El Butlletí de l'IEC

El Centre Català d'Art Romànic de l'IEC presenta el primer diccionari d'arquitectura romànica catalana

L'obra ha estat elaborada per Joan-F. Cabestany i M. Teresa Matas, amb l'assessorament i la revisió terminològica del TERMCAT

Els directors del Centre d'Art Romànic Català (ARCAT), el doctor en Història Medieval i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan-F. Cabestany, i la doctora en Història de l'Art, M. Teresa Matas van presentar, el passat 2 de novembre, el primer "Diccionari d'arquitectura romànica catalana", a la sala d'actes de la seu a Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), al costat mateix de l'IEC.

L'obra, que ha comptat amb l'assessorament i la revisió terminològica del TERMCAT –consorci creat per l'IEC i la Generalitat de Catalunya– i amb el patrocini de l'Obra Social La Caixa, conté 252 termes catalans específics de l'art romànic català, amb definició, i amb els equivalents corresponents en castellà, francès, italià, anglès i alemany. El diccionari es complementa amb fotografies de les principals esglésies romàniques catalanes.

L'ARCAT és un projecte de recerca que té com a objectiu la formació d'una base de dades d'art romànic català dels segles IX al XIII, que conjumini tots els aspectes relacionats amb la investigació de l'arquitectura i les altres manifestacions artístiques que en depenen. Una altra finalitat és l'anàlisi i l'estudi particular de cadascun dels monuments inventariats.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va retre un homenatge, el passat 6 de novembre, a Josep Maria Mas i Solench, expresident de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, que va morir el 5 de desembre de l'any passat. A l'acte hi van assistir el president de l'IEC, Salvador Giner; el president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona; Pere Molas, i el president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Josep Cruanyes. L'homenatge es va cloure amb la conferència "Cinc anys de dret civil català", que va pronunciar Ferran Badosa, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona.

Josep M. Mas i Solench (Santa Coloma de Farners, 1925 - Santa Coloma de Farners, 2005) era llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, i va compartir durant uns anys l'exercici de l'advocacia amb les tasques de director d'edicions en diverses empreses: Labor, Planeta i Montaner i Simon.

A més d'editor, va ser autor d'una trentena de llibres, especialment sobre dret català, com ara El Dret civil dels catalans, Mil anys de Dret a Catalunya, El Tribunal de Cassació de Catalunya, Legislació civil del Parlament de Catalunya i Dret Forestal a Catalunya, així com diversos tractats per a la formació de jutges de pau. També va publicar Ferran Valls i Taberner –jurista historiador i polític–(Proa, 2003).

Durant el seu mandat com a president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics va promoure la revitalització de la institució i, entre d'altres iniciatives remarcables, va fer possible l'edició de la Revista de Dret Històric Català i la Revista Catalana de Dret Privat. A més, va ser l'organitzador i promotor dels Cursos de Dret Civil Català que impartia a l'IEC des de l'any 2000.

Badia i Margarit exposa el paper dels romanistes en els estudis sobre el català abans i després del Congrés de 1906

És la tercera conferència del cicle en commemoració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana

El professor Badia i Margarit, especialista en lingüística històrica i gramàtica, ex rector de la Universitat de Barcelona (1978-1986) i ex president de la Secció Filològica de l'IEC (1989-1995), va parlar sobre "Els romanistes abans i després del Congrés". Badia i Margarit va exposar la importància de la romanística –especialment la germànica– en els estudis sobre el català i es va referir, entre d'altres, al filòleg alemany Bernhard Shädel –company de mossèn Alcover en la famosa excursió filològica per les comarques dels Pirineus, l'estiu de 1906– i la seva proposta d'un Institut de la Llengua Catalana.

La sessió va ser la tercera del cicle amb motiu del centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que organitza la Secció Filològica de l'IEC, presidida per Joan Martí i Castell, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i que ha coordinat Francesc Vallverdú . Va obrir el cicle, el proppassat 7 d'octubre, Aina Moll, sobre "Antoni M. Alcover i el Congrés de 1906". Joan Solà va parlar, el 24 d'octubre, de "Pompeu Fabra abans i després del Congrés" i, a posteriorment a Badia i Margarit, intervindran Carles Miralles (21 de novembre), Mila Segarra (28 de novembre), Joan Martí i Castell (12 de desembre) i Vicent Pitarch (19 de desembre, que inicialment estava prevista per al pròxim 14 de novembre). Tots els ponents són membres de la Secció Filològica de l'IEC.

