre, tots els socis de la SCB rebran la revista gratuïtament cada tres mesos. Tothom qui estigui interessat a rebre la revista sense fer-se'n soci ho podrà fer mitjançant subscripció, amb una quota anual de dotze euros.

La Societat Catalana de Biologia és una societat científica fundada el 1912 que té com a objectius promoure i difondre la recerca, la docència i la comunicació de la biologia, així com la seva projecció social, dins l'àmbit territorial de les terres de parla catalana. Amb aquesta acció, i després d'un llarg procés de reflexió i treball, la SCB posa en marxa una sèrie de reformes amb l'objectiu d'oferir serveis millors als socis i a la societat catalana en general.

La revista Omnis Cellula va néixer com el primer projecte de l'associació Omnis Cellula, una entitat sense ànim de lucre vinculada a la Universitat de Barcelona que es dedica a la comunicació i la divulgació científica en tots els estils i formats. Des de la publicació del primer número d'Omnis Cellula, l'abril del 2002, l'associació ha dut a terme tota una sèrie de projectes, entre els quals destaquen la publicació de llibres de divulgació científica en català, l'organització de cursos i jornades científiques i la publicació de la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística, Eureka.

Les Terres de Ponent i Menorca parlen sobre sostenibilitat en les II Jornades d'Intercanvi Cultural a Lleida

La ciutat de Lleida va acollir els dies 11 i 12 de novembre passats les primeres sessions de les II Jornades d'Intercanvi Cultural entre les Terres de Ponent i Menorca, que sota el lema «De Fraga a Maó: eix d'una cultura» han parlat sobre el turisme i el desenvolupament sostenible. La trobada és una iniciativa conjunta de la seu a Lleida de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), entitat adherida a l'IEC.

Sis anys després de la primera edició d'aquestes jornades, les sessions han representat, tal com assenyala Ramon Sistac, delegat del president de l'IEC a Lleida, «una posada en comú dels diversos problemes que representa un desenvolupament turístic equilibrat i respectuós amb l'entorn natural i cultural en dos territoris de característiques geogràfiques tan diferenciades». En el transcurs de les sessions, el delegat de Cultura de la Generalitat a Lleida, Antoni Llevot, va recordar que les comarques del Pirineu són gairebé verges pel que fa a explotació turística i va manifestar interès en el «model menorquí», una zona amb més tradició turística.

Els organitzadors van iniciar aquestes jornades d'intercanvi la tardor de l'any 2000, aleshores amb l'atenció posada en l'anàlisi de la cultura comuna, des del punt de vista humanístic. En aquest sentit, la referència «De Fraga a Maó» representa les coordenades de longitud de la llengua catalana, ja que, si es fa excepció de l'Alguer, Fraga i Maó són els extrems occidental i oriental d'un territori que comparteix la mateixa llengua pròpia.

L'Institut d'Estudis Catalans participa en l'onzena edició de la Setmana de la Ciència

L'acadèmia nacional ha col·laborat en diversos actes i reunions científiques i va acollir a la seu de Barcelona una exposició de cartells

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha participat un any més en la Setmana de la Ciència, que ha celebrat la seva onzena edició. Durant nou dies –des del 10 al 19 de novembre– van tenir lloc arreu de Catalunya més de quatre-cents actes, entre conferències, taules rodones, cursos, tallers i jornades. L'IEC va obrir les seves portes i va acollir diversos actes i reunions científiques, i una exposició.

La seu de Barcelona de l'IEC va ser l'escenari de dos actes més inclosos dintre de la Setmana: la sessió inaugural del curs 2006-2007 de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), filial de l'Institut, que va tenir lloc el dijous 16 de novembre. En el transcurs de l'acte, Antoni Munné, de l'Àrea de planificació per a l'ús sostenible de l'aigua (ACA), va pronunciar la conferència «Estat ecològic dels sistemes aquàtics a Catalunya, reptes i problemes per a la gestió sostenible de l'aigua». El divendres 17 de novembre es va fer el lliurament de la 3a. Borsa d'Estudis d'Arqueologia Josep M. Portús, organitzat pel Museu Arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter).

L'IEC va participar en d'altres activitats de la Setmana de la Ciència, a través d'altres de les seves vint-i-sis societats filials. De dimecres 15 fins al diumenge 19, el vestíbul de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona va acollir les visites guiades a l'exposició de bolets, que va organitzar, entre d'altres la Societat Catalana de Micologia, entitat adherida a la ICHN.

Coincidint amb la Setmana de la Ciència i en el marc de la commemoració del centenari de l'IEC, va tenir lloc, del dijous 16 al diumenge 19 de novembre, la IX Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, que organitza cada dos anys la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut, i que aquest any es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. La Societat Catalana de Química també es va voler sumar a la iniciativa amb una sessió organitzada conjuntament amb la Universitat de Vic i que va tenir lloc el 15 de novembre.

Aquesta és la primera ocasió en què la Setmana acull actes de divulgació científica procedents d'un altre país, en concret, Polònia, com a nació convidada. L'edició d'enguany va dedicar la seva temàtica principal a l'alimentació del segle XXI.