El Butlletí de l'IEC

La Caixa se suma a la celebració del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans amb una aportació de 100.000 euros

L'Obra Social de la Caixa col·laborarà en l'organització de tres cicles de conferències, dos simposis i un curs d'alts estudis

El president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, La Caixa, Ricard Fornesa, i el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, van signar el passat dimarts 3 d'octubre l'acord que possibilita que l'entitat financera aporti 100.000 euros al pressupost de la commemoració dels cent anys d'història de l'IEC. En la signatura també hi va estar present el vicepresident de l'IEC i president de la Comissió del Centenari de l'Institut, Antoni Riera.

El conveni firmat, que tindrà vigència fins al 31 d'octubre del 2007, estableix un marc de col·laboració a través del qual l'Obra Social La Caixa i l'IEC organitzaran conjuntament sis dels actes de celebració del Centenari, que es clourà a les acaballes del 2007. La quantitat aportada per l'Obra Social La Caixa es destinarà a l'organització del I Cicle de Conferències en Commemoració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que es durà a terme entre el 17 d'octubre i el 12 de desembre del 2006. En aquest cicle –organitzat per la Secció Filològica de l'Institut, que presideix Joan Martí i Castell, i coordinat pel vicepresident de la Filològica, Francesc Vallverdú– filòlegs catalans, valencians i mallorquins analitzaran les aportacions que van fer, ara fa cent anys, destacats escriptors i intel·lectuals dels seus respectius territoris a la tasca de modernització de la llengua catalana.

D'altra banda, s'organitzarà el Simposi sobre els Països de Parla Catalana i Europa durant la Darrera Centúria, que analitzarà els vincles demogràfics, econòmics, culturals, polítics i ideològics que els Països Catalans han anat establint, entre el 1900 i el 2000, amb els estats europeus. El simposi estarà coordinat per Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC i director de l'Arxiu Històric de l'Institut, i tindrà lloc de l'1 al 3 de febrer del 2007.

A més, es realitzarà el Curs d'alts estudis sobre cultura catalana, política i societat 1907-2007, entre el 2 i el 8 de maig del 2007, organitzat per Ricard Torrents, membre de l'Institut i secretari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC; el I i el II Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al Segle XX, del 8 de febrer a l'11 de maig, coordinats pel secretari científic de l'IEC Ricard Guerrero i Jaume Porta, membres de l'Institut, i, finalment, el Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX: Balanç de la Situació i Perspectives, del 24 al 26 d'octubre del 2007, coordinat per Francesc Vallverdú.

Recull de premsa:

Reportatge fotogràfic:

Fundació Caixa Girona col·laborarà en l'exposició itinerant commemorativa del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans

L'entitat aporta 26.500 euros al pressupost de la celebració del primer segle de l'acadèmia nacional catalana

El president de la Fundació Caixa Girona, Arcadi Calzada, i el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, van signar el passat dimarts 10 d'octubre un conveni de col·laboració amb motiu de la commemoració del centenari de l'Institut. En l'acte també hi va assistir el director general de la Fundació Caixa Girona, Aleix Gimbernat.

El conveni estableix un marc de col·laboració entre l'IEC i la Fundació Caixa Girona, pel qual l'entitat aportarà 26.500 euros al pressupost del Centenari. Bona part d'aquesta quantitat es destinarà a l'exposició itinerant "L'Institut d'Estudis Catalans. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans", que exhibirà material documental i artístic sobre els cent anys d'història de l'IEC. La selecció de les peces ha estat realitzada per Francesc Fontbona, historiador, especialista en Història de l’art modern i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut. D’altra banda, el disseny és de l’arquitecte Dani Freixes, amb la col·laboració i l’assessorament científic de Josep Maria Camarassa.

La mostra permetrà difondre, al llarg de tot el 2007, la tasca de l'IEC per diverses ciutats del Principat de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, l'Alguer, les Illes Balears, Madrid i altres centres culturals de l'Estat espanyol i, finalment, per diverses capitals europees.

Amb la seva aportació, Fundació Caixa Girona es farà càrrec de les despeses de transports, muntatge i producció i de l'edició del programa de l'exposició. D'altra banda, també col·laborarà en l'organització de quatre de les conferències del Curs d'alts estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007), que organitza la Secció Filosofia i Ciències Socials de l'IEC: Enric Prat de la Riba, 1870-1917, "La nacionalitat catalana", 1906. El procés de recuperació institucional, a càrrec de Josep M. Puig i Salellas i Antoni Serra Ramoneda, que tindrà lloc el 2 de maig del 2007; Eugeni d'Ors, 1881-1954, "Glosari", 1906-1920, La construcció d'una cultura, de Xavier Rubert de Ventós i Octavi Fullat, el 3 de maig del 2007; Ferrater Móra, 1912-1991, "Les formes de la vida catalana", 1944-1960. Identitats, a càrrec de Josep-M. Terricabras i Gabriel Amengual, el 4 de maig del 2007, i M. Aurèlia Capmany, 1918-1991, "La dona a Catalunya", 1966. La lluita per la igualtat, d'Encarna Roca i Carlota Solé, el 7 de maig del 2007. Tots els conferenciants són membres de l'Institut.