Caixa Catalunya aporta 120.000 euros al pressupost de l'exposició commemorativa dels cent anys d'història de l'IEC

Ambdues entitats han signat un conveni de col·laboració amb motiu del centenari de l'acadèmia nacional catalana

El president de Caixa Catalunya, Narcís Serra, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, van signar el passat 9 de novembre un conveni de col·laboració, amb motiu de la commemoració del centenari de l’IEC. També hi van assistir el director de l'Obra Social Caixa Catalunya, Miquel Perdiguer; el director de la Fundació Caixa Catalunya, Àlex Susanna, i el vicepresident de l'IEC i president de la Comissió Executiva del Centenari, Antoni Riera.

El conveni estableix un marc de col·laboració entre l'IEC i Caixa Catalunya pel qual l'entitat aportarà, a través de l'Obra Social, 120.000 euros per a la realització de l'exposició commemorativa del centenari de l'Institut. La celebració del primer segle de l'IEC es va iniciar el 16 d'octubre passat amb la sessió inaugural al Palau de la Música i, fins a final del 2007, oferirà més de 370 cites entre simposis, cicles de conferències, cursos d'alts estudis, concerts i exposicions, a més de nombroses publicacions específiques.

La mostra, titulada "L'Institut d'Estudis Catalans. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans", exhibirà material documental i artístic sobre els cent anys d'història de l'IEC. La selecció de les peces ha estat realitzada per Francesc Fontbona, historiador, especialista en història de l'art modern i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut. D'altra banda, el disseny és de l'arquitecte Dani Freixes, amb la col·laboració i l'assessorament científic de Josep Maria Camarasa.

L'exposició ocuparà diverses sales i espais de la seu de Barcelona de l'IEC entre el setembre i el desembre del 2007. Abans, des de principi del 2007 i en un format reduït, permetrà difondre la tasca de l'Institut per diverses ciutats del Principat de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, l'Alguer, les Illes Balears, Madrid i altres centres culturals de l'Estat espanyol i, finalment, per diverses capitals europees.

Caixa Catalunya, mitjançant l'Obra Social, desplega un conjunt d'activitats en les àrees social, cultural, educativa i mediambiental. Un dels objectius de la Fundació Caixa Catalunya és la dinamització cultural de la ciutat i el territori i, per aquest motiu, s'ha volgut sumar a les celebracions del centenari de l'IEC.

Turisme i desenvolupament sostenible, en les II Jornades d'Intercanvi Cultural entre les Terres de Ponent i Menorca

La iniciativa ha estat convocada per la seu de l'IEC a Lleida i l'Institut Menorquí d'Estudis

"De Fraga a Maó: eix d'una cultura" és la crida que encapçala la convocatòria de les II Jornades d'Intercanvi Cultural entre les Terres de Ponent i Menorca. Les jornades tenen com a objectiu d'estudi i debat el "Turisme i desenvolupament sostenible" i se celebraran a Lleida, el 10 i 11 de novembre, i a Menorca, els dies 24 i 25 propvinents.

La trobada és una iniciativa conjunta de la seu a Lleida de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), entitat adherida a l'IEC. A Lleida, les sessions tindran lloc a la Biblioteca Pública de Lleida (rambla d'Aragó, 10), i a Maó, a la seu de l'IME (camí des Castell, 28).

El programa inclou ponències dels vuit especialistes següents: Eulàlia Comas, biòloga, cap de l'Oficina de la Reserva de la Biosfera de Menorca; Rosa Fàbrega, filòloga, empresària de turisme rural i professora de la Universitat d'Andorra; Antoni Fullana, geògraf, de la Universitat de les Illes Balears; Joana Gual, arqueòloga, membre de l'IME, del Servei del Patrimoni del Consell Insular de Menorca; Sole Jiménez, antropòloga, professora de l'Escola Universitària de Turisme de Terrassa i de la Universitat Oberta de Catalunya; Carles Llop, arquitecte, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya; Sergi Marí, economista, director de l'Observatori Socioambiental de Menorca de l'IME, i Llorenç Prats, professor d'antropologia de la Universitat de Barcelona.

Els organitzadors van iniciar aquestes jornades d'intercanvi la tardor de l'any 2000, aleshores amb l'atenció posada en l'anàlisi de la cultura comuna, des del punt de vista humanístic. En aquest sentit, la referència "De Fraga a Maó" representa les coordenades de longitud de la llengua catalana, ja que, si es fa excepció de l'Alguer, Fraga i Maó són els extrems occidental i oriental d'un territori que comparteix la mateixa llengua pròpia.

El president de l'IEC, Salvador Giner, Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2006

Convocat pel CIS, destaca la pertinença del guardonat a una generació de pioners en la introducció de la sociologia al nostre país

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2006, una distinció que ha destacat la seva pertinença a una generació de pioners en la introducció d'aquesta matèria al nostre país.

El premi el convoca i atorga el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), del ministeri de la Presidència del govern central, i té una dotació de 25.000 euros. Segons la decisió feta pública pel CIS, el jurat no només ha valorat la tasca del professor Giner desenvolupada per introduir la sociologia, en condicions polítiques, culturals i socials "adverses", sinó també les seves "importants" aportacions a la comunitat científica espanyola i europea, tant en els seus estudis teòrics com empírics. A més, el CIS ressalta la feina que ha realitzat des de la sociologia, combinant les seves eines amb les d'altres disciplines com l'antropologia, la filosofia o la ciència política.

Salvador Giner (Barcelona, 1934) és doctor en sociologia per la Universitat de Chicago, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d'haver cursat estudis de postgrau en la Universitat de Colònia. De la seva activitat docent destaca l'exercici com a catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, professor de la Universitat Pompeu Fabra i catedràtic del departament d'Antropologia i Sociologia de la Universitat West London. Entre les nombroses obres i publicacions, Giner és autor del manual Sociologia (Edicions 62, 1968) i director i coautor de l'estudi de La societat catalana (Institut d'Estadística de Catalunya, 1999), així com de l'Enquesta de la Regió de Barcelona 2000 (Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2003).

El jurat que ha concedit el premi ha estat integrat pel president del CIS, Fernando Vallespín, la directora de la Fundació Carolina, Rosa Conde, i els catedràtics Emilio Lamo de Espinosa, Adela Cortina Orts, Francisco Llera Ramo, Carmen Iglesias Cano i Manuel Pérez Yruela.

L'economista Germà Bel ha estat guardonat amb el VI Premi Societat Catalana d'Economia que atorga aquesta filial de l'IEC, amb el patrocini de Caixa Catalunya. El guardó s'atorga a la millor obra, treball o estudi en general sobre temes d’economia, realitzat dins l’àmbit dels Països Catalans, publicat o inèdit. L'objectiu del Premi –de caràcter biennal i dotat amb 10.000 euros– és reconèixer i estimular els esforços per a una millor investigació.

Germà Bel va néixer a Les Cases d'Alcanar (Terres de l'Ebre, 1963). Des de 2003 és catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, amb especialització en l'anàlisi de la política econòmica i el sector públic. Durant el curs acadèmic 2004-2005 va ser professor visitant a Cornell University (Cornell Institute for Public Affairs), i durant el curs 2005-06 ha estat investigador visitant a Harvard University (Kennedy School of Government).

Bel també ha rebut aquest 2006 el Premi Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya (Col·legi d'Economistes de Catalunya) de l'any 2006 al llibre d'Economia.

L'acte de lliurament del VI Premi Societat Catalana d'Economia està previst per al pròxim 29 de novembre, a la sala Nicolau D'Olwer de l'IEC, a Barcelona, a les 19:00 hores. Serà presidit per Salvador Giner, president de l'IEC, i comptarà amb la presència de Narcís Serra, president de Caixa Catalunya i Pere Puig, president de la Societat Catalana d'Economia.

La Societat Catalana d'Economia atorga des de 1991 el Premi Catalunya d'Economia per a distingir la millor obra sobre economia catalana i des de 1996 el Premi Societat Catalana d'Economia a la millor obra d'economia general realitzada als Països Catalans. Els premis, ambdós patrocinats per Caixa Catalunya, s'alternen biennalment. A partir de 1998 també s'atorga el Premi Ferran Armengol i Tubau sobre assegurances.

Una part de l'arxiu es va localitzar amagat a la casa de l'arquitecte modernista al carrer de Provença de Barcelona, tal i com s'havia apuntat des de l'IEC

La família de Josep Puig i Cadafalch, membre fundador i president de l'IEC en diverses fases entre 1922 i 1956 ha acordat amb la Generalitat de Catalunya cedir en règim de dipòsit definitiu l'arxiu polític i donar l'opció de compra del registre professional de l'arquitecte català. La documentació que ha estat lliurada a l'Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat del Vallès, consta de 422 caixes que guarden 10.000 valuosos dibuixos i que inclouen nombrosos documents de l'arxiu polític, amagat fins ara a les golfes de la casa de Puig i Cadafalch. La troballa d'aquest valuós arxiu ja s'havia apuntat des de l'IEC quan, el 2003, es va proposar la recuperació del seu arxiu del carrer de Provença de Barcelona (Josep Puig i Cadafalch. Escrits d'arquitectura, art i política (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62).