Enciclopèdia Catalana i Edicions 62 publicaran la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El nou DIEC es posarà a la venda per Sant Jordi del 2007, l'any del centenari de l'acadèmia nacional catalana

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha adjudicat la publicació de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) al grup format per Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, que també es van ocupar de la primera edició del diccionari normatiu del català, l'any 1995. La decisió va ser comunicada el 29 de setembre a ambdues editorials, així com als altres cinc grups o empreses editorials que van presentar propostes en el concurs públic convocat la passada primavera, als quals s'ha agraït la participació i l'interès demostrat.

La segona edició del DIEC constarà de 69.986 articles o entrades, que superen en 2.420 les 67.566 de l'actual.

D'acord amb el previst en el plec de condicions del concurs, l'Institut lliurarà l'original del nou DIEC al grup guanyador no més tard del 16 d'octubre propvinent. La data d'acabament de la segona edició del diccionari no podrà ser posterior al 31 de març de l'any vinent i haurà d'estar a la venda per Sant Jordi, en el marc de la commemoració del centenari de l'Institut, fundat l'any 1907.

Per data de presentació, les empreses o els grups que van concórrer al concurs públic són les següents: Hermes Editora General (candidatura de l’agrupació editorial formada per Castellnou Edicions, que lidera el grup, més Edicions Bromera, Editorial Claret i Editorial Moll); Columna Edicions (del Grupo Planeta); Editorial Cruïlla; Editorial Teide; Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana , i Albertí Editors, Cossetània Edicions, Eumo Editorial, L’Arc de Berà, Pagès Editors i Edicions Vicens Vives. El termini per a presentar propostes es va tancar el proppassat 23 de juny i, abans de formalitzar-les, es van interessar per la convocatòria dinou empreses.

En la primera edició del DIEC, publicat l'any 1995, van ser cinc els grups presentats al concurs, que va guanyar el consorci liderat per Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, amb tres editorials més: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Editorial Moll i Edicions 3 i 4. Aquesta primera edició va ser prologada per Emili Giralt i Raventós, president de l'IEC en aquella època, i conté una introducció d'Antoni M. Badia i Margarit, aleshores president de la Secció Filològica de l'Institut. Fins ara, se n'han editat 144.738 exemplars, a més de 10.121 de la versió manual i 1.800 en CD-ROM.

Els antecedents del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC es remunten als primers treballs lexicogràfics iniciats per l'IEC l'any 1911, que van prendre cos el 1932 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, dirigit i prologat per Pompeu Fabra. Una segona edició, prologada per Carles Riba, es publicà l'any 1954, limitada per les exigències de la censura vigent durant la dictadura franquista. Posteriorment, aquest diccionari fou repetidament reeditat i, sobretot a partir de 1980, amb la restitució de les institucions democràtiques i la normalització lingüística, es convertí en una eina indispensable en l'ensenyament i per a l'ús de la llengua pròpia.

La Fundació Pere Coromines, de la qual l'IEC és patró, va inaugurar la seva seu el passat 28 de setembre a Sant Pol de Mar. El centre d'Estudis, creat per desig exprés del desaparegut filòleg Joan Coromines, ocupa l'antiga casa d'estiueig de la família Coromines i guarda el llegat del prolífic lingüista, autor d'obres cabdals com el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae. L'acte inaugural va ser presidit pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i hi va ser present el president de l'IEC, Salvador Giner.

La Fundació Pere Coromines va ser instituïda el 1997, poc després de la mort de Joan Coromines. El filòleg i membre de l'IEC va deixar escrit en el seu testament que la fundació hauria de portar el nom del seu pare, l'insigne escriptor, polític, economista i també membre de l'acadèmia nacional catalana, Pere Coromines. Actualment, la fundació està regida per un patronat, que presideix Max Cahner i té com a objectiu principal conservar, difondre i donar continuitat a l'aportació intel·lectual de Coromines. Per aconseguir-ho, disposa de més de 15.000 volums de les biblioteques de Joan i Pere Coromines, les cartes del filòleg i el més d'un milió de fitxes que va haver d'omplir per a fer la seva ingent obra.

Els estudiants de Batxillerat aprenen a entendre el bosc gràcies a la Gimcana Forestal

La iniciativa, coorganitzada per la Societat catalana de Biologia, intenta conscienciar als joves sobre l'estat i les possibilitats de les masses forestals a Catalunya

"Els boscos, han estat sempre així? Què passa en un bosc després d'un greu incendis? Què podem fer per millorar l'estat de les nostres forestes? Com es pot predir el comportament del bosc mediterrani amb el canvi climàtic?"