La documentació que s'ha trobat al despatx de l'arquitecte responsable de la Casa Amatller de Barcelona estava amagada darrera una paret i comprenia 152 caixes del seu arxiu polític, que el mateix Cadafalch havia amagat per por de les represàlies de la dictadura de Primo de Rivera.

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956) va estudiar arquitectura i es va doctorar en ciències exactes. Professor dels Estudis Universitaris Catalans, va ser doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, París, Friburg i Tolosa. Va Presidir el Centre Escolar Catalanista. Va participar en la I Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa, i va pertànyer a la Lliga de Catalunya. Va ser membre del Patronat de la Biblioteca de Catalunya i president dels Jocs Florals de Barcelona (1935 i va col·laborar a La Renaixença i a La Veu de Catalunya. Va ser cofundador de la Lliga Regionalista i membre del Comitè d’Acció Política d’aquest partit, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts i diputat provincial de Barcelona. Va presidir la Mancomunitat de Catalunya després de Prat de la Riba i fins al cop d’estat de Primo de Rivera.

L'Associació Catalana de Sociologia de l'IEC inicia un cicle de debats sobre les identitats i la immigració

Les sessions es van inaugurar amb una conferència sobre els valors culturals de la convivència i es clouran el 29 de novembre amb la intervenció de Salvador Giner

Oriol Homs, president de l'Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va inaugurar el 7 de novembre el cicle de conferències "Identitats. Debat sobre immigració", a l'edifici CaixaForum, de l'Obra Social Fundació "la Caixa". Posteriorment, va celebrar-se la primera conferència, "Identitats i valors culturals de convivència", que va pronunciar el director del Centro de Estudios sobre Migraciones y Racismo de la Universitat Complutense de Madrid, Tomás Calvo. La moderadora va ser Sandra Pardo, investigadora de l'Àrea de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés.

L'objectiu del cicle és reflexionar sobre les identitats diverses que conviuen en la societat actual i repassar la complexitat de les relacions humanes, més enllà del xoc entre civilitzacions, per debatre com es pot crear una societat on el diàleg –i no el poder, la imposició o la violència– gestioni el reconeixement de les diferències en un marc d'igualtat. Les jornades reuniran experts de l'àmbit de les ciències socials per debatre sobre les possibilitats, les incerteses i els reptes que presenta el procés de globalització.

El cicle no vol donar únicament el punt de vista sociològic, sinó també abordar el tema des d'una perspectiva global i interdisciplinària. La discussió entorn al fenomen de les identitats forçosament mena a parlar dels valors culturals de la convivència, del gènere, del diàleg interreligiós, de la llengua, de l'educació, del debat sobre el multiculturalisme, i de molts altres aspectes que configuren la societat actual.

La següent sessió va ser el passat dijous, 9 de novembre, també a CaixaForum, i va tractar sobre "Identitat i gènere", en una conferència de la directora d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, Tassadit Yacine. La moderadora va ser la directora d'estudis de IEMed, Maria Àngels Roque.

El 14 de novembre el tema a debatre serà "Identitat i diàleg interreligiós" a càrrec de Fèlix Martí, president d'honor del Centre UNESCO de Catalunya i moderarà el director de La Vanguardia Digital, Lluís Foix. La conferència tindrà lloc en aquesta ocasió a l'Ateneu Barcelonès. El 20 de novembre serà el torn de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, que parlarà d'"Identitat i llengua", amb Fèlix Martí com a moderador i amb la seu de Barcelona de l'IEC com a escenari. El 22 de novembre, Salvador Cardús, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronunciarà la conferència "Identitats: la crisi política de l'escola", al Foment de les Art Decoratives (FAD). El director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez, serà el moderador.

L'última sessió tindrà lloc el 29 de novembre a l'IEC. El catedràtic de sociologia de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i president de l'Associació Internacional de Sociologia, Michel Wieviorka, pronunciarà la conferència "Identitats: està tancat el debat sobre multiculturalisme?", que moderarà el president de l'ACS, Oriol Homs. El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2006, serà l'encarregat de cloure el cicle.