Aquestes preguntes van trobar resposta a la Gimcana Forestal: "boscos, incendis i canvi climàtic", que es va realitzar els dies 3, 4, 5 i 10 d'octubre a la serra de Castelltallat (Bages), concretament a la finca Can Biosca, on el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) té en marxa una recerca forestal en uns camps experimentals.

Els estudiants va poder veure de primera mà, i amb les explicacions dels mateixos investigadors, que els boscos són sistemes dinàmics que canvien al llarg del temps, quines són les conseqüències dels grans incendis, i quina és la importància d'estudiar els efectes del canvi climàtic en els nostres boscos per tal de predir què passarà i quines accions seran les millors a l'hora de minimitzar els canvis negatius.

La gimcana va ser organitzada per la Societat Catalana de Biologia, el CREAF, la Fundació Privada Ciència en Societat i l'empresa Tasca. La iniciativa va tenir el suport del Ministeri d'Educació i Ciència, i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Apunt sobre la gimcana, a càrrec de Cristina Junyent, coordinadora de la iniciativa:

L'IEC acull unes jornades biotecnològiques per avançar en la millora de la salut

La jornada reuneix una vintena d'experts que van debatre sobre avenços tecnològics en aplicacions mèdiques, disseny de fàrmacs, control mediambiental i seguretat alimentària

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ser l'escenari, els passats 5 i 6 d'octubre, de la jornada interdisciplinària "Infonanobiotecnologia: aplicacions per al segle XXI", un encontre obert al públic i patrocinat i finançat per la Fundación Vodafone España. En les jornades es van dur a terme diverses conferències i debats per a avaluar l'impacte i la convergència d'informació i noves nanotecnologies en aplicacions biotecnològiques que poden millorar el diagnòstic i tractament de malalties, el control del deteriorament mediambiental o la seguretat alimentària.

La trobada, en la qual van col·laborar el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) de Catalunya, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l'IEC, pretenia ser un punt de trobada de professionals del món de la ciència, medicina i tecnologia, així com de docents de reconegut prestigi, economistes, empresaris i representants de la política científica nacional i europea.

Entre els beneficis que la nanomedicina pot aportar a la societat, hi ha la diagnosi i tractament de tot tipus de malalties, l'optimització dels sistemes d'administració de fàrmacs i de regeneració tissular i cel·lular, així com la monitorització in situ de paràmetres biològics. Segons els experts, el futur ens presentarà dispositius implantables que administraran els fàrmacs en dosis preprogramades, fàrmacs elegits "a la carta" segons el perfil genètic de cada individu gràcies a l'ús de nanoxips d'ADN, que podran transmetre directament les dades a l'hospital per controlar el pacient mentre fa vida normal.

Abans de la clausura, l'escriptor i economista Eduard Punset va moderar la taula rodona "Aplicacions de la nanobiotecnologia en el segle XXI : cap a la immortalitat?", en la qual hi van participar el president del CSIC, Carlos Martínez Alonso; l'investigador i expresident del CSIC, Emilio Lora-Tamayo; el director de l'Àrea de Salut de la Direcció General de Recerca i Desenvolupament de la Comissió Europea, Octavi Quintana, a més del director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i president de la Confederación de Sociedades Científicas de España, Joan Guinovart.

La Fundación Vodafone España, que va participar en la jornada interdisciplinària com a patrocinadora i financera, porta a terme un dels seus principals objectius, com és l'apropament i difusió de les tecnologies de la informació i la comunicació per millorar el benestar, la vida independent i la salut de tots els col·lectius.

El guardó està dotat amb 100.000 euros i enguany ha arribat a la segona edició

El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals 2006, que reconeix aquelles persones d'arreu del món que s'han distingit en aquest camp, al professor i investigador britànic John Hartley Lawton, ecòleg capdavanter en l'àmbit internacional. El guardó va ser creat l'any passat en memòria de l'ecòleg Ramon Margalef (1919-2004), que va ser membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des de 1978, i està dotat amb 100.000 euros.

John Lawton, actual president de la Societat Ecològica Britànica, és autor de més de 300 articles científics i ha contribuït significativament en l'avenç de les ciències ecològiques, sempre a la cerca de patrons i regles de l'ecologia fent ús de les eines més avançades. El científic britànic ha treballat en àmbits molt diversos com ara la dinàmica de poblacions i de comunitats, les interdependències i interaccions, la conservació de la biodiversitat, el control biològic en plantes i animals, i més recentment, ha estudat els impactes del canvi global sobre comunitats d'organismes i desenvolupament sostenible.

El jurat del premi va ser presidit per l'oceanògrafa i biòloga marina Josefina Castellví, guanyadora del Premi de Medi Ambient de l'IEC de 2006 (vegeu més informació), i format per membres de renom internacional en l'àmbit acadèmic i científic. En la seva primera edició, el guardó va recaure en l'investigador nordamericà Paul Dayton, pioner en el camp de "l'ecologia de poblacions i comunitats" entre els investigadors marins, terrestres i aquàtics.